Origen i Evolució de la Política: De la Polis Grega a Roma
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,47 KB
El naixement de la política
Els éssers humans s'uneixen per viure en comunitat; aleshores neix la política. La comunitat ha de posar ordre a la seva convivència i ha de resoldre els conflictes. Com? Reunint-se i actuant.
Un origen grec: la democràcia
Polític ho era tothom que vivia a la polis (ciutat). La ciutat més important del món grec fou Atenes, on van posar en pràctica diversos sistemes de govern:
- L'oligarquia (govern d'uns pocs).
- La monarquia (govern d'un sol home).
- La tirania (poder absolut d'una sola persona).
- La democràcia (govern del poble).
No tots els habitants d'Atenes eren considerats ciutadans, com ara: les dones, els infants, els esclaus i els estrangers. Avui dia la democràcia se sustenta en l'abolició de l'esclavitud i el sufragi universal.
Democràcia directa
Els ciutadans es representen a si mateixos i voten directament.
Democràcia representativa
Els votants elegeixen els seus representants, que seran els qui decidiran sobre els assumptes polítics.
La política a Roma
La història de Roma comença amb la monarquia, en què un rei prenia les decisions amb l'ajut d'un senat. L'abolició de la monarquia fa sorgir la república. A final del segle I aC desapareix la república i s'instaura l'imperi. La República romana, una novetat respecte a altres formes de govern, tenia una estructura basada en tres eixos: el senat, les assemblees o comicis i les magistratures.
El Senat
El senat va esdevenir la màxima autoritat i el màxim òrgan de representació. Hi havia sis-cents senadors escollits entre els magistrats i el càrrec era vitalici. Entre les seves funcions hi havia: assessorar els magistrats, discutir les lleis, controlar el govern de les províncies, controlar les finances públiques i declarar la guerra i la pau. Avui dia, el senat continua existint, però amb grans diferències. La primera és que el càrrec no és vitalici, sinó que hi ha eleccions al senat cada cert temps en funció del país.
Assemblees
Qui tenia dret de ciutadania? Els homes adults i lliures de naixement. Tenien la funció d'elaborar i aprovar lleis i la d'elegir els magistrats.
Magistratures
Eren càrrecs públics que podia ocupar qualsevol ciutadà; totes tenien unes mateixes característiques:
- Escollits per les assemblees del poble.
- Tenien una durada, normalment d'un any.
- Hi havia més d'un membre per a cada magistratura.
- Havien de passar com a mínim tres anys perquè es pogués presentar a una magistratura de més rang; per repetir en la mateixa magistratura n'havien d'esperar cinc anys.
Els magistrats no cobraven.
El llatí, una llengua flexiva
El llatí és una llengua flexiva que distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes. En llatí, els mots estan formats per l'arrel, que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere i el nombre.
Casos i declinacions
Els mots poden ser variables si es flexionen o invariables si mai canvien de forma, com els adverbis, les preposicions i les conjuncions. Els mots variables són substantius, els adjectius i els pronoms.