Organitzacions Econòmiques Internacionals, Polítiques Fiscals i Globalització
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,02 KB
El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM)
El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) són dos organismes vinculats a l'ONU que van néixer el 1944 amb els objectius següents:
- Aconseguir l'estabilitat dels tipus de canvi i de les paritats de les divises dels Estats membres. Per a aconseguir-ho, es va acordar que les reserves monetàries dels països signants estarien formades per or i per dues monedes d'intervenció, el dòlar i la lliura esterlina, bescanviables per un valor fix d'or.
- Assegurar la liquiditat internacional i crear un sistema multilateral de pagaments. Després de la Segona Guerra Mundial, els EUA van assegurar la liquiditat internacional amb el Pla Marshall, però el 1971 es va declarar la no convertibilitat del dòlar a or, acabant amb el sistema basat en reserves d'or. Avui, el valor dels diners es basa només en la confiança.
- Concedir préstecs internacionals. L'FMI, a través del Banc Mundial, també concedeix préstecs als països, sobretot als que estan en vies de desenvolupament. Per a això, utilitza fons addicionals que alguns Estats membres es comprometen a aportar. Aquests préstecs seran reemborsats tan aviat com el país receptor millora la situació o, com a molt tard, als tres o cinc anys de la concessió, depenent de la quantia.
L'Organització Mundial del Comerç (OMC)
L'Organització Mundial del Comerç (OMC) és un organisme que va sorgir el gener del 1995 amb la intenció de convertir-se en la referència del comerç internacional. Els seus principis fonamentals inclouen:
| Principi | Descripció |
|---|---|
| Comerç sense discriminació | Segons aquest principi, tot acord subscrit entre dos països membres de l'OMC serà extensible a la resta dels països que formen part de l'organització. |
| Accés previsible i creixent als mercats | L'OMC limita les mesures proteccionistes a l'aplicació d'aranzels, però amb certa tendència a eliminar-los, per a afavorir el lliure comerç. |
| Promoció d'una competència lleial | L'OMC condemna les formes deslleials de competència, com ara el dúmping (venda de productes per sota del seu cost de producció), i ofereix als Estats membres la possibilitat d'actuar en conseqüència. |
| Foment del desenvolupament i la reforma econòmica | Als països en vies de desenvolupament se'ls permeten períodes de transició per a adaptar-se a les disposicions més exigents de l'OMC. |
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és un fòrum de consulta i coordinació entre els governs creat el 1961. Allà es discuteixen i s'analitzen les polítiques econòmiques, financeres, ambientals, industrials, tecnològiques, científiques, educatives, laborals i comercials dels 38 països que el componen, en data de principis de 2022.
Conceptes Clau en Economia Internacional
La integració econòmica és el procés d'unió de mercats que té com a objectiu la formació d'espais supranacionals més competitius i eficients que els d'origen.
Els tractats són acords internacionals que vinculen les nacions signants per al compliment d'uns objectius determinats.
Polítiques i Fons de la Unió Europea
La Política Comuna Europea es refereix a les accions conjuntes per establir normes, defensar sectors productius i millorar la competitivitat a la Unió Europea.
Els Fons Europeus són intervencions comunitàries, incloent el FEDER i el Fons de Cohesió, destinats a reduir desequilibris regionals i abordar crisis, com el fons Next Generation per a la recuperació post-COVID-19.
La Política Econòmica Pressupostària de la UE: Ingressos
| Drets de duanes | Aranzel comú per als productes importats procedents de tercers països. Actualment suposen, aproximadament, entre el 10 i el 15% dels ingressos de la Unió. |
| Quota sobre l'IVA | Suposa al voltant d'una quinzena part dels ingressos de la Unió. |
| Quota en relació amb el PIB | Suposa tres quartes parts dels ingressos de la Unió. Els països que més contribueixen són els més forts econòmicament, com Alemanya i França. |
| Altres ingressos | Contribucions de tercers països a determinats programes, així com les basades en la quantitat de residus d'envasos de plàstic no reciclats en cada país, les multes i, si escau, els interessos de demora, excedents d'anys anteriors, etc. |
El Pacte Fiscal Europeu: Disciplina i Estabilitat
El Pacte Fiscal Europeu complementa el Pacte d'Estabilitat i Creixement de la UE mitjançant una disciplina fiscal reforçada i un control més estricte dins de la zona euro.
Entre les mesures de reforç destaca l'anomenada regla d'or. Els punts bàsics del Pacte Fiscal Europeu són els següents:
- Límit d'un dèficit estructural anual del 0,5% del PIB i de l'1% en aquells països en què el deute és inferior al 60% del PIB.
- Obligació de reducció de deute públic en una vintena part a l'any per part dels països amb un deute superior al 60% del PIB.
- Obligació de manteniment del dèficit públic sempre per sota del 3% del PIB, tal com ja exigeix el Pacte d'Estabilitat i Creixement.
- Implantació de mecanismes automàtics per a corregir els desviaments dels objectius de dèficit, mecanismes que tindran en compte l'impacte acumulatiu en el deute.
- Sancions per incompliments de fins al 0,1% del PIB.
Pacte d'Estabilitat i Creixement i Globalització
El Pacte d'Estabilitat i Creixement té per objecte evitar les conseqüències negatives de les polítiques pressupostàries, corregir dèficits pressupostaris excessius o evitar una càrrega elevada de deute públic.
La globalització és el nom amb el qual es coneix el procés de creació d'un mercat mundial sense fronteres geogràfiques.
Factors Clau de la Globalització
Entre els factors que han propiciat la creació d'un gran mercat mundial des dels anys vuitanta del segle passat, cal assenyalar:
- La tecnologia. Internet i els avenços informàtics permeten comunicacions instantànies i transferències globals. El desenvolupament del transport redueix costos i temps en el moviment de mercaderies i persones.
- La normalització. Els països adopten normes similars en producció i qualitat. Existeixen estàndards internacionals en targetes de crèdit, endolls elèctrics i mides d'aparells.
- Les oportunitats de finançament. Els bancs operen globalment, oferint préstecs en diverses monedes. La globalització cultural homogeneïtza gustos i necessitats, facilitant el comerç i la publicitat.
- El liberalisme econòmic. La supressió de barreres a les transaccions de capital promou un mercat global, generant riquesa i creixement econòmic.
Àmbits de la Globalització
- Comercial: Increment dels intercanvis internacionals, amb empreses comprant i venent a nivell global.
- Cultural: Preocupació per la pèrdua d'identitat cultural per l'estandardització global impulsada per les empreses.
- Productiu: Deslocalització de la producció cap a països amb menors costos laborals i fiscals.
- Financer: Moviments de capitals internacionals permetent majors rendiments als inversors fora del seu país.