Origen i Desenvolupament de la Primera Revolució Industrial (S. XVIII-XIX)

Què és la Revolució Industrial?

La Revolució Industrial (s. XVIII) és un procés de canvi econòmic radical que va deixar enrere una economia basada en l'agricultura i caracteritzada per rendiments baixos. Va introduir la producció en massa, entesa com la fabricació de grans quantitats de producte.

Els Grans Canvis de la Revolució

La Revolució Industrial va ser un conjunt de canvis interrelacionats:

• La producció agrícola va augmentar molt, gràcies als canvis en els sistemes de conreu i en l'estructura de la propietat de la terra.
• La població va augmentar, i les ciutats es van multiplicar i van créixer.
• L'ús de màquines i de noves fonts d'energia va generar noves formes de treballar: el sistema fabril o treball en fàbriques.
• L'augment de la demanda va estimular la producció i va fer que s'incrementessin els intercanvis nacionals i internacionals.

Cronologia i Expansió Geogràfica

El Regne Unit va ser el primer país on es va dur a terme la Revolució Industrial. L'inici del procés va ser al 1750 i va culminar uns cent anys més tard. Al segle XIX, països com França, Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya es van industrialitzar.

Aquest procés va significar que, per primera vegada a la història, les societats humanes van trencar les cadenes que limitaven la producció. Des de la Revolució Industrial, la societat va ser capaç de multiplicar les persones, els béns i els serveis d'una manera constant i, fins avui, il·limitada.

La Revolució Agrícola: Base del Canvi

Al segle XVIII, l'agricultura va experimentar una sèrie de canvis que van comportar un augment de la producció d'aliments i la plena privatització de l'ús de la terra. Aquest procés, anomenat revolució agrícola, és bàsic per entendre la Revolució Industrial.

Els canvis en l'agricultura van afectar dos àmbits principals:

Canvis en els Sistemes de Conreu

• La implantació del sistema Norfolk al Regne Unit va permetre fer una rotació quadriennal de conreus sense guaret.
• El conreu de nous productes (la patata, el blat de moro), la mecanització de les tasques agrícoles (la sembradora, la segadora, la trilladora) i l'ús de més adobs van completar les transformacions.

Transformació de l'Estructura de la Propietat (Enclosure Acts)

Els grans propietaris van agrupar i tancar els seus camps i es van apropiar de les terres comunals o d'ús col·lectiu (boscos, pastures). Aquestes mesures van ser legalitzades pel Parlament britànic (Enclosure Acts). Els pagesos que no eren propietaris van perdre el dret d'utilitzar els camps privats per a la pastura dels ramats i de collir llenya a les terres comunals.

Aquests canvis van fer que la producció augmentés i que es destinés a la venda (agricultura de mercat), no pas a l'autoconsum. La mecanització, però, va fer que es reduís la necessitat de mà d'obra.

Creixement Demogràfic i Emigració

Molts pagesos van esdevenir jornalers, els quals treballaven a jornal (sou) i ja no eren autosuficients. Alguns es van quedar sense feina i van haver d'emigrar a les ciutats.

Des de mitjan del segle XVIII, la població europea va créixer a bon ritme a causa de la disminució progressiva de la taxa de mortalitat i del manteniment d'una taxa de natalitat elevada. La mortalitat va baixar perquè, gràcies a l'augment de la producció d'aliments, pràcticament ja no hi havia fam. Com que la població estava més ben alimentada, també es va fer més resistent a les malalties, i les epidèmies van anar desapareixent.

El primer país on van tenir lloc aquests canvis va ser el Regne Unit. Després, es van estendre per la gran majoria de països europeus.

Innovació Tècnica i el Sistema Fabril

La industrialització va comportar la substitució del treball manual per màquines. Les innovacions tècniques es van anar produint segons el ritme de les necessitats. Sovint, l'aplicació d'una innovació generava un desequilibri en el procés productiu i això obligava a introduir-ne de noves.

La mecanització del procés productiu va permetre augmentar la producció, abaratir els costos, abaixar els preus dels productes a causa de l'augment del consum i, finalment, incrementar els beneficis dels empresaris.

La Màquina de Vapor i Noves Energies

Les fonts d'energia que van moure les primeres màquines van ser la força humana i l'energia hidràulica. La gran innovació energètica, no obstant això, va ser l'ús del vapor. La màquina de vapor, inventada per James Watt el 1769, utilitzava el carbó com a combustible i convertia el vapor en energia mecànica.

El Sistema Fabril: Nova Organització del Treball

En les primeres indústries es va desenvolupar una nova organització del treball: el sistema fabril. La fàbrica era l'espai de producció on es concentraven les màquines, les fonts d'energia i els obrers. Les màquines i el conjunt de les instal·lacions eren propietat de l'amo de la fàbrica, el qual decidia què es produïa, la quantitat i la qualitat del producte, el funcionament del procés de producció i l'organització de la jornada laboral.

