Organitzacions i Estructura Territorial d'Espanya

Organitzacions Interestatals més Importants

G7

Creada arran de la crisi petroliera mundial del 1973. Integrada per Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, EUA i Regne Unit. El 1998 s'afegeix Rússia (G8), encara que el 2014 va ser expulsada per envair Crimea.

G20

El 1999, durant la reunió dels ministres de finances del G7, es crea el G20. Fòrum de cooperació i consulta de temes relacionats amb el sistema financer internacional. Promou la discussió entre estats desenvolupats i emergents. Format pel G8 + Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Aràbia Saudita, Sud-àfrica i Turquia.

Organització Mundial del Comerç (OMC)

Fundada el 1995, estableix normes que ordenen el comerç entre els diversos estats del món. Serveix perquè els governs que el formen negociïn acords comercials i resolguin les seves diferències. 164 estats en formen part i 20 són observadors. Seu a Ginebra.

Organització de les Nacions Unides (ONU)

Fundada el 1945 en acabar la Segona Guerra Mundial per mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats d'acord amb els principis d'igualtat i autodeterminació, i vetllar pel respecte dels drets humans.

Organismes de l'ONU

• L'Assemblea General (representants de tots els estats membres, distribueix les seves tasques en sis comissions que s'ocupen del desarmament i la seguretat, els afers socials, jurídics, etc.).
• Consell de Seguretat (objectiu: mantenir la pau i la seguretat internacional).
• Secretaria de l'ONU (representació internacional de l'ONU, administració d'operacions pacificadores, mediació en conflictes internacionals, etc.).
• Consell Econòmic i Social (coordina les iniciatives econòmiques i socials de l'organisme per assolir millores en el desenvolupament humà).
• Tribunal Internacional de Justícia (resol conflictes entre estats, especialment jurisdiccionals i demarcació de fronteres).
• Consell d'Administració Fiduciària (inactiu - administrava els territoris pendents d'aconseguir la independència).

Organització Política i Territorial d'Espanya

Les Fronteres del Territori Espanyol

La superfície del territori espanyol és de 505.990 km². Té un total de 2.032 km de fronteres, que el separen de cinc estats: França, Portugal, Andorra, Marroc i Regne Unit.

• Gibraltar: Espanya fa frontera amb el Regne Unit a Gibraltar, que és un territori d'ultramar de la Corona britànica. Gibraltar, situat a l'extrem sud de la Península, passà a mans britàniques durant la Guerra de Successió espanyola. Amb la signatura del Tractat d'Utrecht (1713) es va formalitzar i legalitzar aquesta conquesta.
• Llívia: A la frontera amb França es troba l'enclavament de Llívia, una vila que pertany a l'Estat espanyol malgrat que està totalment envoltada per territori francès des del 1660.
• Olivença i Táliga: A la frontera amb Portugal, a la província de Badajoz, hi ha els municipis d'Olivença i Táliga, amb 461 km² de superfície i 12.000 habitants, situats a la riba est del riu Guadiana. Pel Tractat de Badajoz, Espanya els va ocupar el 1801, però Portugal considera que el tractat va quedar suprimit després dels acords del Congrés de Viena del 1815, signats després de la derrota de Napoleó Bonaparte. Un altre conflicte amb Portugal és per la zona econòmica exclusiva (ZEE) de les Illes Salvatges, uns illots deshabitats a mig camí entre Madeira i les Canàries. Espanya considera que, com que estan deshabitats, no haurien de tenir ZEE, mentre que Portugal diu que sí i els dóna drets sobre la pesca de la zona, i hi manté dos biòlegs.
• Ceuta i Melilla: A la frontera amb el Marroc, Espanya i Marroc tenen diversos punts de contacte que són causa de discrepàncies polítiques. Els indrets més coneguts són les ciutats de Ceuta i Melilla. Una conseqüència política de la posició estratègica de l'Estat espanyol, entre Europa i Àfrica, és que ha esdevingut una frontera exterior de la UE.

Fronteres Exteriors: Agència Frontex
Fronteres Interiors: Espai Schengen

L'Organització Territorial de l'Estat Espanyol

L'actual organització territorial de l'Estat espanyol es basa en la Constitució del 1978, que estableix en el Títol VIII tres àmbits territorials diferents d'organització: el municipi, la província i la comunitat autònoma.

• Municipis: Són l'àmbit bàsic de l'Administració local i el d'origen més antic. Segons el cens de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 2016 hi havia a Espanya 8.125 municipis amb extensions molt diverses. Així, trobem municipis tan petits com Emperador, a València, i d'altres amb un gran terme municipal, com Càceres, el més extens de l'Estat. El govern i l'administració dels municipis corresponen als ajuntaments, els quals tenen una sèrie de competències que els són pròpies i que estan reconegudes en la Llei de Bases de Règim Local (1985). Dins cada municipi es poden constituir Entitats d'Àmbit Territorial Inferior al Municipi (EATIM), administrades per un alcalde pedani i una junta veïnal.
• Províncies: Entitats locals amb personalitat jurídica pròpia formades per l'agrupació de municipis. Les províncies van ser creades com a mitjà de centralització de l'administració de l'Estat pel ministre de Foment Javier de Burgos, l'any 1833. El govern i l'administració d'una província corresponen a la diputació provincial, en què un conjunt de diputats provincials, escollits entre els alcaldes i els regidors de la província, representen els seus municipis.
• Comunitats Autònomes: Són el tercer àmbit d'organització. Apareixen amb la Constitució de 1978 i entre 1979 i 1983 cada comunitat autònoma va aprovar el seu corresponent Estatut d'Autonomia. Hi ha 17 comunitats més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.