Organització territorial de l'Estat espanyol

Les comunitats autonomes

La Constitució del 1978 va reconèixer que Espanya és un Estat unitari no centralista i va establir la possibilitat que les nacionalitats i les regions espanyoles disposessin d'un principi d'autonomia. Els estatuts d'autonomia: Entre els anys 1979 i 1983 es van constituir 17 comunitats autonomes. Cada comunitat està regida per un estatut, en el qual s'estableixen les característiques del Parlament, el Govern i l'Administració pública autonòmics, i pel qual es negocia amb el govern central les competències a gestionar i el finançament. L'any 1995, les ciutats de Ceuta i Melilla van obtenir el respectiu Estatut de Ciutat Autònoma. Actualment, alguns estatuts autonòmics estan en procés de revisió i actualització. Segons el que preveuen la Constitució i els estatuts, les Corts deleguen en les comunitats autònomes part de la seva sobirania, fet que s'expressa en una sèrie de competències transferides. En aquest sentit, les comunitats posseeixen algunes competències plenes, com l'organització de les institucions d'autogovern, la sanitat i l'educació, i d'altres de compartides amb l'Estat, com l'administració de la justícia, la legislació laboral i la gestió d'infraestructures viàries.

Les institucions autonòmiques

Les institucions d'autogovern, que gaudeixen de poder legislatiu i executiu, estan integrades pels òrgans següents:

• Una Assemblea o parlament, en el qual s'aproven les lleis i els pressupostos, i que controla l'acció del govern autonòmic.
• El president autonòmic, que representa la seva comunitat autònoma i en forma i dirigeix el govern. És elegit pel parlament autonòmic i nomenat pel rei.
• El govern, format pel president i els consellers, executa i fa complir les lleis aprovades pel parlament.

El poder local

: l'administració municipal i provincial: Les comunitats autònomes de l'Estat espanyol s'organitzen en províncies i municipis, però també hi ha altres entitats territorials intermèdies, com les comarques i les mancomunitats.

Les províncies

: La divisió del territori en províncies va ser feta per Javier de Burgos l'any 1833 i des d'aleshores les funcions de les províncies s'han anat adaptant a les diferents situacions històriques. Actualment, la província és:

• La circumscripció electoral de l'Estat, és a dir, els diputats i els senadors s'escullen per cada província.
• La divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat, representada en la figura del subdelegat del govern.
• L'entitat d'administració local de rang més alt: la seva funció és cooperar amb els municipis a través de les diputacions provincials. Els diputats de les diputacions s'escullen d'entre els regidors electes, mentre que el president de la Diputació és elegit pels diputats electes.

Els municipis

: Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals i l'ajuntament és l'òrgan de govern i de gestió municipal. Dintre dels límits de cada terme municipal hi pot haver diverses localitats: pobles, urbanitzacions, habitatges dispersos, etc. Molts municipis, però, tenen una sola localitat i la zona rural limítrofe corresponent. El poder local municipal s'escull democràticament segons el principi bàsic de la sobirania nacional. Cada quatre anys, els ciutadans i les ciutadanes escullen els regidors i aquests, al seu torn, escullen l'alcalde per votació. Els municipis tenen un seguit de competències específiques, referides essencialment a la prestació de serveis i a la dotació d'equipaments. Els municipis han de disposar dels mitjans econòmics i materials suficients per fer les seves funcions. Els aconsegueixen gràcies als tributs propis i als impostos que recapten l'Estat i la comunitat autònoma, i que són cedits als ajuntaments en proporció a les seves característiques, necessitats i població.

Altres entitats territorials

: Els municipis poden agrupar-se en mancomunitats i en corporacions metropolitanes per tal de gestionar amb més eficàcia alguns dels seus recursos i per solucionar problemes comuns. A les províncies insulars, cada illa té una administració pròpia; a les Canàries té el nom de cabildo i a les Illes Balears rep el nom de consell insular. A Catalunya, Aragó i Galícia hi ha una divisió territorial intermèdia, les comarques, a les quals s'atribueixen algunes competències relacionades amb serveis i equipaments determinats. A les àrees rurals de Galícia hi té una gran tradició la parroquia, una agrupació de llogarets i caserius dispersos; un municipi o concell comprèn una o més parròquies.