Origen del catalanisme: Renaixença i catalanisme cultural (1833–1868)

Introducció al catalanisme

INTRODUCCIÓ: Ja havíem esmentat Francesc Pi i Margall i Valentí Almirall com a exemples de catalanisme polític, en aquest darrer cas progressista, però també cal centrar-se en l'origen del catalanisme polític. Aquí ens hem de remuntar, primer de tot, a un catalanisme cultural que prendrà la forma de la Renaixença, i en aquest punt cal retrocedir en el temps.

El catalanisme cultural de la Renaixença es transforma en un moviment polític en la primera etapa de la Restauració. La causa és que l'estat liberal ha estat incapaç de crear un projecte nacional que seduís un naixent catalanisme reforçat per la força de la indústria. Podríem dir que la Renaixença és l'etapa cultural del catalanisme, mentre que a finals del segle XIX ens trobem amb l'etapa política.

L'origen del catalanisme polític (1833 – 1868)

El pensament romàntic europeu va possibilitar els moviments nacionalistes europeus i Catalunya no va ser una excepció amb l'aparició de la Renaixença. El mateix va succeir al País Basc i a Galícia.

Hem de pensar que, l'any 1830, el català com a llengua havia desaparegut pràcticament com a llengua administrativa i de cultura, ja que el Decret de Nova Planta (1716), posterior a la victòria de Felip V a la guerra de Successió, portava molts anys vigent. No s'ensenyava ni a les escoles ni en la vida eclesiàstica ni en l'àmbit cultural. És més, durant molt de temps parlar català estava mal vist per les elits, ja que era la llengua del poble. En poques paraules, els catalans del segle XIX es sentien espanyols, encara que mantenien els seus costums, la seva llengua i la seva cultura.

Ara bé, l'any 1833 Bonaventura Carles Aribau va publicar el poema La Pàtria i l'any 1841 Joaquim Rubió i Ors va proposar recuperar el català com a llengua literària. Aquests dos fets marquen el començament de la Renaixença. Tampoc hem d'oblidar una tercera figura important, l'escriptor i també polític liberal Víctor Balaguer, que va arribar a ser ministre en diverses ocasions.

La manera com la Renaixença va voler estimular la recuperació de la llengua catalana a nivell cultural va ser mitjançant els Jocs Florals, que esdevingueren tota una festa cívica i de divulgació del català. Aquí hi trobem figures clau de la literatura catalana com el poeta Jacint Verdaguer, el dramaturg Àngel Guimerà i el novel·lista Narcís Oller (La febre d'or). La idea era mostrar «el català que ara es parla».

D'altra banda, el català s'anà incorporant a diverses publicacions periòdiques com La Renaixença, Diari Català o L'Esquella de la Torratxa, que serviren per a estendre l'ús del català.