Origen del poder polític i legitimitat: teories i evolució

Teories sobre l'origen del poder polític

Teories de l'origen diví

Origen de deu, basada en el Nou Testament. El rei actuava com a vassall del papa i era el representant de Déu per governar.

Teories contractualistes

El poder polític té l'origen en alguna firma de pacte o contracte social entre els membres de la societat.

• Hobbes:

  Home igual per naturalesa, lluita constant per dominar i ser més fort, societat s'organitza per viure en pau i renuncia al poder i a la llibertat en pro de l'assemblea.

• Locke:

  Home igual i lliure, prefereix viure en pau però se senten amenaçats, preservar la vida, llibertat i propietat.

• Rosseau:

  Home és bo, origen de la societat civil és un engany, la societat corromp i encadena, desigualtat i pèrdua de la llibertat.

• Rawls:

  Home igual i lliure, es transformen les voluntats individuals en general per necessitat d'acord, la societat es basa en principis de justícia.

Teories de la sobirania popular

Declaració de drets de Virginia, Declaració d'independència dels Estats Units, Declaració dels drets de l'home i del ciutadà...

Legitimitat del poder polític

Justificació del poder, reconeixement i acceptació de la seva validesa. Max Weber va identificar tres fonts de legitimació per al poder polític: racionalitat (suport de la llei), tradició (costums o religió), carisma (qualitats d'una persona que la capaciten per exercir el comandament) i l'eficàcia.

És considera legítim (oficialment vàlid) un poder si realment aconsegueix protegir i salvaguardar la vida i les propietats dels governants. La legitimat es revela com una creença segons la qual està justificada manar i obeir en determinades condicions.

Estat social i democràtic

Noció d'estat: L'Estat (instrument de control social) és un territori delimitat per fronteres on existeix un poder polític que té el suport d'un sistema legal. La societat civil està constituïda per les relacions que els humans estableixen entre ells en la seva societat.

Funcions de l'Estat: organitzar la vida social, afrontar problemes que només podria fer front una organització estatal.

L'anarquisme defensa la idea que els humans viurien millor si no existissin els Estats, l'anarquisme d'esquerres (societat unida gràcies a una cooperació democràtica voluntària) i l'anarquisme de dretes (l'Estat hauria de desaparèixer pràcticament en benefici de la llibertat dels individus).

Els poders de l'Estat: legislatiu (elaborar i aprovar lleis), executiu (dirigir la política interior i exterior i d'aplicar i desenvolupar les lleis) i judicial (controlar el correcte compliment de les lleis).

Evolució històrica de l'Estat

Estat modern a partir del s. XV. Absolutista: el poder polític està concentrat en la persona del rei que l'exerceix de manera absoluta. Liberal: predomini de la Constitució i la defensa de drets individuals, clàssica separació de poders amb la finalitat d'evitar abusos i concentració de poder. Democràtic: igualtat de drets de tots els ciutadans i la igualtat de vot. Social i democràtic: la intervenció de l'Estat per crear riquesa i sobretot, per distribuir-la equitativament.

Tipus d'Estat

Presidencialistes: l'Estat té un cap suprem que també és cap del govern i dirigeix el poder executiu amb independència del legislatiu. Parlamentaris: El Parlament a més d'aprovar les lleis controla i legitima l'acció del Govern. Assembleistes: l'Assemblea de ciutadans és l'organ suprem de govern.

Segons la naturalesa del cap d'Estat, els Estats poden ser: Monarquies (el cap d'Estat és un rei, monarquia absoluta o parlamentària) Repúbliques (cap suprem de l'Estat és elegit directament per un període de temps).

Segons el règim polític l'Estat és totalitari (el poder s'exerceix sense la participació de la població) o democràtic (el poder s'exerceix per delegació i en representació del poble).

Fonaments de l'Estat social i democràtic de dret

Democràcia: sistema polític que permet canviar els governs de manera pacífica, controlar permanentment els que són al poder i introduir els interessos i les preferències dels ciutadans.

Quan un Estat democràtic està sotmès a les lleis que el mateix estat dictamina, parlem d'estat democràtic de dret: imperi de la llei, divisió de poders, fiscalització de l'administració, drets i llibertats fonamentals.

Dret i justícia

En la mesura que el dret sigui just i que tots els ciutadans es comportin justament, la vida social s'aproximarà a l'ideal ètic de convivència humana.

Noció de Dret: Dret objectiu (sistema de normes promulgades per l'estat) i subjectiu (individu pot reclamar perquè la llei li ho reconegui). Dret i justícia: la justícia és un principi moral que consisteix a actuar de manera imparcial i a distribuir equitativament.

Globalització

Procés d'interconnexió econòmica, financera, social, política i cultural entre persones i organitzacions en l'àmbit mundial.

Terreny econòmic (mercat mundialitzat), industrial o comercial (empreses a països on la mà d'obra és més barata), polític (participació dels ciutadans en política es veu empitjorada), sindical i associatiu (aparició de nous moviments socials implicats en problemes d'abast mundial), social (dos grups d'humans, els que han aconseguit les TIC i els que no) i cultural (canvis en l'escala de valors de les persones).

Govern de la globalització: Acceptació incondicional del model globalitzador, refús radical de qualsevol forma de globalització i posició intermèdia, servei de tothom.