L'Origen de la Lluna: Un Viatge per les Teories Científiques

Descobriments Inicials i les Primeres Teories sobre la Lluna

Al 1609, Galileu va fer dibuixos detallats sobre la superfície de la Lluna i es va adonar que era un altre món sòlid, no un déu. Amb el telescopi, va observar la Lluna i va veure que era esfèrica i no plana, identificant-hi cràters i ombres. A partir d'aquí, es van formular quatre teories principals sobre el seu origen:

1. Teoria de l'Acreció (Eduard Roser, 1873)

Eduard Roser va proposar que la Terra i la Lluna tenien el mateix origen i els mateixos materials. Segons aquesta teoria, els planetes es van formar per la condensació de núvols calents de gas. Roser considerava que la Terra i la Lluna formaven un sistema solar en miniatura. Defensava la idea que la Terra era una bola de gas que es va refredar i contraure, expulsant un anell de gas que, al seu torn, es va fondre i va formar la Lluna.

Problemes de la Teoria de l'Acreció:

• La Terra i la Lluna no tenen la mateixa composició bàsica.
• La Lluna és menys densa que la Terra i conté menys ferro.

2. Teoria de la Fissió (George Darwin, 1878)

George Darwin, el major expert britànic en l'anàlisi de les marees, va realitzar un experiment clau. Si els astronautes col·loquen miralls a la Lluna i llancem un raig de llum que reboti al mirall, aquest tornarà a la Terra, permetent mesurar la distància entre ambdós cossos. Amb aquest experiment, es va adonar que la Lluna s'estava allunyant de la Terra 3,8 cm a l'any.

Conclusió de Darwin:

La seva conclusió va ser que una porció de la Terra en estat líquid i girant a gran velocitat es va poder separar de la massa principal i formar la nostra Lluna. Si el procés fos al contrari, és a dir, si la Lluna no s'allunyés sinó que s'apropés, amb el temps xocaria contra la Terra.

Limitacions dels Càlculs de Darwin:

Darwin va fer els càlculs matemàtics per demostrar-ho, però va arribar a un punt on no va poder continuar: la Lluna era massa a prop de la Terra i girava massa de pressa (5 cops cada dia). Segons els seus càlculs, la Lluna girava a uns 8.000 km/h i la Terra girava més de pressa que actualment.

3. Teoria de la Captura (Thomas Jefferson Jackson See, 1909)

Thomas Jefferson Jackson See, des del seu observatori a l'illa de Meas, va analitzar les dues primeres teories i va trobar que no eren correctes. Va proposar la Teoria de la Captura, afirmant que la Lluna s'havia format en un lloc diferent de la Terra. Segons See, la Lluna havia orbitat al voltant del Sol com els planetes, però va deixar de fer-ho perquè es va apropar massa a la Terra i va ser atreta per la seva gravetat. Això explicaria el contingut diferent de ferro entre ambdós cossos.

Problemes de la Teoria de la Captura:

• Es va determinar que no hi havia cap medi existent capaç de frenar la Lluna prou per a la seva captura.

Evidència de les Missions Apollo (1969):

Al 1969, els astronautes dels Estats Units van trepitjar la Lluna, on van recollir mostres de roca lunar i regolits. Quan les mostres van arribar a la Terra, van ser analitzades i es va trobar que eren roques basàltiques, similars a les que es troben a Hawaii. També es van identificar bretxes d'impacte d'asteroides, crucials per entendre la formació lunar. Les mostres indicaven que la Lluna va estar coberta per un oceà de lava líquida durant la seva formació, amb carència de materials volàtils. També es va observar una similitud entre les roques lunars i la superfície terrestre.

4. Teoria del Gran Impacte (William Hartmann, 1974)

A principis dels anys 60, William Hartmann, en un projecte universitari per cartografiar els cràters de la Lluna (formats per impactes d'asteroides gegants), va començar a pensar que el xoc entre planetes podria tenir relació amb l'origen de la Lluna. Al 1974, va formular la Teoria del Gran Impacte.

Postulats de la Teoria del Gran Impacte:

• Aquesta teoria afirma que la Terra va xocar contra un objecte de mida similar a Mart (sovint anomenat Theia).
• Aquest impacte massiu hauria provocat el moviment de rotació de la Terra (donant lloc al dia de 24 hores).
• Amb la matèria ejectada que va quedar en òrbita després del xoc, es va formar la Lluna.
• Durant aquest xoc, les capes més externes de la Terra es van fondre. La major part del ferro de l'objecte impactant es va integrar al nucli terrestre.
• Amb la resta de matèria ejectada, la Lluna es va formar en menys d'un any.
• En el moment de l'impacte, la Terra ja tenia aproximadament el 90% de la seva mida actual, i la deformació resultant de l'impacte no és visible avui dia.

La Teoria Més Acceptada i el Futur de l'Exploració Lunar

Tot i que aquesta última teoria encara presenta alguns punts de debat, és la més acceptada i creïble per explicar l'origen de la Lluna, ja que resol moltes de les inconsistències de les teories anteriors.

Futurs Projectes Lunars:

Actualment, la NASA i altres agències espacials estan investigant i volen establir una base permanent a la Lluna. Des d'aquesta base, es podrien preparar els astronautes per passar un llarg temps a l'espai i podria servir com a punt de llançament per a missions a Mart. Malgrat l'acceptació d'aquesta teoria, la investigació sobre l'origen de la Lluna continua, impulsada per noves dades i tecnologies.