Origen de la Llengua Catalana i la Poesia Trobadoresca Medieval
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,27 KB
Origen de la Llengua Catalana
La formació del català és el resultat d'un procés lent iniciat amb la romanització.
- Els romans van arribar al segle III aC i van marxar al V dC, establint 800 anys de romanització.
- Aquest procés va portar el llatí vulgar.
La Formació del Català
El català es forma a partir de la barreja del llatí vulgar i el substrat (les llengües que ja existien prèviament a la península).
El Primer Text en Català
Al segle XIII apareixen les Homilies d'Organyà, considerades el primer text en català. Es tracta de sermons religiosos.
El mossèn llegia la Bíblia en llatí, i com que la gent no l'entenia, després ho resumia en un altre idioma (el català naixent) perquè ho entenguessin. Aquests resums són els sermons conservats.
La Poesia Trobadoresca i l'Occità
La primera literatura catalana es va escriure en occità, però es considera catalana perquè els autors eren catalans.
L'Hegemonia de la Poesia Trobadoresca
La poesia trobadoresca era el model d'èxit a Europa, i molta gent la intentava imitar en occità.
- La primera imitació literària catalana va ser la poesia lírica popular (relacionada amb la vida quotidiana).
- La lírica culta s'escriu a Catalunya des del segle XIII al XV en llengua occitana.
- Aquells qui escrivien lírica culta eren anomenats trobadors.
Trobadors i Joglars
La poesia trobadoresca neix a la primera meitat del segle XII al sud de Gàl·lia. Poetes catalans i nord-italians la van imitar.
El Trobador
El trobador compon en occità i solia ser de l'estament noble. Tenia coneixements musicals i literaris, i podia compondre partitures i escriure llibres. Els temes d'interès eren l'amor, la guerra i l'honor.
El Joglar
El joglar era d'un estament social baix i tenia l'ofici d'interpretar i recitar en públic els poemes compostos pels trobadors.
Principals Gèneres Trobadorescos
- L'ALBA
- Composició que descriu els sentiments dels amants quan s'han de separar al matí després d'haver passat la nit junts.
- EL PLANY
- Composició en què el poeta lamenta la mort d'algun personatge important.
- EL SIRVENTÈS
- Poesia d'atac, de crítica a un personatge, que també fa propaganda sobre les idees del trobador. (També anomenada cançoneta lleu i plana).
- LA CANÇÓ (o Cançó de Fin'Amor)
- Temàtica amorosa, centrada en l'amor cortès.
L'Amor Cortès (Fin'Amor)
Aquest tipus d'amor es basa en una relació de vassallatge:
- La Dama (anomenada midons, que significa 'el meu senyor') és l'equivalent al senyor feudal: excel·lent, noble i bella.
- L'Home (el trobador) és el vassall que jura fidelitat i servei amorós, i l'honora amb els seus poemes.
El trobador s'enamora perquè l'ha vist o li n'han parlat. La poesia és la seva feina per intentar aconseguir-la. Aquest amor és sovint inventat, imaginari, irreal, impossible i inestable. L'home jura fidelitat, servei amorós i l'honora amb els seus poemes.
Estadis de l'Amor
- Fenhedor (tímid)
- Pregador (desesperat, suplicant; ella li permet que li escrigui)
- Entenedor (tolerant)
- Drutz (amant, amb dret; es veuen d'amagat)
Personatges Secundaris
- Gilós: El marit enganyat.
- Lausangers: Espies i aduladors que controlen la dama.
- Gaita: Amic del trobador que vigila que no hi hagi envejosos.
Amor i Matrimoni
En l'amor cortès, la dama és superior i distant, i l'home és suplicant. L'amor dins del matrimoni no era possible, ja que el matrimoni estava fet per interessos de famílies. L'amor de veritat se sentia amb els amants. Generalment, l'amor entre la dama i el trobador és platònic.