L'Origen i l'Edat de la Terra i la Lluna: Una Perspectiva Científica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,81 KB
L'Origen de la Terra i la Lluna
La Terra, en els seus inicis, era un planeta incandescent, constantment bombardejat per asteroides, cometes i meteorits.
La Formació de la Lluna: La Hipòtesi del Gran Impacte
Fa 4.533 milions d'anys es va formar la Lluna. Segons la Hipòtesi del Gran Impacte, el planeta Theia i la Terra viatjaven junts en òrbites pròximes al voltant del Sol. La Lluna es va formar a partir de la col·lisió d'aquests dos cossos celestes.
Després de l'arribada dels viatges Apol·lo a la Lluna, es va comprovar que les roques lunars tenien molt poc ferro i gens d'aigua. William Hartmann, físic nord-americà, va explicar el 1974 que la raó es trobava en el seu origen. Hartmann va proposar que Theia, un planeta deu vegades menor que la Terra, va col·lisionar amb el nostre planeta. El seu interior de ferro, més dens, es va enfonsar cap a l'interior de la Terra, i els materials restants van ser llançats a l'exterior. A més, aquest gran impacte va produir una elevada temperatura i, com a conseqüència, la vaporització de l'aigua.
L'Evolució de la Relació Terra-Lluna
Des de l'impacte, només 21.000 quilòmetres separaven la Lluna de la Terra. Avui dia estan separades 384.000 km, és a dir, 18 vegades més. En els seus inicis, el poder d'atracció de la Lluna, segons la llei de la gravitació, provocaria marees espectaculars, però no d'aigua (ja que no n'hi havia), sinó de magma.
La proximitat de la primera Lluna feia que la Terra rotés a major velocitat (dies més curts, d'unes 18 hores), en resposta a la llei de conservació del moment angular. Actualment, la Lluna frena més el gir de la Terra i els dies s'allarguen. A més, la Lluna controla la inclinació de l'eix de rotació de la Terra, amb una gran influència sobre el clima terrestre.
El Càlcul de l'Edat de la Terra
Visions Històriques sobre l'Edat Terrestre
- Creació Divina: Segons l'arquebisbe irlandès James Ussher (1650), la Terra va aparèixer per creació divina el dissabte 22 d'octubre de 4004 a.C.
Mètodes Científics per a la Datació de la Terra
El refredament de la Terra va ser un dels primers mètodes d'inferència utilitzats:
- Georges Louis Leclerc, comte de Buffon (s. XVIII): Va estimar l'edat de la Terra en 75.000 anys.
- William Thomson, Lord Kelvin (s. XIX): Va calcular una edat entre 24 i 100 milions d'anys.
L'aplicació de l'uniformisme en els processos geològics pot suggerir una Terra de centenars de milions d'anys, un període de temps suficient per al desenvolupament de l'evolució de la vida. Aquesta idea va ser defensada per figures com James Hutton, considerat el pare de la Geologia moderna, i Charles Darwin, pare de la Teoria de l'Evolució de les espècies (començament i meitat del segle XIX).
La Radioactivitat i l'Edat Real de la Terra
Però l'edat real de la Terra no es va conèixer fins al descobriment de la radioactivitat natural produïda per alguns àtoms.
Quan els isòtops radioactius es desintegren, poden emetre partícules variades, anomenades, segons el poder de penetració en els cossos, com a partícules: alfa, beta o gamma. Es poden classificar també com a electromagnètiques (raigs X o gamma) o bé corpusculars (nuclis d'heli o partícules alfa, partícules beta o electrons, protons, etc.).
La vida mitjana d'un element radioactiu és el temps necessari per transformar-se en l'isòtop més estable. Per exemple, en l'urani-238 és de 4.500 milions d'anys.
Clair Cameron Patterson (1953), geoquímic nord-americà, va datar l'edat de la Terra en 4.570 milions d'anys utilitzant elements radioactius de meteorits.