Sectors Impulsors de la Industrialització

La Indústria Cotonera: Pionera de la Mecanització

Abans de la Revolució Industrial, la indústria tèxtil tradicional a Europa era la llanera. Al segle XVIII, però, el cotó va començar a estendre's. Les indianes, teles de cotó estampades, provenien de l'Índia i eren molt apreciades pels britànics. El govern, pressionat pels manufacturers de la llana, prohibí la importació d'indianes i altres teixits de cotó. La indústria cotonera va ser la primera a introduir el sistema fabril i a mecanitzar el procés de producció (filatura i teixidura).

La Indústria Siderúrgica i el Carbó de Coc

Durant la Revolució Industrial, la demanda de ferro va créixer, ja que calia substituir les filadores i les teixidores de fusta per màquines que resistissin el ritme de treball de la màquina de vapor. També calia ferro per construir les màquines de vapor, les vagonetes, les eines i els rails de les mines de carbó. Més tard, el ferro fou fonamental en la construcció dels ferrocarrils i els vaixells de vapor.

L'augment de la demanda estimulà aquesta indústria i impulsà les innovacions tècniques. La primera va ser la substitució del carbó vegetal per carbó mineral (carbó de coc), amb un poder calorífic més gran. Una altra novetat fou el convertidor de Bessemer (1856), que transformava el ferro en acer.

La Mineria: Carbó i Ferro

Durant la Revolució Industrial, la mineria es va desenvolupar força, ja que calien grans quantitats de carbó i de ferro. Això va fer que a poc a poc s'anessin introduint millores en el procés d'extracció, en el transport i en la seguretat.

Mercats i Revolució del Transport

Abans de la Revolució Industrial, el comerç interior era molt reduït. La creació d'un mercat interior d'àmbit nacional va ser una de les grans novetats del procés d'industrialització. Diversos factors van contribuir a la seva consolidació: l'augment del nombre de consumidors, el poder adquisitiu més gran de la població i les millores en els transports.

Durant el període de la Revolució Industrial, bona part de la producció britànica es venia a l'estranger, principalment a les colònies que el Regne Unit posseïa arreu del món (mercat exterior). Als ports també arribaven molts productes importats de les colònies.

El Naixement del Ferrocarril

El naixement del ferrocarril va representar l'empenta definitiva a la industrialització. Entre el 1804 i el 1825 es va treballar en diversos projectes més o menys reeixits, però no fou fins més tard, entre el 1825 i el 1829, que George Stephenson va perfeccionar les primeres locomotores.

L'Ascens del Capitalisme Industrial

Els mitjans de producció (fàbriques, màquines) són de propietat privada i resten en mans d'una petita part de la població. L'objectiu és aconseguir el màxim benefici individual. S'estableix la lliure competència entre les empreses dedicades al mateix negoci. Es postula la no-intervenció de l'Estat en economia, ja que no s'ha de regular la producció, els salaris ni els preus. Aquest sistema provoca crisis periòdiques, quan l'oferta no es correspon amb la demanda.

La Nova Estructura Social: Burgesia i Proletariat

La societat industrial era formada per la burgesia, propietària dels mitjans de producció, i el proletariat, que no tenia cap propietat i vivia d'un salari. La riquesa (propietat) determinava les diferències socials i l'ascens d'un grup a l'altre era possible.

La Industrialització a Espanya i Catalunya (S. XIX)

Espanya, a diferència de Catalunya, era al segle XIX un país agrari, dominat per una noblesa que era la propietària principal de les terres. La indústria espanyola no estava prou desenvolupada per poder donar feina a tota la població, que havia crescut molt al segle XIX. L'emigració es va convertir en una de les sortides per trobar feina. Així, molts espanyols van emigrar a Amèrica.

Les Dures Condicions de la Classe Obrera

Amb la Revolució Industrial va néixer un nou grup social: la classe obrera o proletariat industrial. Les condicions de treball i de vida dels obrers van ser molt dures a tots els països. Una de les causes d'aquesta situació va ser que els estats van trigar força temps a regular el treball a les fàbriques i a les mines.

La jornada laboral mitjana d'un obrer oscil·lava entre les 12 i les 14 hores diàries sis dies a la setmana. El sou es cobrava per dia treballat i les vacances no existien. Els salaris eren tan baixos que amb prou feines permetien la subsistència dels treballadors i treballadores. D'altra banda, els accidents laborals eren molt freqüents, ja que no hi havia cap mesura de seguretat. Aquesta situació era encara més greu a les mines de carbó, ja que els miners estaven dins de galeries molt estretes, sense veure la llum del sol i amb el perill constant de possibles enrunaments o explosions de gas grisú.