L'Origen dels Regnes de Lleó, Castella i la Corona d'Aragó
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
L'Origen dels Regnes Cristians al Nord Peninsular
Els visigots que van optar per fugir davant l’avenç dels musulmans es van refugiar al nord de la Península i van donar origen als nous regnes cristians, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus.
La Formació del Regne Asturià i Lleonès
El Regne d'Astúries va sorgir en la primera meitat del segle VIII. Els visigots refugiats van escollir *Pelagi* com a rei, que va combatre els musulmans i va establir la cort a Oviedo. El Regne d'Astúries es va estendre més al sud amb Alfons III. En el segle X, la capital del regne es va traslladar a Lleó i es va passar a anomenar **Regne de Lleó**.
El Naixement del Comtat de Castella
En l’època del Califat de Còrdova, Lleó es va deixar d’expandir, i Castella, la regió oriental del regne, es va independitzar. Castella era la zona de defensa davant de les incursions musulmanes que venien de la vall de l’Ebre i estava dividida en comtats, que es van unir sota Ferran González, el qual va governar de manera independent tot i que continuava sent vassall de Lleó. Els comtes de Castella van tenir més poder i la van convertir en regne independent l’any 1035.
La Marca Hispànica i els Regnes Pirinencs
La regió pirenaica va formar part de l’Imperi Carolingi. Carlemany va fundar la **Marca Hispànica** amb la missió de protegir l’Imperi de l’avenç musulmà. En el segle IX, l’Imperi Carolingi es va dissoldre i a la Marca Hispànica es van formar tres nuclis independents: Navarra, Aragó i els Comtats Catalans.
Navarra i Aragó
El Regne de Navarra es va crear a partir de l’expulsió de les tropes franques al principi del segle IX. La dinastia Ximena, a partir del segle X, va estendre la seva influència, amb la màxima expansió sota *Sanç III el Gran*. Més tard que a Navarra, la família Asnar Galindo va aconseguir la independència per al Comtat d’Aragó.
Els Comtats Catalans
Als Pirineus orientals, els reis francs havien organitzat el territori en comtats. Amb *Guifré el Pilós*, els comtes van esdevenir membres de la noblesa local i en el segle X es van independitzar dels reis carolingis.
Organització i Expansió dels Territoris Cristians
L'Organització Política i Social
El rei tenia l’autoritat política i militar. La cort era itinerant. La guerra era habitual. En el regne asturià i lleonès es va construir una xarxa de fortaleses per defensar el territori. Els guerrers es vinculaven al rei per mitjà del **vassallatge**. Els territoris conquerits es van poblar amb pagesos lliures, que practicaven una agricultura de subsistència.
L'Avenç Territorial (Segles IX-XIII)
Durant els segles IX i X, els regnes cristians van avançar cap al sud fins a la vall del Duero. Aquestes terres estaven despoblades i l’avenç cristià es va basar en la colonització amb pagesos. A partir de la dissolució del Califat de Còrdova, els cristians es van estendre cap al sud. Per afavorir l’emigració als territoris conquerits, els reis van concedir **furs** o cartes de poblament a les viles. La derrota musulmana a **Las Navas de Tolosa** va possibilitar la conquesta cristiana del sud de la Península. L’escassetat de pobladors va convertir aquests territoris en grans senyories, on treballaven serfs.
La Coexistència de Tres Cultures
En els regnes cristians coexistien tres cultures: la cristiana, la islàmica i la jueva. Els musulmans dels regnes cristians rebien el nom de **mudèjars**, i la seva situació va empitjorar amb el temps. Els jueus també van ser perseguits. Aquesta diversitat va fomentar l’enriquiment cultural.