Origen i Fonaments de la Filosofia: Del Mite a la Raó Crítica

1. Quan i on va néixer el pensament filosòfic?

El pensament filosòfic va néixer a l’antiga Grècia, concretament a la regió de Jònia i especialment a la ciutat de Milet, al segle VI aC. Va ser aleshores quan pensadors com Tales de Milet van començar a oferir explicacions racionals i crítiques sobre el món, superant les explicacions purament mítiques.

2. L'etimologia: A què es deu el nom de "filosofia"?

El nom filosofia prové d’una resposta de Pitàgores. Quan li van preguntar a què es dedicava, ell va dir que era un amant del saber —en grec, philó-sophos—. A partir d’aquí, el terme es va utilitzar per descriure aquesta activitat intel·lectual basada en el desig de conèixer i comprendre la realitat.

3. El pas del mite al logos: Substitució del pensament mitològic?

Sí. A Grècia, els filòsofs van començar a posar en dubte les explicacions mítiques i van buscar respostes més objectives, fonamentades en l’observació i en la raó. El pensament racional (o logos) va substituir el mite com a manera principal d’explicar el món, tot i que els mites van continuar formant part de la cultura.

4. Diferències clau entre pensament filosòfic i pensament mitològic

El pensament mitològic i el filosòfic es diferencien en diversos aspectes fonamentals:

• El pensament mitològic es basa en relats fantàstics protagonitzats per déus i herois. Aquests relats no es poden verificar i es transmeten de forma tradicional i acrítica.
• El pensament filosòfic es fonamenta en la racionalitat i la crítica. Analitza els conceptes, exigeix arguments i busca explicacions coherents i justificades.

La filosofia, a diferència del mite, no accepta res sense examen, sinó que ho sotmet tot a anàlisi crítica.

5. Filosofia i ciència: Es poden identificar?

No, no podem identificar la filosofia i la ciència, ja que utilitzen mètodes i persegueixen tipus de coneixement diferents.

La principal distinció rau en:

• La ciència es basa en l’experimentació, la verificació i el llenguatge matemàtic per estudiar aspectes concrets de la realitat.
• La filosofia tracta qüestions més generals i abstractes (com la veritat, la moral o l'existència) que no poden comprovar-se empíricament.

Tot i això, ambdues disciplines comparteixen la racionalitat i l’intent de comprendre la realitat d’una manera sistemàtica.

6. La necessitat de la filosofia professional segons K. Popper

Karl Popper argumenta que tots els humans tenim idees i creences que influeixen en la nostra vida, però moltes d’aquestes són prejudicis que acceptem sense examen crític. Per això defensa la necessitat d’una filosofia professional que analitzi i revisi aquests prejudicis.

L'objectiu de la filosofia és transformar el nostre «sentit comú acrític» en un «sentit comú crític i il·lustrat», fent-lo més raonable i menys perjudicial per a la societat.

7. Com ens pot ajudar la filosofia en la vida diària?

La filosofia ens ajuda en dos nivells fonamentals:

1. Nivell Teòric: Ens permet aclarir idees, evitar confusions i errors, i comprendre millor conceptes importants com la veritat, la realitat o la justícia.
2. Nivell Pràctic: Ens ajuda a orientar-nos en la vida, a pensar amb més criteri i autonomia, a prendre millors decisions i a evitar prejudicis i actituds dogmàtiques.

En definitiva, la filosofia ens ajuda a viure de manera més conscient i reflexiva.