L'Origen dels Regnes Cristians: Navarra, Aragó i Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,58 KB
L'evolució dels regnes cristians pirinencs
Com van néixer els regnes cristians pirinencs?
Els regnes que es van formar a l'àrea dels Pirineus van ser el Regne de Pamplona i els comtats aragonesos i catalans. Aquests formaven part de l'Imperi Carolingi. A la mort de Carlemany, aquestes terres es van independitzar. El regne que es va formar a partir del Regne de Pamplona va ser el Regne de Navarra. El nom que va rebre el territori del Comtat de Barcelona va ser Catalunya la Vella.
L'evolució del Regne de Navarra
El rei que va portar la major esplendor al Regne de Navarra va ser Sanç III el Gran. Va unir a Navarra territoris com els comtats aragonesos, Castella i una part de Lleó mitjançant aliances matrimonials, relacions de vassallatge i l'ús de la força quan trobava resistència. A la seva mort, va dividir el regne entre els seus fills:
- Garcia III: Navarra
- Ramir I: Aragó
- Ferran I: Castella
- Gonçal: Sobrarb i Ribagorça
L'any 1425, noves dinasties franceses van arribar al govern del regne.
Del Regne d'Aragó a la Corona d'Aragó
La formació de la Corona d'Aragó va seguir diverses etapes clau:
- 922: El Comtat d'Aragó queda sota domini de Navarra.
- 1035: Mor Sanç III el Gran. El seu fill, Ramir I, rep el comtat i esdevé el primer rei de la dinastia aragonesa.
- 1076: El seu fill, Sanç Ramires, uneix de nou els regnes d'Aragó i Navarra.
- 1137: La política matrimonial uneix els comtats catalans i el Regne d'Aragó, formant la Corona d'Aragó.
Els comtats catalans i el Casal de Barcelona
La zona compresa entre les conques dels rius Llobregat-Cardener, el Segre mitjà i Tremp era coneguda amb el nom de Catalunya la Vella, la part oriental de l'antiga Marca Hispànica.
El naixement dels comtats catalans
Els francs van organitzar la part sud del seu imperi en jurisdiccions administratives anomenades comtats.
Guifré el Pilós i la independència de fet
Guifré el Pilós, membre de la casa de Carcassona, va ser una figura clau. Nomenat comte d'Urgell i de Cerdanya pel rei Carles el Calb, l'any 878 va rebre també els comtats de Girona i Barcelona. A partir d'ell, la designació comtal va canviar: els seus fills van heretar els comtats, fent que el càrrec fos hereditari i quedés en mans dels llinatges comtals, en lloc de dependre de la designació reial.
A mesura que les relacions amb la dinastia franca s'afeblien, la política de les famílies comtals es va fer més autònoma.
El trencament del vassallatge
El comte Borrell II va trencar el jurament de fidelitat amb els francs perquè no va rebre l'ajut que va sol·licitar per fer front als atacs musulmans. Aquest fet va suposar una independència de facto. El Tractat de Corbeil (1258) va suposar el reconeixement reial i jurídic d'aquesta independència.
El Casal de Barcelona
El llinatge dels comtes de Barcelona era conegut com el Casal de Barcelona. Comtes com Berenguer Ramon I, Ramon Berenguer I i Ramon Berenguer III van enfortir el seu poder. L'any 1113, Ramon Berenguer III va ampliar i consolidar el predomini del Comtat de Barcelona sobre els altres comtats catalans. El primer territori conquerit als musulmans va ser Tarragona, l'any 1129. El Monestir de Santa Maria de Poblet es va convertir en un important centre de cultura i repoblació.
La Creació de la Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó es va formar amb la unió dinàstica fruit del matrimoni entre Peronella, hereva del Regne d'Aragó, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Aquesta unió va aplegar els comtats catalans i el Regne d'Aragó.
Expansió i organització
Posteriorment, es van incorporar territoris com València i Mallorca. Cada regne conservava les seves pròpies institucions, lleis i trets característics.
El primer rei de la Corona d'Aragó va ser el seu fill, Alfons I el Cast. Durant el segle XII, es van conquerir als musulmans ciutats clau com Tortosa i Lleida, i més tard la resta de territoris de la Catalunya Nova.