L'Estat: Organització, tipus i exemples

Tema 2: L’Estat

L’estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori. Un estat està format per un territori amb unes fronteres clares i reconegudes internacionalment, i per una població —el conjunt de ciutadans amb drets i obligacions. Les funcions de l'estat inclouen: mantenir l’ordre públic, defensar el territori, establir relacions internacionals, elaborar lleis, proporcionar serveis essencials i regular l’economia.
 L’estat del benestar: Al llarg del segle XX, ha sorgit l’estat del benestar o estat social, on els governs desenvolupen polítiques per aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne i es redueixin les desigualtats.

Els estats democràtics

Podem diferenciar entre estats democràtics i dictadures. Perquè hi hagi democràcia cal la participació ciutadana, la separació de poders i l’estat de dret.

Les dictadures

En les dictadures, una persona o un grup concentra tot el poder de l’estat. Els ciutadans no poden participar en la vida política. En molts casos hi ha falses democràcies, que són, en realitat, dictadures encobertes.

Estats laics, confessionals i teocràcies

Una altra manera de classificar els estats és segons la funció de la religió. En els estats laics, les lleis no es basen en cap doctrina religiosa i els ciutadans són lliures de professar qualsevol religió. En els estats confessionals, hi ha una religió oficial que gaudeix d’amplis privilegis.

Monarquies i repúbliques

Les monarquies són estats on el cap d’estat és un rei. Poden ser democràtiques o dictatorials. En les repúbliques, el cap d’estat és un president. En les repúbliques democràtiques, els ciutadans escullen el president; en les dictadures, el president sorgeix dels grups que controlen el poder.

L’organització territorial de l’estat

Els estats s’organitzen en unitats territorials més petites. Per això, hi ha institucions estatals, regionals i locals.

Les relacions entre els estats

Les relacions entre estats solen ser pacífiques. Per facilitar les relacions comercials o d’un altre tipus, els estats signen tractats. Els conflictes, tot i ser menys comuns, també existeixen.

Les organitzacions internacionals

Les organitzacions internacionals són associacions creades pels estats per tractar qüestions d’interès comú. Es diferencien per l’àmbit territorial d’actuació. Poden ser d’abast mundial, com l’ONU.

Tema 3: Els estats de l’Europa actual

Actualment, a Europa hi ha 50 estats independents. Alguns tenen una llarga història, i altres s’han creat recentment per la caiguda del comunisme a l’est. Els últims canvis han estat la reunificació alemanya, la creació de nous estats de l’antiga Unió Soviètica, la separació de la República Txeca i Eslovàquia i la divisió de Iugoslàvia. Hi ha estats enormes, com Rússia; estats intermedis, com Ucraïna, França i Espanya; i diversos microestats. La majoria tenen sortida al mar, però no acostumen a tenir continuïtat territorial. L’estat més poblat és Rússia, seguit d’Alemanya, França i el Regne Unit. La principal potència econòmica d’Europa és Alemanya.

La Unió Europea

Després de la Segona Guerra Mundial, Europa es va haver de reconstruir. El 1957, sis països van signar els Tractats de Roma per constituir un mercat comú, la Comunitat Econòmica Europea (CEE). El 1992, els membres de la CEE van signar el Tractat de Maastricht, convertint-la en Unió Europea (UE). La UE s’ha anat ampliant fins als 27 països actuals. Ocupa uns 4 milions de quilòmetres quadrats i té una població d’uns 500 milions de persones.

La Unió Europea és una de les principals potències econòmiques del món, genera al voltant del 30% de la riquesa mundial i és la primera potència comercial del planeta. La indústria i els serveis de la UE són molt potents. Espanya pertany a la UE des del 1986 i ha experimentat un gran procés de modernització econòmica i social.

L’Estat espanyol

Espanya és un estat social i democràtic de dret. Les institucions principals són la Corona, les Corts Generals (Parlament), el Govern i el poder judicial. El rei és el cap d’estat, ja que la forma política és la monarquia.

La Unió Europea, Espanya i Catalunya

Les Corts Generals representen el poble espanyol i exerceixen el poder legislatiu. Estan formades pel Congrés i el Senat. El Govern, format pel president, els vicepresidents i els ministres, exerceix el poder executiu. El poder judicial fa complir les lleis. L’integren jutges i magistrats. Espanya està organitzada territorialment en més de 8.100 municipis, 50 províncies, 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes. Les comunitats autònomes es van desenvolupar a partir de la Constitució. Cada comunitat autònoma té un estatut d’autonomia.

Catalunya exerceix la seva autonomia dins de l’Estat espanyol sobre la base de la Constitució de 1978 i de l’Estatut d’autonomia de 2006 (que substitueix el de 1979). El juliol del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar una nova llei d’organització territorial que disposa l’estructura bàsica del territori en municipis i vegueries. Així, Catalunya està formada per 946 municipis, 41 comarques, 7 vegueries i 4 províncies.