L'Origen i la Influència de la Bíblia: AT, NT, Torà i Alcorà

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,68 KB

La Bíblia: El Llibre Més Difós i la Cultura d'Occident

La Bíblia és el llibre més difós que hi ha, avui, al planeta i, efectivament, ha tingut una influència important en la nostra cultura, la cultura d'Occident.

Els cristians tenen, a més, el Nou Testament.

Els musulmans tenen el seu propi llibre, l'Alcorà, però reconeixen molts dels profetes que consten a la Bíblia. A més, com hem dit, la Bíblia és un llibre reconegut per l’islam.

L'Origen de la Bíblia

La Bíblia que utilitzem en la nostra cultura és el resultat d’aplegar un seguit de llibres que recullen, per una banda, la fe, les lleis, les tradicions i el culte del poble jueu (l'Antic Testament) i, per l’altra banda, la predicació de Jesús i el seu testimoni de fe (el Nou Testament).

La Bíblia es presenta com un llibre coherent (té un sentit des del començament fins al final), amb diversitat d’explicacions i narracions.

També va ser el primer llibre que es va imprimir a Europa.

A la vegada, a la Bíblia s’expliquen els temes i les il·lusions que tenien: quan passaven per alegries, angoixes, moments d’il·lusió i moments d’esforç. Com que eren gent que coneixien poc l’escriptura, moltes d’aquestes històries passaven de pares a fills de manera oral, s’explicaven en veu alta mentre descansaven a les tendes o a les cases.

De mica en mica, moltes d’aquestes històries que s’explicaven de viva veu es van passar al llenguatge escrit i es van convertir en els llibres sagrats que formen, avui, la Bíblia.

Tradicions Orals i Escrites

La paraula «tradició» vol dir transmetre una història, és a dir, passar d’una generació a una altra (de pares a fills) una informació d’un fet que va succeir en el passat.

Recordem quines eren aquestes històries:

  • L’esclavitud d’Egipte
  • L’alliberament del poble d’Israel: Moisès
  • L’arribada a la terra promesa: Canaan
  • Els reis d’Israel: Saül, David i Salomó
  • Els profetes: Elies, Eliseu, Isaïes, Jeremies, Ezequiel…

Moltes d’aquestes tradicions orals que expliquen esdeveniments del passat se celebraven amb festes religioses, i avui encara se celebren.

Per exemple, en la festivitat de la Pasqua dels jueus, el més petit de la casa pregunta al més gran: «Per què aquesta nit és diferent de totes les altres nits?» Llavors el més gran li explica el relat de la Pasqua. És una manera de recordar i reviure un dels fets més importants de la seva història com a poble: l’alliberament d’Egipte.

A partir d’aquest moment, els escribes van veure que d’aquesta manera podien escriure totes les velles narracions que havien estat transmeses oralment de pares a fills durant moltes generacions. Aquestes tradicions van ser recollides en alguns llibres, molts dels quals formen part de la Bíblia que ha arribat fins als nostres dies.

Gèneres Literaris i Estructura de la Bíblia

Si repassem detingudament les pàgines de l’Antic Testament, podem veure que conté escrits d’una gran varietat. Així, hi trobem:

  • Llibres d’història
  • Llibres que contenen lleis i normes que ordenen la vida religiosa i social
  • Descripcions fantàstiques que pretenen ensenyar alguna cosa
  • Poesies, pregàries, profecies, oracles, proverbis, etc.

Tota aquesta gran varietat de continguts, formes i estils s’anomenen gèneres literaris. D’entrada, t’ha de quedar clar que la Bíblia és un gran aplec de llibres, escrits en diferents moments de la història del poble d’Israel. Avui, la Bíblia cristiana consta de 73 llibres.

Distinció entre Antic Testament i Nou Testament

Ràpidament, però, podem fer una gran distinció: n’hi ha 46 que pertanyen a l’Antic Testament, és a dir, a abans de la vinguda de Jesús; i els altres 27 s’anomenen del Nou Testament, perquè van ser compostos durant el primer segle després de Crist.

Hem dit que la Bíblia és el llibre més llegit del món. Totes dues religions (judaisme i cristianisme) el consideren com a «Paraula de Déu». Tot i així, hi ha una gran diferència: mentre el judaisme considera com a Bíblia només el conjunt de llibres de l’Antic Testament, el cristianisme hi afegeix els llibres del Nou Testament, és a dir, la predicació de Jesús.

Alguns llibres més tardans són escrits en grec, que és la llengua de tot el Nou Testament.

Totes les històries que s’havien explicat durant anys i anys de pares a fills es van començar a escriure a partir de l’any 1000 aC, en època del rei David, formant les anomenades «Sagrades Escriptures».

Llibres Sagrats Relacionats

La Torà: El Gran Llibre dels Jueus

En llengua hebrea, la Torà (Llei) consta de cinc llibres:

  • El Gènesi (Bereshit)
  • L’Èxode (Shemot)
  • El Levític (VaYikra)
  • Els Nombres (BeMidbar)
  • El Deuteronomi (Devarim)

La «Tradició escrita» està formada per la Torà i pels llibres bíblics dels profetes.

L'Alcorà: El Gran Llibre dels Musulmans

L’Alcorà, en àrab «la recitació», és la paraula de Déu (en àrab Al·là) donada a Mahoma per mediació de l’arcàngel Gabriel, que se li va aparèixer en somnis tot ensenyant-li un llibre. Des d’aquell moment, Mahoma va tenir diverses revelacions. Mahoma no va escriure res.

La sura 2, 136 diu: «Digueu: “Nosaltres creiem en Al·là, en allò que ha estat revelat a Abraham, Ismael, Isaac, Jacob, a les (dotze) tribus, en allò que ha estat confiat...”»

Entradas relacionadas: