Origen i Evolució de la Història en Prosa a la Grècia Clàssica

La historiografia grega és considerada el primer gènere literari en prosa. En els seus inicis, la història estava vinculada al mite i a les genealogies aristocràtiques, però amb el temps va evolucionar cap a una disciplina més crítica.

Els primers historiadors coneguts van ser els logògrafs, com Hecateu de Milet, que escrivien relats en prosa sense una metodologia rigorosa. La historiografia pròpiament dita neix amb Heròdot al segle V aC, qui busca establir connexions causals entre els fets històrics.

Heròdot (c. 480-420 aC): El Pare de la Història

Obra principal

Història (dividida en nou llibres, explica les Guerres Mèdiques entre grecs i perses).

Característiques clau

• Considerat el "pare de la història" per Ciceró.
• Integra narracions sobre costums, geografia i etnografia de diversos pobles.
• Té una visió etnicoreligiosa de la història, creient que els déus castiguen la desmesura humana (hybris).
• Viatja per Pèrsia, Egipte, Babilònia i Síria per obtenir informació directa.
• Considera les Guerres Mèdiques com el primer gran conflicte entre Orient i Occident.

Tucídides (c. 470-395 aC): L'Historiador Científic

Obra principal

Història de la Guerra del Peloponnès (vuit llibres, narra el conflicte entre Atenes i Esparta).

Mètode i visió històrica

• Considerat el primer historiador científic per la seva recerca de la veritat i la seva objectivitat.
• Rebutja les explicacions mitològiques i religioses, centrant-se en causes polítiques i econòmiques.
• Distingeix entre causes pròximes i remotes dels esdeveniments històrics.
• Compara els conflictes polítics amb una malaltia.
• Creu que la naturalesa humana és constant i que les guerres civils es repetiran en el futur.

Xenofont (c. 430-355 aC): Continuador i Filòsof

Obres principals

• Anàbasi (retirada dels deu mil mercenaris grecs després de la mort de Cir el Jove).
• Hel·lèniques (continuació de l’obra de Tucídides sobre la història de Grècia).
• Ciropèdia (biografia novel·lada de Cir el Vell, rei de Pèrsia).
• Constitució d’Esparta (elogia el sistema polític espartà).
• Obres de temàtica filosòfica sobre Sòcrates: Records socràtics, Apologia de Sòcrates, Econòmic.

Estil i influència

• Tracta temes d'història, filosofia, economia, caça i equitació.
• Més conservador i tradicionalista que Heròdot i Tucídides, influït per la mentalitat espartana.
• Encara que rebutja la sofística, adopta algunes idees sobre educació i govern.
• Té una visió menys crítica de la història i en alguns casos idealitza els personatges.

Llegat i Pervivència de la Historiografia Grega

La historiografia grega i romana va influir profundament en la manera d’escriure la història al llarg dels segles:

• Època romana: Autors com Polibi, Plutarc i Tàcit van adaptar els models grecs.
• Edat Mitjana: La història va prendre un caràcter moralitzador i religiós, però es van conservar i reinterpretar textos clàssics.
• Renaixement i època moderna: Es va recuperar l’estil crític i analític d’Heròdot i Tucídides.
• Historiografia contemporània: La metodologia de Tucídides influeix en la ciència històrica actual, mentre que l’estil narratiu i cultural d’Heròdot continua present en la recerca històrica moderna.