Origen, Evolució i Principis del Dret Internacional Públic

Origen i Evolució del Dret Internacional Públic (DIP)

El DIP s'ha configurat segons el contingut i el grau d'evolució de la societat internacional. Requereix una base material i presenta les següents característiques i etapes:

Transformació de la Societat Medieval

Pas cap a estats sobirans.

Sistema Europeu d'Estats

La Pau de Westfàlia (1648) consagra el sistema europeu d'estats basat en l'estat modern.

Sistema d'Estats de Civilització Europea

Es produeix un trasllat de la tradició cultural europea a altres continents mitjançant la immigració i la recepció dels principis fonamentals del Dret de Gents europeu per les noves repúbliques americanes. Al segle XVIII, es consolida un sistema d'estats sobirans basat en l'equilibri de poder i consensos.

Societat d'Estats Civilitzats

La Revolució Industrial i l'expansió cultural occidental culminen en la "Societat d'Estats Civilitzats", una concepció eurocèntrica que dividia els estats entre civilitzats i no civilitzats (més tard, Primer Món i Tercer Món).

Institucionalització

Després de la Segona Guerra Mundial (SGM), sorgeix la idea de crear un organisme per mantenir la pau internacional: l'Organització de les Nacions Unides (ONU), substituint la Societat de Nacions. Es promou la cooperació obligatòria entre estats, tot i que persisteix la descentralització. Es creen nombroses Organitzacions Internacionals (OI), com el Consell d'Europa (1949) a l'àmbit regional europeu, que elabora convenis com el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). Les OI actuen com a fòrums de discussió, instruments diplomàtics i actors independents amb sobirania funcional.

L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

Fundada el 1945. El 1949, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) va reconèixer la seva personalitat jurídica internacional (legitimitat activa) en l'Opinió Consultiva sobre Reparació de Danys.

Òrgans de l'ONU

• Òrgans principals: Assemblea General (AG), Consell de Seguretat (CS), Consell Econòmic i Social (ECOSOC), Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), Secretaria General, Consell d'Administració Fiduciària (inoperatiu).
• Òrgans subsidiaris: Creats per òrgans principals (AG o CS), com ACNUR, PNUMA, Consell de Drets Humans (CDH).
• Organismes especialitzats: OI vinculades a l'ONU amb estructura i funcions pròpies (FMI, OMC, UNESCO, UPU, etc.).

Prohibició de l'Ús de la Força

És un principi fonamental del DIP contemporani:

• Té caràcter de norma consuetudinària (opinio iuris + pràctica) i convencional (Carta de l'ONU, Art. 2.4).
• Reafirmat per la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General.
• Actualment és una norma de ius cogens (norma imperativa).
• La Convenció de la Haia de 1907 (Convenció Drago-Porter) ja prohibia l'ús de la força per al cobrament de deutes contractuals.
• Segons Kelsen, els membres estan obligats a abstenir-se de l'ús de la força.
• Qualsevol ús de la força que no sigui una mesura col·lectiva autoritzada o una excepció reconeguda està prohibit.
• La Declaració sobre principis (Res. 2625) prohibeix actes com organitzar o fomentar bandes armades, subministrar armes, entrenar mercenaris, etc., per incursionar en territori d'un altre Estat.

Excepcions a la Prohibició

• Legítima defensa: Individual o col·lectiva, en cas d'atac armat previ, fins que el Consell de Seguretat prengui mesures. Ha de ser necessària, immediata i proporcional, i comunicada immediatament al CS. (L'aplicabilitat a ciberatacs és objecte de debat).
• Acció coercitiva de l'ONU: Mesures militars autoritzades pel Consell de Seguretat sota el Capítol VII de la Carta si constata una amenaça per a la pau, un trencament de la pau o un acte d'agressió.
• Acció contra antics estats enemics: Clàusules dels articles 107 i 53 de la Carta, considerades obsoletes actualment.

Principis i Característiques del Dret Internacional (DI)

El DI és un dret principalment pactat entre els seus subjectes (Estats i OI), tot i que altres actors (com ONGs -Amnistia Internacional-, empreses transnacionals) tenen un paper rellevant.

Principis Estructurals (Basats en la Carta de l'ONU i la Res. 2625)

• Igualtat sobirana dels Estats.
• Bona fe en el compliment de les obligacions internacionals.
• Arranjament pacífic de controvèrsies (mitjançant negociació, mediació, arbitratge, arranjament judicial, etc.).
• Prohibició de l'amenaça o l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol Estat.
• Assistència a les Nacions Unides en qualsevol acció empresa de conformitat amb la Carta, i abstenció d'ajudar estats contra els quals l'ONU estigui exercint acció preventiva o coercitiva.
• Autoritat de les Nacions Unides sobre els estats no membres per assegurar el manteniment de la pau i seguretat internacionals.
• Principi de no intervenció en els afers interns dels Estats.
• Obligació de cooperació pacífica entre els Estats.
• Igualtat de drets i lliure determinació dels pobles.
• Respecte universal dels Drets Humans i les llibertats fonamentals.

Altres Característiques

• Comitas gentium (Cortesia internacional): Normes de tracte recíproc que no són jurídicament vinculants i el seu incompliment no genera responsabilitat internacional (a diferència de les normes jurídiques).
• Jurisdicció voluntària: Els tribunals internacionals, en general, només tenen competència si els estats l'accepten prèviament.
• Descentralització: Inexistència d'un poder legislatiu, executiu i judicial centralitzat com en els drets interns.
• Funcions del DI: Manteniment del model de relacions original (coexistència), adaptació a les demandes socials (cooperació) i integració per potenciar el consens general.

El DIP com a Sistema Jurídic i la Societat Internacional

Diferències entre Societat Interna i Internacional

• Societat interna: Els individus són els subjectes primaris; existeix una centralització i institucionalització del poder (legislatiu, executiu, judicial).
• Societat internacional: Els Estats són la cèl·lula primària; és descentralitzada, sense un govern mundial, tribunals amb jurisdicció automàticament obligatòria ni un sistema centralitzat de sancions. Formalment, els estats són iguals (un estat, un vot en molts fòrums).

Característiques de la Societat Internacional Contemporània

La comunitat internacional actual és:

• Universal: Tots els estats del món en formen part i estan vinculats pel DIP.
• Complexa: Afronta múltiples problemes interconnectats (pau, desenvolupament, medi ambient, drets humans).
• Heterogènia: Grans diferències de poder, riquesa, cultura i interessos entre els estats (ex: desigualtat econòmica entre estats desenvolupats i en desenvolupament).
• Fragmentada i poc integrada: Malgrat l'existència d'OI, la cooperació és sovint insuficient i persisteixen les divisions polítiques i ideològiques.
• Interdependent: Els estats no són autosuficients i depenen els uns dels altres en àmbits com l'economia, la seguretat o el medi ambient.
• De riscos globals: Amenaces que afecten tota la humanitat (canvi climàtic, pandèmies, terrorisme internacional, crisi financera), sovint agreujades per la globalització.