Organització territorial d'Espanya: evolució històrica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,2 KB
L'organització territorial d'Espanya
El territori espanyol està delimitat mitjançant fronteres que separen els estats limítrofs: França, Portugal i Andorra. Espanya està organitzada en un sistema descentralitzat, en què el poder es reparteix entre divisions territorials amb capacitat d'autogovern: comunitats autònomes, províncies i municipis.
1. L'evolució històrica de l'organització territorial
L'antiguitat
- Fins a la conquesta romana, el territori estava habitat per diversos pobles indígenes, que tenien els seus propis costums.
- Sota el domini romà, es va crear per primera vegada una organització administrativa en províncies, que van anar augmentant fins a 7.
- Els visigots van crear per primera vegada un estat independent i unificat, amb capital a Toledo. Van mantenir la divisió romana, però la unitat territorial bàsica va ser el ducat.
L'edat mitjana
La invasió musulmana va posar fi a l'Estat i l'administració dels visigots.
- Els musulmans van organitzar el seu territori en províncies o cores. Cada cora tenia una capital i estava sota una autoritat de govern. Es dividien en demarcacions economicoadministratives més petites. Les cores es van convertir en regnes independents.
- Els cristians, refugiats inicialment en el territori muntanyós del nord peninsular, van anar creant els seus propis sistemes, que són l'origen de la diferenciació regional actual. Al segle XIII es van individualitzar 5 regnes: el regne de Portugal, el de Castella i Lleó, la Corona d'Aragó, el regne de Navarra i el regne musulmà de Granada. Cada un tenia les seves pròpies divisions administratives.
L'edat moderna
- Els Reis Catòlics van reunir els territoris peninsulars excepte Portugal: les corones de Castella i Aragó es van unir per matrimoni i van annexionar a Castella el regne de Granada i el de Navarra.
- Amb els Àustria el regne de Portugal va formar part de la monarquia hispànica. Després de la separació de les dues corones, Ceuta va continuar sota la sobirania espanyola.
- Al segle XVIII va tenir lloc el primer intent uniformitzador amb els Borbons. El motiu que va aprofitar Felip V va ser la guerra de successió al tron espanyol. El triomf militar de Felip V li va permetre implantar una centralització i uniformització mitjançant els Decrets de Nova Planta. Tan sols Navarra i el País Basc van mantenir les seves particularitats. Així, el territori es va dividir administrativament en capitanies generals i a cada província es van mantenir les subdivisions territorials dels antics regnes.
L'edat contemporània fins al 1978
- El 1833, Javier de Burgos va introduir una nova divisió provincial que quasi coincideix amb l'actual. L'objectiu era suprimir l'organització borbònica i la tendència a l'autonomia. Per fer-ho, va crear 49 províncies, que el 1927 van passar a ser 50. Cada província tenia una capital i la mateixa administració, cosa que facilitava la intervenció del Govern. Aquest procés va culminar amb la supressió de part de les peculiaritats del País Basc i Navarra. El sentiment de pertinença regional va perviure durant la I República. Després de la Restauració es va obrir un període de centralització on van sorgir moviments regionalistes, que més endavant es convertirien en moviments nacionalistes.
- Al segle XX, a la II República, Espanya era un estat integral compatible amb les autonomies. Algunes van demanar un plebiscit d'autonomia. El franquisme va instaurar un estat unitari on es van abolir els estatuts d'autonomia i, un cop mort Franco, Espanya es va convertir en un Estat descentralitzat.