Organitzacions Formals i Burocràcia: Característiques i Tipus
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en catalán con un tamaño de 9,83 KB
Organitzacions Formals i Burocràcia
Organitzacions Formals
Organitzacions formals: Són grups d'individus coordinats per assolir metes determinades. (NO institucions).
Característiques de les Organitzacions Formals
- Grans
- Regles
- Jerarquia d'autoritat
- Responsabilitats definides
Burocràcia
Mitjà, mecanisme o procediment de l'organització formal per assolir els seus fins.
Definició: Poder d'influència de l'administració en la gestió dels afers.
Formalitat de l'Organització
Pot ser poc estructurada o molt estructurada.
Pot tenir poca autonomia o molta autonomia.
Pot haver-hi més o menys llibertat de desviament de la norma.
Més o menys adaptació de la vida al treball.
Més o menys participació en la presa de decisions.
Més o menys capacitat de créixer.
Característiques de la Burocràcia segons Max Weber
Especialització: Cada persona executa una tasca clarament definida.
Jerarquia d'autoritat: Cada posició té responsabilitats i obligacions específiques, però respon al nivell immediatament superior. L'autoritat és del càrrec, no de la persona.
Tractament impersonal: Tothom és tractat d'acord amb la posició específica que ocupa a la jerarquia. (Igual tracte = càrrec, en principi)
Nomenament per qualificació: Tècnica i de mèrit.
Regles i procediments escrits
Separació de les formes de gestió i la propietat dels mitjans de producció.
Avantatges (Max Weber)
Menys temps i diners que altres formes d'organització.
Procediments burocràtics: Limiten la iniciativa, però asseguren que les decisions es prenen per criteris racionals.
Assegura un nivell de competència mitjà, encara que exclogui el geni.
Funcionaris amb sou i dedicació completa es redueixen. NO s'eliminen les possibilitats de corrupció.
Exàmens i oposicions: Les posicions no s'obtenen per favor o relació familiar.
Rutina i autoritat dels funcionaris: Preu que es paga per l'eficàcia tècnica.
Burocràcia: Estructura Formal i Estructura Informal
EI: (Aficionats al futbol, per exemple): Les camarilles o colles que es formen dins del treball o organització formal.
L'amistat: Aquestes camarilles poden influir molt en allò que forma l'estructura formal.
Flexibilitzen els càrrecs, fa que es facin més ràpids.
Poden "enviar-ho tot per el sac". Poden tenir uns fins diferents dels que té l'organització.
Permeten una millor adaptació al canvi i faciliten molt la comunicació. (Fan monopolis)
Tenen la moral baixa i les informacions es van distorsionant progressivament.
Reaccions Individuals a la Burocràcia
Personalitat burocràtica: Individus inflexibles, no s'adapten a situacions noves, segueixen al peu de la lletra les regles sense importar-los les conseqüències.
Ritualisme: Seguiment cec de les normes sense voler saber si són bones i sense conèixer la seva utilitat. Les regles són més importants que els fins. Impedeix la innovació i sol ser un obstacle per realitzar les tasques.
Desplaçament de la meta: Alguns buròcrates perden de vista els fins de l'organització i treballen per assolir metes pròpies (mantenir l'estatus, evitar treballs, irresponsabilitats...).
Ètica professional: Alguns consideren que és més important la lleialtat a l'ètica de la professió que la lleialtat a l'organització. Sovint hi ha conflictes.
Les Diferències Socials
K. Marx
Hi ha dues classes socials: els burgesos i els proletaris. Els burgesos exploten els proletaris i en treuen profit. Els proletaris treballen més hores. Després hi ha la lluita de classes i s'ha d'acabar amb el comunisme, per al benefici de tots.
M. Weber
S'adapta més a la realitat, però no serveix per a "escalfar" (com diu el profe) el cap. Mira tot més detalladament. No hi ha un únic sistema de desigualtat, sinó que n'hi ha tres.
- Econòmic: Propietat (Les coses que tens)
- Social: Consum
- Polític: Poder (La capacitat de determinar el comportament d'una persona)
Econòmic - Propietat - Classes/Categories
Grups de persones que solament tenen en comú una "propietat", però no pertanyen a la mateixa unitat.
Social - Consum - Grups
Formen autèntics grups, perquè la gent sí que se sent identificada amb aquella unitat. Grup d'estatus.
