Organitzacions Educatives: Estructures, Planificació i Dinàmiques

Organitzacions Educatives

Les organitzacions educatives són estructures socials que responen a necessitats del context. Són flexibles, s’adapten i es transformen. La seva finalitat és l'eficiència, la qualitat i l'obtenció de resultats.

Característiques de les Organitzacions

• Objectius clars: missió i visió.
• Valors compartits: estructura formal.
• Procediments, normes: control i avaluació.

Tipus d'Educació: Formal, No Formal i Informal

Formal

Regulada, titulada, sistematitzada.

No formal

Organitzada, però no oficial.

Informal

Experiències quotidianes, espontànies.

Organitzacions d'Educació Social

1. Animació sociocultural (sector públic): intervenció en un context determinat per millorar la qualitat de vida d'un col·lectiu.
2. Educació compensatòria (sector privat): programes que proporcionen titulacions o aprenentatges útils per a la vida no obtinguts en el seu moment.
3. Educació especialitzada (iniciativa privada que col·labora amb estructures públiques): centres especialitzats per a col·lectius específics.

Organitzacions Segons la seva Mirada

1. Estructuralista: com una màquina racional i eficient.
2. Sociocultural: com una cultura amb valors i significats.
3. Ideològic: com una eina de transformació i justícia.

Plantejaments Institucionals

Decisions i accions que una institució fa per funcionar i assolir objectius.

Planificació a Llarg Termini (PLJ LLT)

1. PEC (Projecte Educatiu de Centre): document que defineix la identitat, els objectius, els valors i les línies d'actuació del centre.
   Dimensions del PEC:
   • Procés: com es fa, qui participa...
   • Producte: el document és clar, coherent, l'equip és suficient per assolir els objectius?...
   • Garantia: convivència per assolir objectius compartits.
2. PROJECTE FORMATIU DE CENTRE: document que organitza i planifica les activitats de formació dins del centre.
3. RRI (Reglament de Règim Intern): document amb les normes que ha de seguir una organització educativa, lleis, legislacions...

Planificació a Curt Termini (PLJ CT)

Memòria

Resum de les activitats fetes.

Pressupost

Repartiment dels recursos.

Pla anual

Objectius i activitats generals.

Programacions

Planificació concreta per àrees.

Estructures Organitzatives

Defineixen rols, funcions i nivells de decisió. Els Organigrames són la representació visual de l’estructura i han de facilitar la coordinació i la claredat.

Elements Clau de l'Estructura Organitzativa

Entorn

Condiciona l'estructura.

Dimensió

La mida condiciona l'estructura.

Tecnologia

Processos i procediments.

Complexitat

Interaccions, dependències, vincles i distribucions entre els membres de l'organització.

Formalització

Regula, formalitza i pacta diferents processos dins l'organització.

1. RECURSOS HUMANS: persones que formen part de l'organització, amb dimensions com el PODER (gent per sobre d'altres) i la FEINA O TASCA (segons el que fa).
2. RECURSOS MATERIALS: objectes físics i entorn on es realitzen les activitats educatives. Inclou espais (edificis, aules...), mobiliari (taules, cadires...) i materials didàctics (llibres, recursos digitals...).
3. RECURSOS FUNCIONALS: normes, lleis i processos que organitzen el funcionament del centre. Inclou legislacions vigents i normes internes (RRI).

El Sistema Relacional en les Organitzacions

La participació dins de l'organització, la comunicació entre professionals, i la cultura i el clima de l'organització.

Cultura Organitzativa

Valors, idees, formes de fer les coses transmesos per l'organització.

Clima Organitzatiu

Ambient emocional en el centre. Pot ser:

• Obert: dinàmic, satisfacció de necessitats socials i professionals.
• Tancat: no satisfacció social ni professional, relacions artificials.
• Autònom: lideratge emergeix del grup, control escàs del líder.
• Paternal: líder exerceix un paper de control important, satisfacció baixa.
• Familiar: molt personal, escàs control, satisfacció de necessitats socials, però baixa satisfacció professional.
• Controlat: orientat al rendiment, baixa satisfacció de necessitats socials.

Funcions de la Participació

Formativa

Participar ajuda a educar en valors socials i democràtics.

Control social

Permet vigilar, qüestionar i millorar l'organització.

Tipus de Participació

Directa

La persona participa per ella mateixa.

Indirecta

A través de representants.

Formal

És regulada i prevista per normes de l'organització.

Informal

Espontània, natural i no escrita.

La Comunicació en l'Organització

Presenta dues dimensions: la presa de decisions, que ajuda els equips a funcionar amb eficàcia, i el sentiment de pertinença, que fa que les persones se sentin part del grup.

Informació

Dades sobre la realitat que poden parlar d'idees o conceptes.

Comunicació

Transmissió d'informació, és bidireccional.

