Origen i Evolució de l'Ésser Humà: Hominització i Cultura
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,57 KB
Origen de l’ésser humà
Evolució: Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns als altres.
La ciència antiga
Aristòtil: L’espècie com a tal és invariable i inalterable (teoria fixista). Alguns organismes sorgeixen de la matèria en descomposició (generació espontània).
Creacionisme
Creació: Les espècies tenien un origen determinat i situat en el temps. Els actuals animals es mantenen invariables en el temps. Déu crea l’ésser humà com un ésser especial perquè el crea a la seva semblança. El creacionisme parteix de la interpretació literal del Gènesi.
Teoria de l’adaptació
Lamarck: les plantes i els animals sorgeixen per generació espontània de la matèria viva. Els canvis que es produeixen en els organismes porten al perfeccionament.
- Llei de l’ús i el desús: La funció crea i/o perfecciona l’òrgan.
- Transmissió hereditària dels caràcters adquirits: es conserva a través de les generacions. Les espècies poden variar i originar-ne noves (evolucionisme). Les espècies estan emparentades.
Teoria de la selecció natural (Darwin)
Escriu el llibre L’origen de les espècies
- Les espècies deriven unes de les altres per selecció natural: no cal un creador.
- L’ésser humà és resultat d’aquest procés evolutiu.
Dues idees molt clares:
- La lluita per l’existència: Els éssers vius entren en competència per assolir els mitjans.
- La supervivència del més apte: Variabilitat dins de les espècies. Selecció natural: els més aptes prevalen i tenen més possibilitat de reproduir-se.
Teoria sintètica de l’evolució
És una síntesi de Darwin amb la genètica moderna de Mendel.
- Variabilitat genètica: aparició d’individus amb característiques noves per mutacions.
- Selecció natural: Actua sobre la variabilitat seleccionant les millors característiques.
Hominització
Desenvolupament de l’ésser humà com a espècie. Bipedisme, alliberament de les mans, augment de la capacitat cranial i neotènia (infantesa prolongada amb aprenentatge al llarg de la vida).
Semblances amb els primats
- Mans i peus prènsils.
- Polzes oposables.
- Reducció de les urpes.
- Ulls davant del cap.
- Menys agudesa olfactiva que visual.
- Nombre reduït de cries per part.
- Conducta social complexa.
- Correspondència del 98% ximpanzé-home.
Humanització
Sorgiment i desenvolupament del llenguatge i de la cultura. Es transmet informació d’una conducta apresa.
Cultura
La capacitat de pensar ha permès a l’ésser humà adquirir consciència. La creació de cultura constitueix una segona naturalesa que es superposa i interacciona amb la naturalesa biològica.
Cultura animal
Algunes espècies animals poden adquirir conductes mitjançant la imitació o la interacció.
Definició de cultura
- Perspectiva antropològica: Tot allò que va més enllà del genèticament programat.
- Perspectiva etimològica: models socialment adquirits de pensar, sentir i actuar dels membres d’una societat concreta.
Cultures
- Subcultura: formes d’expressió cultural que es donen dins dels grups de la societat.
- Contracultura: forma de viure en contra dels cànons de conducta general.
Actituds davant la diversitat cultural
- Etnocentrisme: Jutjar les altres cultures prenent com a referència la nostra. Considera els nostres valors més avançats. És la base del racisme i la xenofòbia.
- Etnocentrisme invers: Les cultures dels altres són millors que la meva.
- Relativisme cultural: Sosté que no existeixen valors universals, no podem parlar de cultures superiors i inferiors. Per comprendre una cultura hem de veure el context.
- Transculturalisme: Hi ha uns valors transculturals, que són la base dels drets humans i la dignitat de la persona.
- Interculturalisme: Acceptar la diversitat cultural i veure-ho enriquidor.
Diferències entre naturalesa biològica i cultural
Biològica
- Aprenentatge per imitació.
- Conducta instintiva.
- Forma una herència biològica.
Social
- Es transmet la informació.
- Conducta apresa. Hi ha uns valors socials marcats.
- Forma una herència social.