Organitzacions i àrees geopolítiques: definicions i característiques

Àrea geopolítica: Espai definit per unes característiques geogràfiques determinades per un conjunt de relacions polítiques que se sustenten en aquesta base territorial.

URSS: Estat euroasiàtic d’economia socialista que va sorgir arran de la r. Russa 1917. Es descompon per la fallida del sistema econòmic al 1991.

Països desenvolupats: països que durant el s. XX creixement econòmic destacat, repartiment de la riquesa i sistemes socials per afavorir condicions de vida. IDH superior a 0,800.

Països emergents: finals s. XX en vies de desenv. Actualment ràpid creixement. Grans recursos naturals i elevada població.

Països del centre: països que formen el centre econòmic del mon o països desenvolupats.

Organització interestatal: organització de qualsevol tipus que inclou diferents estats

OTAN: aliança militar 1914 a l entorn dels EEUU per protegir els països membres d una amenaça de la URSS

Organització mundial: òrgan. Interestatal que inclou gairebé tots els estats del planeta

Organització supraregional: interestatal q engloba països de deiferents continents o regions mundials.

Organització regional: interestatal entre estats d’ una zona concreta d’ un continent.

Veto: dret que tenen alguns estats membres a oposar-se a una resolució.

Aigües territorials: espai marítim que els estats consideren com a propi i on exerceixen la seva sobirania jurisdiccional.

Territori d’ ultramar: terr. Colonial d’ un estat q esta situat a l’ altre banda del mar o a una gran distància de la metròpoli.

Espai Schengen. Espai territorial europeu on son vigents els acords de supressió de fronteres per garantir la lliure circulació de bens, serveis, capitals.. tots els estats de la UE menys R.U, Irlanda i Xipre i a més Islàndia, noruega..

Agència Frontex: agència europea per la gestió de la cooperació operativa de les fronteres exteriors dels estats membres de la unió europea.

INE: organisme oficial estat espanyol funció recopilar estadístiques demogràfiques socials i econòmiques i de realitzar cens població.

Terme municipal: territori q administra un ajutament.

EATIM: òrgan administració local en municipis on hi ha diversos pobles.

Alcalde pedani: autoritat local elegida pels veïns d’ un EATIM

Departament: divisió territorial de frança q serveix de model per la divisió administrativa de espanya en províncies.

Vegueria: territori sota potestat d’ un veguer, q era la autoritat delegada del compte o vescompte. Vigents fins al decret de nova planta.

República federal alemanya: estat format a partir de les zones d’ alemanya ocupades pels francesos, britànics i nord americans després de la 2na gm.

PESC: política exterior i de seguretat comuna. Política de la UE sobre afers exteriors, seguretat, defensa i acció diplomàtica.

Principi de subsidiarietat: forma de funcionament del conjunt d’ organismes de la Ue segons el q les competències es poden assumir amb eficàcia les administracions mes properes als ciutadans no son assumides per administracions es allunyades (estats)

Regió: espais territorials de característiques i extensions diferents.

El grup dels set (G7) : va néixer a causa de la recessió global originada per la crisi petroliera mundial del 1973. Anualment organitza una cimera de caps d’ estat per tractar temes econòmics i polítics d’ àmbit internacional. Està format per: Canadà, França, Alemanya, Japó, Regne Unit, Itàlia, Estats Units. Més tard és va afegir Rússia (G8).

El grup dels vint (G20): va ser establert el 1999, durant la reunió dels ministres de finances del G7. Es va crear com a fòrum de cooperació i consulta de temes relacionats amb el sistema financer internacional. Pretén l’ estabilitat financera mundial.

Està format pels ministres de finances i els governadors dels bancs centrals dels els estats que integren el G8 i dotze estats més, com ara Argentina o Austràlia.

L’ Organització mundial del comerç (OMC): únic organisme internacional que s’ ocupa de les normes que ordenen el comerç entre els diversos estats del món. Serveix perquè els governs dels països que en formen part negociïn normes comercials pactades internacionalment.

L’ Organització de les Nacions Unides (ONU): creada al acabar la Segona Guerra Mundial, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària i garantir la seguretat dels estats.