Oriana Fallaci: Biografia, Estil i Cròniques de Guerra

Oriana Fallaci: Biografia i Trajectòria

Oriana Fallaci va néixer a Florència el 1930 i va morir el 2006. Provinent d'una família humil, un fet que la va caracteritzar profundament. Amb només 12 o 13 anys, va participar activament en la Resistència antinazi, passant documents a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial.

Acabada la guerra, va començar la carrera de Medicina, però no la va acabar. Als 16 anys ja signava informacions al diari “Il Mattino”, on treballava el seu oncle Bruno Fallaci. Més tard, va començar a treballar per un setmanari molt important anomenat “L'Europeo”, on es faria famosa. El seu èxit va néixer al voltant dels anys 50. Tenia un esperit rebel que va definir la seva manera de fer periodisme.

Corresponsal de Conflictes i Entrevistes Mítiques

La trobem sempre a les zones més dures dels conflictes internacionals:

• Vietnam
• Mèxic (1968)
• Beirut (1982)
• Als voltants de l'Iraq (2000)

Va ser famosa per dues coses: les seves excel·lents entrevistes i les corresponsalies de guerra, especialment les cròniques que va fer al Vietnam. Entrevistes notables inclouen Gadaffi i Henry Kissinger. Sobre aquesta última, Kissinger va dir: «Semblava fàcil, va ser la cosa més estúpida que vaig fer a la meva vida, vaig acabar amb ganes de donar-li un cop de puny». Algunes entrevistes duraven fins a quatre hores.

Va fer reportatges de les dues bandes del Vietnam (nord i sud), entrevistant ambdós bàndols. La seva màxima era: «La veritat no és només d'una part».

Obra Literària i Últims Anys

És autora d'onze llibres, molts d'ells best-sellers a Itàlia. Entre les seves obres més destacades hi ha:

• 1979: Carta a un niño que nunca nació.
• 1981: Un hombre, biografia novel·lada d'Alekos Panagulis, un dels líders de la revolta dels coronels a Grècia als anys 70, que va morir en circumstàncies estranyes a la presó grega el 1976.

Després va passar vuit anys tancada als EUA, d'on sortia puntualment per cobrir conflictes específics. En aquest temps va escriure Inshallah (Si Al·là vol), 800 pàgines que relaten la història d'homes que esperen la condemna a Beirut. Més tard, va decidir cobrir la Guerra del Golf a Kuwait. Era gran, però sentia que hi havia d'anar.

Cap a l'any 1993 li van detectar un càncer amb el qual va conviure 13 anys. En aquesta època, es va tornar una mica excèntrica: no contestava el telèfon i per parlar amb ella hi havia un codi de trucada. El 2001 va escriure La rabia y el orgullo, un relat polèmic sobre l'Islam i un atac contra aquest. Va morir el 2006 a causa del càncer. Era molt disciplinada, es llevava d'hora i escrivia sempre amb màquina d'escriure.

L'Estil Periodístic de Fallaci

L'estil de Fallaci era nerviós (comparable a John Reed), molt contundent i apassionat, cosa que li aportava una immediata capacitat comunicativa. Les seves característiques principals eren:

• Estil concís: Estil curt, amb traces audiovisuals i codis d'escriptura propis de la televisió.
• Transicions: Transicions excel·lents, saltant d'un tema a un altre sense que el lector se n'adoni (ús intel·ligent dels paràgrafs).
• Ús de l'entrevista: L'entrevista com a font informativa principal.
• Documentació: Bona base documental tant en les entrevistes com en els reportatges.
• Compromís: Presència i compromís del periodista. Se situava al mateix nivell dels fets i tractava l'entrevistat de col·lega a col·lega.
• Ideologia: Compromís polític molt gran.