Origen i Funcionament del Capitalisme: Plusvàlua i Sistemes Econòmics

Origen i Desenvolupament del Capitalisme

A la fi del segle XV i principis del XVI, va néixer el capitalisme, encara que no va aconseguir la maduresa fins al segle XIX.

La Clau del Capitalisme: Inversió i Rendibilitat

L'objectiu en el capitalisme és que després de la inversió hi hagi més capital total. La clau perquè alguna cosa sigui capital és que s'inverteixi, és a dir, que s'utilitzi per a crear més capital. Però la qüestió no és només que el capital s'inverteixi, sinó que aquesta inversió resulti rendible.

La Plusvàlua: Motor del Capital

El capital es reprodueix quan en la producció de mercaderies el treball humà genera plusvàlua. La plusvàlua sorgeix quan es produeix un valor afegit sobre aquesta suma, quan els/les empleats/ades treballen “de més”.

Com Augmentar la Plusvàlua?

Es pot aconseguir més plusvàlua si:

• Es rebaixen els costos de matèries primeres, maquinària, etc.
• Es treballen més hores pel mateix sou.
• S'augmenta el nombre de persones contractades (i amb això la plusvàlua, perquè cada persona genera una plusvàlua extra).
• S'incrementa la productivitat.
• Es ven més car i/o en més quantitat.

Del Feudalisme al Capitalisme: Un Canvi d'Explotació

Però el capitalisme no va inventar l'explotació del treball aliè. Això ja existia anteriorment. Va canviar com es produeix aquesta explotació. En el feudalisme, la població tenia diferents drets i deures. Unes persones eren mestresses, i les altres serves o esclaves. En el capitalisme, tothom va anar tendint a ser igual davant la llei (almenys en teoria). Això no implicarà l'absència de sotmetiment, sinó una forma de control diferent.

La Dependència del Mercat

En la mesura que el capitalisme ha aconseguit que les persones no siguin autosuficients, que hagin de comprar els béns que necessiten per a viure i que, per a això, requereixin guanyar diners abans, l'elecció acaba sent trobar una ocupació o passar fam.

En primer lloc, el capitalisme va sorgir en un context de fortes mobilitzacions populars contra el pagament de rendes al senyor feudal i la relació de servitud. En aquest sentit, passar d'una relació amo-servent/a a una altra entre capitalista-treballador/a amb un salari pel mig va respondre d'alguna forma a una demanda social.

Però aquest no va ser l'element central que va permetre que naixés el capitalisme. El determinant va ser aconseguir que la població depengués del mercat, que fos cada vegada menys autosuficient i hagués de vendre la seva força de treball (buscar una ocupació) per a aconseguir el manteniment.

Mesures per a la Implantació del Capitalisme

Per a això, va resultar clau impedir que la població pogués conrear el seu propi aliment. A poc a poc, les opcions van anar sent treballar per a altres persones a canvi d'un salari o morir de fam. Això es va aconseguir mitjançant diferents mesures:

• Llevar a la pagesia les seves terres privades.
• Obligar a pagar els impostos i les mercaderies en moneda.
• Prohibir la vagabunderia.
• Trencar llaços i economies socials.

Expansió Global i Colonització

Un altre element que es va produir des del principi va ser l'expansió del mercat capitalista a més regions i societats. La colonització d'Amèrica (i després d'Àsia i Àfrica) va resultar determinant per a això. La manera de controlar nous mercats en el capitalisme és mitjançant la competitivitat i/o el sotmetiment d'aquests pobles a través de la violència. D'aquesta manera, la diferència entre comerç, conquesta i pirateria va ser subtil, ja que totes elles van acabar encaminant-se a un mateix fi: la reproducció del capital.

El Comunisme: Una Alternativa a la Plusvàlua

I quin sistema econòmic vol eliminar la plusvàlua? El comunisme! Aquest sistema és aquell en el qual la propietat privada dels mitjans de producció ja no existeix (els mitjans de producció són les fàbriques, els terrenys grans, les empreses grans, etc.). Tampoc hi ha Estat ni moneda. Però, per què arribar al comunisme? Per eliminar la plusvàlua. I la plusvàlua és el valor que produeix el treballador però que l'hi queda l'amo del mitjà de producció (el burgès). Si en una jornada de treball tu produeixes, per exemple, 10 euros, el burgès te'n donarà 5 com a sou i els altres 5 se'ls quedarà ell com a guany. Llavors, en el comunisme, aquest burgès que no produeix res, no treballa, no existirà, i el treballador rebrà la totalitat del que produeixi. Com ja no existiran aquestes classes socials (burgès-treballador), ja no serà necessari l'Estat, que és el que regula aquestes classes.

La Transició: El Socialisme

Però, clar, al comunisme no s'hi arribarà d'un dia per l'altre; per això és que existeix una fase de transició anomenada socialisme. En el socialisme, un Estat popular representarà només la classe treballadora, mentre anirà eliminant i controlant la propietat privada dels mitjans de producció i llevant-li part de la plusvàlua al burgès per a retornar-la de nou a la classe proletària.

Conceptes Econòmics Fonamentals

Activitats Econòmiques

Què són? Activitats que les persones realitzen per satisfer les seves necessitats.

• Producció: Activitat humana que té per objectiu obtenir béns i serveis (béns de consum i béns d'equipament).
• Distribució: Activitats amb la finalitat de posar els béns i els serveis a disposició dels consumidors.
• Consum: Activitats en les quals el consumidor fa ús dels béns i serveis.

Factors Productius

• Recursos naturals: Elements de l'entorn natural que l'ésser humà utilitza per produir béns i serveis (poden ser renovables i no renovables; orgànics, vegetals, minerals: a) energètics, b) no energètics).
• Treball: Esforç físic o intel·lectual que realitzen les persones per produir béns i serveis (poden ser treballadors autònoms o treballar per compte d'altri).
• Capital: Elements necessaris per produir els béns i serveis (diners, maquinària, instal·lacions). Pot ser:
  • Fix o físic: maquinària, instal·lacions.
  • Circulant o financer: diners, beneficis, préstecs, accions.