Origen i evolució del català: dels inicis al segle XII
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,26 KB
Les llengües romàniques
El nom Romània designa totes aquelles terres que van formar part de l'Imperi Romà i on el llatí es va convertir en la llengua pròpia de la població. S'hi parlava una varietat popular del llatí, anomenada llatí vulgar.
El llatí va evolucionar a poc a poc en cada territori formant diverses llengües, anomenades romanç. Passat el temps, aquestes llengües van rebre el nom dels territoris on es van formar. Les llengües que provenen del llatí s'anomenen llengües romàniques.
El naixement de la llengua catalana
El llatí era la llengua utilitzada en l'àmbit formal. Les llengües romàniques van començar a passar a l'escriptura quan es van distanciar tant del llatí que resultava incomprensible per al poble.
En l'època preliterària, als textos es podien trobar traduccions de paraules o d'expressions llatines que el lector no entenia. En els juraments feudals (textos escrits en llatí per escrivans catalans) es podien trobar paraules i expressions escrites en català, bé per error, bé perquè no sabien com s'escrivien en llatí.
En el segle XII es van trobar els primers textos escrits íntegrament en català. Pertanyen a dos àmbits distints: el jurídic i el religiós.
- Els textos de caràcter jurídic, per la necessitat de regularitzar la vida social i administrativa de la confederació catalanoaragonesa, que començava l'expansió cap al Mediterrani i el sud.
- Els textos religiosos, per la necessitat de l'Església de predicar en la llengua del poble.
Les primeres manifestacions literàries
Els textos més antics escrits en català daten de finals del segle XI. Els nostres avantpassats escrivien en llatí al nord, en àrab al sud i en occità a les corts. Aquestes tres llengües ja tenien una llarga tradició literària. El conreu de la literatura en llatí estava vinculat als cercles monàstics, que eren un focus de cultura de l'època. Els poetes versificaven en llatí, llengua utilitzada per als usos religiosos, acadèmics i internacionals durant molts segles. Els fadristerns solien ingressar als monestirs i allí assolien una formació cultural que els permetia exercir la carrera eclesiàstica o exercir funcions administratives i culturals a les corts reials i aristocràtiques.
En el llatí destacaven els poetes goliards, que eren monjos i clergues que no acceptaven la disciplina monàstica i fugien dels convents per a dur una vida errant. Vivien gràcies a la formació cultural que havien adquirit i componien versos dedicats a l'amor, al vi i a la natura.
Durant el segle VIII, a la península, gràcies a l'expansió dels musulmans, l'àrab era la llengua de culte del sud de Catalunya, a les illes Balears i a les comarques valencianes, fins a la conquesta de Jaume I. A part d'influir sobre la nostra parla, van conrear una excel·lent literatura.
Després de la incorporació del regne de València a la Corona d'Aragó per Jaume I el 1238, les terres valencianes van passar a formar part de l'òrbita de les llengües romàniques. La cultura i la llengua dels musulmans, recloses a la llengua del poble i als ravals, va anar desapareixent poc a poc.