Organització Territorial d'Espanya: Centralisme vs. Descentralització

- Centralisme politicoadministratiu: Forma d'articular el territori de l'Estat espanyol, caracteritzat per governar tot l'espai polític mitjançant un únic centre de poder. Va predominar a Espanya amb la dinastia borbònica (des dels decrets de Nova Planta d'inicis del segle XVIII, de Felip V, com a resposta a la Guerra de Successió, amb l'excepció de l'autonomia catalana durant la II República), i es va anar desenvolupant lentament fins a triomfar al segle XIX. Durant el règim franquista fins a la Constitució de 1978.

- Estat centralitzat: Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució. El poder polític del govern en aquests Estats pot ser transferit a nivells inferiors, a les assemblees regionals o locals, als governadors o als batlles per mitjà d'un procés de devolució de poders, però el poder central conserva el dret de revocar qualsevol poder delegat. La majoria dels Estats del món són unitaris.

- Estat descentralitzat: model d'organització política territorial en què l'estat reparteix la presa de decisions amb diferents divisions territorials (regional, provincial i municipal), governades per la seva pròpia administració, amb membres que són elegits pel poble i poden decidir en els assumptes en què tenen competència. Per exemple, en els territoris que no pertanyen a la capital.

- Municipi: és l'entitat territorial bàsica, composta per una o més localitats i un territori clarament delimitat, anomenat terme municipal. La funció que té és donar serveis als veïns. El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, integrat per regidors, elegits pels veïns del municipi per sufragi universal, i un alcalde, el qual elegeixen els regidors.

- Província: és una entitat territorial local formada per una agrupació de municipis. Té com a funció fomentar els interessos provincials, donar serveis d'àmbit provincial, coordinar els serveis dels municipis i cooperar-hi. El govern i l'administració provincials corresponen a la Diputació, integrada per un president o presidenta i diputats. Els diputats es trien entre els regidors electes, i aquests darrers escullen el president. El territori espanyol està dividit en 50 províncies.

- Comunitat Autònoma (CA): és una entitat territorial formada per províncies limítrofes, territoris insulars o províncies amb entitat regional històrica, dotades d'autonomia legislativa i capacitat d'autogovern sobre els assumptes en què tenen competències. Espanya està formada per 17 Comunitats Autònomes amb competències transferides, més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla que, a diferència de les Comunitats Autònomes, no tenen capacitat legislativa.
Els municipis i les províncies ja s'havien creat abans de la mort de Franco. En canvi, les Comunitats Autònomes es van haver de constituir al llarg d'un procés complicat.