Polític - Poder - Partit - Comunitats
Grups que són autèntiques comunitats, on els individus se senten molt identificats amb el poder que tenen.
Ordre Econòmic
K. Marx - Propietat - Propietats de producció
M. Weber - Propietat - Propietats de capitals.
Edificis, terrenys, ramats, botigues, instal·lacions, etc...
M. Weber
Alta - Mitjana - Baixa
Grans propietaris (Positivament privilegiats): Rics, reis, nobles...
Petits propietaris: Empresaris, amb negocis.
Negativament privilegiats: No tenen diners (Pobres)
Qui defineix l'ordre econòmic és la propietat.
Classe Alta - Classe Mitjana - Classe Baixa
L'Ordre Social
El consum.
Hi ha rics que no ho aparenten, però també hi ha pobres que aparenten ser rics. És l'estatus el que defineix la persona. El símbol de l'estatus pot definir una cosa que no ho és, ens pot enganyar o no. Són els hàbits de costum els que "defineixen" una persona.
Comercialitat: És una manera de dir o parlar, tens una relació més íntima, més profunda.
Nupcialitat: Et casaràs amb persones del mateix nivell, però no econòmic, sinó cultural... Aquí el personal sí que forma grups de pertinença al mateix grup. Els modals, la personalitat...
L'Ordre Polític
Els grups encara són més intensos pel que fa al poder. Ja són comunitats, hi ha més unió amb les persones.
Poder: Saber qui mana.
Segons qui mana, tu prens partit a favor del que mana o a favor del que no. El poder consisteix en què et dirà què has de fer.
- Tradicional: Es manté de generació en generació. Monarquia, organització tribal.
- Carismàtic: Una persona que té carisma, prestigi... Tots els altres el segueixen. Es transforma en rutinari.
- Racional-legal: La democràcia. En les eleccions s'accepta la voluntat popular. La llei mana.
Totes tenen coses bones i dolentes.
Ètnic
A cap país del món hi ha una capacitat ètnica perfecta. (Sense comptar Andorra i el Vaticà)
Són classes de persones que comparteixen llengües o religions. També la cultura. La llengua destaca molt en els grups ètnics. Segons el partit que prenguis, dependrà del grup ètnic, tindràs més poder o menys.
Egipte: La religió fa que hi hagi diferents grups ètnics. Un musulmà tindrà més opcions per arribar al poder que un cristià.
Les diferències no són ni econòmiques ni socials, solament polítiques. Depèn de les decisions que triïs, estaràs en una situació o en una altra.
Comparació entre Marx i Weber
Marx
- 2 Classes (Mitjana) (Econòmica)
- No hi ha classe mitjana.
- Lluita i confrontació.
- Revolucionaris.
- Un criteri
- No té en compte la política
Weber
- 3 Classes (Econòmica - Mitjana)
- Hi ha classe mitjana
- No hi ha lluita
- No són revolucionaris
- 3 criteris
- Té en compte el poder
Mobilitat Social
La mobilitat social està vinculada a la teoria de les classes socials i a la teoria de la meritocràcia i consisteix en els moviments o desplaçaments que efectuen els individus, les famílies o els grups dins d'un determinat sistema socioeconòmic.
Cistellers: Família que sempre treballarà d'això.
La societat pot canviar per una revolució.
Paretó: "La història era un cementiri d'elit"
Societat Industrial
Horitzontal
Un individu que canvia de feina, de lloc on viu, de grup o d'estatus.
Vertical
Ascendent (un nivell d'estatus superior al seu d'origen o familiar). Descendent (un nivell inferior al que tenia).
Sense educació és molt complicat que hi hagi mobilitat social. Aquell que ascendeix és perquè s'ho mereix, perquè s'ho ha guanyat i al final ho ha aconseguit.
M.A (V): Podrà ascendir, però hi haurà persones que impediran ascendir o arribar al grup social que et correspon. El motor principal és l'educació o l'ensenyament.
M.D (V): Si baixa del seu grup social, "s'enfonsarà" en la misèria i al final no tindrà res.
M.H: Aquesta mobilitat horitzontal es dóna també transgeneracionalment, quan els individus pertanyents a una família canvien de professió respecte a la feina de la seva família.
Casar-se amb una persona rica.