L'origen de l'ésser humà i les teories evolucionistes

L'Origen de l'ésser humà

1.1 D'on venim? Qui som? On anem?

La pregunta sobre l'origen de l'home va directament vinculada a la pregunta sobre l'origen de la diversitat de les espècies. Tres teories intenten donar-ne una resposta.

Fixisme

L'univers és etern i les espècies són sempre iguals als seus pares, romanen invariables. Les espècies han existit sempre, han restat sempre iguals i són inalterables. Aquesta teoria ja fou sostinguda en l'antiguitat per Aristòtil (384-322 aC).

Creacionisme

Fins a la modernitat

De la mateixa manera que Déu va crear el món del no-res, creà les diferents espècies. Es basa en la interpretació literal del primer llibre de la bíblia, el gènesi, i el seu mite de la Creació.

El creacionisme adopta un model de creació místic, basat en la revelació, partint del primer llibre de la Bíblia, el Gènesi. Així la tradició cristiana va seguir interpretant la perfecta adaptació al medi dels organismes com a prova evident que darrera del disseny funcional dels éssers vius hi havia el disseny intel·ligent d'un creador omniscient.

La Ciència moderna

Amb el descobriment d'Amèrica i els diferents viatges i intercanvis realitzats durant els ss. XV i XVI es van importar a Europa exemplars d'espècies diferents i desconegudes. Tot i que ja s'havien fet en temps d'Aristòtil algunes classificacions, no es van fer fins al s. XVIII classificacions sistemàtiques (taxonomies).

Les més importants van ser elaborades per Carl von Linné (1707-1778) i George Curvier (1769-1832). Tots dos són creacionistes i veuen la mà del creador, però les seves classificacions foren determinants per a una següent classificació que adquirís un sentit evolucionista.

Teories evolucionistes

Teoria de l'adaptació

Defensada per Jean Baptiste Lamark (1744-1829) i exposada en la seva obra Filosofia zoològica (1808). La natura es descriu com un tot continu on els éssers apareixen per generació espontània de la matèria inanimada. Els canvis que es produeixen són evolutius tendint cap al perfeccionament.

Els individus tenen necessitat d'adaptar-se al medi.

Llei de l'ús i desús dels òrgans: La necessitat crea els òrgans. Els òrgans es fortifiquen o debiliten segons la freqüència del seu ús.

Llei de la transmissió hereditària dels caràcters adquirits. En aquell moment es formulà la teoria que amb Mendel es va desmentir, de l'herència dels caràcters heretats a través de les generacions.

Teoria de la selecció natural

Charles Darwin (1809-1882) en el seu llibre l'Origen de les espècies fa dues afirmacions fonamentals:

Les espècies deriven les unes de les altres per selecció natural i per tant per explicar la diversitat s'exclou el recurs d'un creador.

L'ésser humà també és el resultat d'aquest procés evolutiu.

El procés evolutiu s'explica a través de dues idees:

La lluita per l'existència amb la influència de Malthus (1766-1834)

Els animals a part de la lluita que els suposa el medi per a la subsistència, entren en competència entre si i amb altres espècies.

La supervivència del més apte.

Darwin constata que hi ha una variabilitat dins dels individus de cada espècie. Uns tenen unes característiques que els fan més aptes per a sobreviure i reproduir-se. S'anomena la selecció natural.

Evolucionisme cristià

Theillard de Chardin (1881-1955) en el segle XX va intentar conciliar les teories evolucionistes amb el cristianisme. Parteix de la creació i intenta dotar de sentit l'aparició de l'esser humà en el procés evolutiu.

Teoria sintètica de l'Evolució

Representada per Theodor Dobzhnasky (1900-1975), Ernst Mayr (1904-2005) i George G. Simpson (1902-1984).

Fa una síntesi de les teories de Darwin amb la genètica moderna a través de dos mecanismes:

La variabilitat genètica: l'aparició d'individus nous s'explica a través de la recombinació genètica i les mutacions que creen combinacions noves heretades dels progenitors i les derivades de radiacions o agents químics.

La selecció natural que actua sobre aquesta variabilitat seleccionant aquells individus que puguin tenir una característica nova que segons el medi resulti un avantatge adaptatiu. Aquests tindran més probabilitats de sobreviure i deixar descendència.

Les migracions, les barreres geogràfiques, canvi climàtic i altres fenòmens biològics, poden intervenir en l'especificació o diferenciació d'espècies i el seu aïllament entre grups arribant a evolucionar en unes espècies diferents.