Model de Transformació Relacional

Accions bàsiques per a una comunicació saludable:

• Escoltar (entendre i connectar)
• Reconèixer (mostrar que valorem l'altre)
• Demanar (expressar el que sentim)
• Oferir (proposar una acció)
• Acordar (establir compromisos per ambdues parts)

La Gestió de les Reunions

Procés essencial en equip per fer intercanvi de formes de fer i maneres de ser entre els altres. Cal tenir en compte els següents elements:

• Ordre del dia (temes a tractar)
• Temps
• Espai (lloc neutral o diferent segons el tipus de reunió)
• Persones a convocar
• Flux d'informació
• Estratègies de conducció (veure qui lidera i com es gestiona)
• Seguiment i control d'acords (revisar allò acordat)

Fases: Preparació, desenvolupament, i final i prosperitat.

Els Conflictes en les Organitzacions

Situació de desacord o oposició entre persones o grups, pot ser perquè volen coses diferents, tenen valors oposats o busquen un mateix objectiu però de forma competitiva.

Teoria dels Conflictes (Robbins)

Tradicional

Són negatius i cal evitar-los.

Conductual

Són inevitables i no sempre són negatius, cal acceptar-los i gestionar-los.

Interaccionista

Poden ser positius, estimulen la creativitat i el canvi si es gestionen bé.

Organitzacions Educatives com a Sistemes

Aquest document reforça la teoria del primer tema sobre les organitzacions educatives com a sistemes oberts, vius i adaptatius, que neixen per donar resposta a les necessitats socials del seu context. S’hi presenta una classificació en tres macro-àmbits d’intervenció de l’educació social: l’educació especialitzada, la comunitària i l’orientació al llarg de la vida. Aquests àmbits mostren com les organitzacions educatives no només persegueixen objectius interns, sinó que actuen com a eines de transformació social, treballant amb col·lectius vulnerables, promovent la inclusió, la igualtat i l’aprenentatge permanent.

A més, el text insisteix que aquests àmbits estan interconnectats i que els professionals han de disposar de competències transversals, cosa que reforça la idea que les organitzacions han de tenir una estructura flexible i coherent amb les seves finalitats. També es destaca la importància de la formalització, la planificació i la gestió dels recursos humans i materials, aspectes centrals en la teoria organitzativa. En conjunt, el document exemplifica com les organitzacions educatives es construeixen i evolucionen per donar respostes educatives eficients, col·laboratives i contextualitzades.

El Context Institucional de la Tasca Docent

La lectura obligatòria de Diego Castro Ceacero reflexiona sobre la importància del context institucional i social en què es desenvolupa la tasca docent, posant èmfasi en el fet que l’educació no pot entendre’s de manera individual ni aïllada, sinó com un procés col·lectiu inscrit dins d’una organització. Aquesta organització influeix directament en les possibilitats d’acció educativa i, per tant, cal conèixer-ne el funcionament, la seva cultura, les relacions de poder i les dinàmiques internes. L’escola es defineix com una organització complexa, amb objectius sovint difusos, amb una gran diversitat de rols i amb una estructura institucional que condiciona tant les pràctiques com els resultats educatius.

Aquest plantejament connecta de manera clara amb els continguts del temari on es defineix l’organització educativa com un sistema social obert, viu i adaptatiu, que ha de respondre a les necessitats socials i contextuals. També s’hi exposa la importància de l’estructura formal, dels valors compartits, del treball col·laboratiu i de la necessitat de cuidar i gestionar adequadament el capital humà. A més, s’estableix una distinció entre organitzacions formals i informals, aspecte que també apareix en el text de Castro, on es reconeixen els processos informals com a part indissociable de la realitat organitzativa.

Visió Humanista del Management

El capítol 1 del llibre de Francisco Javier Palom Izquierdo, introdueix una visió humanista del management, destacant la importància de les organitzacions com a instruments clau per al progrés social i el desenvolupament humà. Tot i que no disposem del contingut específic d'aquest capítol, podem inferir que l'autor aborda com les organitzacions, més enllà de perseguir l'eficiència i la productivitat, han de centrar-se en el benestar de les persones i en la seva contribució positiva a la societat. Aquesta perspectiva implica que el management no només ha de gestionar recursos, sinó també fomentar valors ètics, la participació i el creixement personal dels membres de l'organització. Aquesta concepció s'alinea amb els continguts del temari, on es presenta l'organització educativa com un sistema social obert i dinàmic. S'hi destaca la importància de la cultura institucional, les relacions de poder i les dinàmiques col·laboratives, així com la necessitat de cuidar el capital humà dins les organitzacions.

La Cultura Organitzativa en Centres Educatius

La lectura escrita per Joan Teixidó, gira entorn de la cultura organitzativa dins de les institucions educatives, entenent-la com un conjunt de valors, creences, simbolismes, normes i maneres de fer que donen sentit a les accions i comportaments dels seus membres. L’autor defensa que les organitzacions no són realitats materials sinó constructes socials formats per persones, i que la cultura és un element clau que media entre aquestes persones i el funcionament global del centre educatiu. Aquest enfocament es relaciona de forma directa amb el temari, on es planteja que les organitzacions educatives són sistemes socials oberts i vius, que s’adapten a les demandes del seu entorn i que es defineixen no només per les seves estructures formals, sinó també pels valors compartits i la cultura interna. Tots dos textos remarquen que l’organització educativa no pot reduir-se a normatives o procediments, sinó que depèn també de la interacció, la comunicació i la convivència entre persones, aspectes que configuren la seva identitat i condicionen la seva capacitat de canvi.