L'organització territorial i política d'Espanya

L'organització territorial d'Espanya

Comunitats Autònomes

La Constitució de 1978 estableix que l'Estat espanyol s'organitza territorialment en comunitats autònomes, províncies i municipis. Algunes comunitats també s'organitzen en comarques. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per gestionar els seus interessos, fruit de la delegació de sobirania que els atorguen les Corts Generals a través d'estatuts i lleis específiques.

Espanya es defineix com un estat unitari no centralista, que permet que les nacionalitats i les regions tinguin autonomia. D'acord amb aquest principi, l'Estat està format per 17 comunitats autònomes i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, cadascuna amb capacitat d'autogovern, amb autonomia administrativa i legislativa en àmbits com l'ordenació del territori, l'urbanisme, l'agricultura, la ramaderia, la pesca, el medi ambient, el patrimoni, el turisme, els esports, l'assistència social i la sanitat.

La Constitució reconeix els estatuts d'autonomia com la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma. L'Estat els dóna empara jurídica i admet la col·laboració entre comunitats autònomes, però no la seva federació, excepte en el cas de Navarra i el País Basc. La Constitució també preveu un fons de compensació territorial per finançar inversions públiques i transferències de capital a comunitats autònomes menys desenvolupades per combatre els desequilibris regionals i promoure la solidaritat interterritorial.

Competències de les Comunitats Autònomes

Les competències transferides per les Corts Generals a les comunitats autònomes poden ser:

• Plenes: com l'organització de l'autogovern, la sanitat i l'educació.
• Compartides amb l'Estat: com l'administració de justícia, la legislació laboral i la gestió de les infraestructures viàries.

Cada comunitat autònoma té una certa capacitat d'autogovern amb autonomia administrativa i legislativa en diversos àmbits, tots reconeguts per la Constitució.

Províncies

Les províncies són agrupacions de municipis amb personalitat jurídica pròpia. El seu origen es remunta a l'organització territorial establerta per Javier de Burgos al segle XIX. El seu òrgan de govern és la diputació.

Funcions de les Províncies

• Circumscripció electoral de l'Estat (els diputats i els senadors s'elegeixen per província).
• Entitat de l'administració local de més alt rang, que coopera amb els municipis a través de les diputacions provincials. Els diputats de les diputacions s'elegeixen entre els regidors dels municipis, i el president és elegit pels diputats.

Municipis

Els municipis són les unitats territorials i administratives més bàsiques. L'ajuntament és l'òrgan de govern i gestió municipal. El poder local s'elegeix cada quatre anys. Els regidors, elegits per votació, elegeixen l'alcalde. Les competències dels municipis estan regulades per la Llei de Règim Local. La creació o eliminació de municipis és competència de cada comunitat autònoma.

L'organització política d'Espanya

La Democràcia a Espanya

La democràcia és una forma d'organització política i social que implica el dret de participació de tota la ciutadania en els afers públics. Aquest dret és inherent al de la llibertat d'expressió.

La democràcia es basa en el constitucionalisme (sistema polític regulat per una constitució) i el parlamentarisme (sistema polític en què el poder legislatiu resideix en el Parlament, davant del qual el Govern és responsable).

L'organització política d'Espanya és la monarquia parlamentària, basada en els principis de llibertat i igualtat, amb una referència explícita a la participació política de la ciutadania (sufragi universal).

La Constitució de 1978

La Constitució de 1978 és la llei fonamental de l'Estat. Regula l'acció de govern i garanteix els drets individuals i col·lectius de tots els espanyols. Defineix:

• Espanya com un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
• La sobirania nacional com a resident en el poble espanyol.
• Una monarquia parlamentària: el Rei és el cap d'Estat (regna però no governa) i representa l'Estat, mentre que les Corts Generals (Parlament) tenen el poder polític.
• La democràcia espanyola com a representativa: els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics, directament o a través de representants elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.
• El principi de separació de poders entre l'executiu, el legislatiu i el judicial.