L'origen de les llengües romàniques: del llatí al català

Què és la Romània?

Definició: Romània Vella i Romània Nova

La Romània és el conjunt dels territoris on actualment es parlen llengües romàniques. Normalment, es distingeix entre la Romània vella i la Romània nova.

La primera fa referència als territoris on van néixer aquests idiomes: la península Ibèrica, la Itàlica, les illes compreses entre ambdues (Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Sicília), tota l'antiga Gàl·lia i, finalment, la Dàcia (actual Romania).

En canvi, la Romània nova està constituïda per la major part del continent americà (Sud-amèrica, Centreamèrica, Mèxic i la regió del Quebec al Canadà). En aquests territoris, les llengües romàniques hi van arribar segles després del seu naixement.

Del llatí a les llengües romàniques

El llatí: l'origen comú

El llatí prové de l'indoeuropeu, una gran família de llengües que també inclou el germànic, l'eslau i el grec, entre d'altres. Com a llengua dels romans, va ser clau en l'expansió de l'Imperi Romà. Es distingeixen principalment dues varietats: el llatí clàssic (culte) i el llatí vulgar (parlat pel poble). Aquest últim es va fragmentar i va donar origen a les diverses llengües romàniques. Aquesta fragmentació es va deure a la vasta distribució de les estructures de l'imperi, i cada llengua va evolucionar pel seu compte.

La romanització: l'expansió de la cultura romana

La romanització és el procés pel qual els romans van imposar la seva cultura i llengua als pobles conquerits. Aquesta és la raó de l'expansió del llatí per l'Imperi Romà. Tots els pobles van rebre la seva cultura, però no de manera uniforme. La influència va ser més intensa en els pobles més propers i més superficial en territoris com el País Basc, la Gran Bretanya i Grècia.

L'Imperi Romà: context històric

Inicialment, Roma va ser una república, però més tard es va convertir en un imperi governat per un emperador. Tècnicament, l'Imperi Romà va durar des de l'any 27 aC fins al segle V dC. Posteriorment, es va dividir en dues parts: l'Imperi d'Occident i l'Imperi d'Orient, amb durades diferents.

• L'Imperi d'Occident va caure al segle V dC, i els pobles germànics van prendre el poder.
• L'Imperi d'Orient, amb capital a Constantinoble, es va conèixer com a Imperi Bizantí o Imperi Grec. Va perdurar fins al segle XV dC i la seva llengua principal era el grec.

Pobles preromans del Mediterrani

Abans de l'Imperi Romà, en els territoris que envoltaven el Mediterrani hi habitaven pobles com els:

• Celtes
• Cartaginesos
• Grecs
• Ibers

El naixement de les llengües romàniques

Les llengües romàniques, també conegudes com a llengües neollatines, són aquelles que deriven del llatí vulgar.

Quines són les llengües romàniques actuals?

Es considera que van néixer entre els segles VIII i IX. Les principals són:

• Català
• Castellà
• Francès
• Occità (provençal)
• Galaicoportuguès
• Sard
• Aragonès
• Asturià
• Francoprovençal
• Retoromànic
• Italià
• Romanès
• Dàlmata (llengua morta)

La conquesta romana de la península Ibèrica i Mallorca

La conquesta romana de la península Ibèrica va començar l'any 218 aC i va ser un procés llarg. Pel que fa a les Illes Balears, els romans van conquerir Mallorca l'any 123 aC.

Primers testimonis escrits

Les primeres evidències del canvi lingüístic

A partir del segle VIII, van començar a aparèixer documents escrits en què es trobaven errors i paraules que ja no eren purament llatines, sinó que reflectien la nova parla romànica. A més, són importants les glosses, que eren anotacions al marge dels textos per explicar paraules llatines que ja no s'entenien. Finalment, al Concili de Tours (segle IX), es va recomanar als capellans que fessin els sermons en llengua romànica per ser entesos pel poble.

Els primers documents en català

Els primers documents escrits íntegrament en català van aparèixer a finals del segle XI. Destaquen:

• Àmbit jurídic: El Forum Iudicum (o Llibre dels Judicis), amb traduccions al català.
• Àmbit religiós: Les Homilies d'Organyà (segle XIII), considerat un dels primers textos literaris en català.

Literatura medieval: culta, popular i trobadoresca

Diferència entre literatura culta i popular

La literatura culta és generalment escrita i sovint té autors coneguts, encara que algunes obres siguin anònimes. En canvi, la literatura popular és principalment de tradició oral i anònima, com és el cas dels contes tradicionals.

Els trobadors i la poesia culta

Els trobadors van ser els primers a escriure poesia culta en una llengua romànica, l'occità, durant el segle XII.