Organització Territorial de Catalunya

Altres Unitats d'Organització Territorial:

La Constitució del 1978 reconeix a les comunitats autònomes la possibilitat d'establir diverses formes d'organització territorial interna:

• Comunitats Autònomes Insulars: Cada una de les illes de les Balears i Canàries té un organisme administratiu propi anomenat Consell Insular i Cabildo Insular.

• Comarques: Catalunya, Aragó, Galícia i Cantàbria han establert una divisió territorial pròpia en comarques.

• Diputacions Forals: Al País Basc, cada província, com a territori històric reconegut que és, té la seva diputació foral i aquestes diputacions estan sotmeses a les juntes generals.

• Àrees Metropolitanes: Entitats locals integrades per municipis de grans aglomeracions urbanes, entre els nuclis de població dels quals existeixen vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres.

• Mancomunitats: Cada comunitat autònoma té la facultat d'aprovar agrupacions de municipis per posar en comú determinats serveis, com ara la recollida de residus, la depuració d'aigües o els serveis culturals.

Organització Política i Territorial

La Delimitació del Territori Català

Catalunya és un país europeu situat a la riba de la Mediterrània occidental, amb una superfície de 36.011 km². Els seus límits van ser establerts al segle XIII.

El territori català està dividit en dues parts repartides entre l'Estat francès i l'Estat espanyol:

• Catalunya Nord forma part de França, des de l'aplicació dels Tractats dels Pirineus al 1659, no disposa d'autonomia pròpia, sinó que forma el departament dels Pirineus Orientals amb capital a Perpinyà, dins la regió d'Occitània amb capital Tolosa de Llenguadoc.

• Catalunya conforma una de les comunitats autònomes espanyoles i té capital administrativa Barcelona.

Catalunya forma part dels territoris de cultura catalana juntament amb comarques aragoneses (Franja del Ponent), gran part del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord i la ciutat d'Alguer a l'illa italiana de Sardenya. Aquest conjunt de territoris de cultura i llengua catalana rep el nom de Països Catalans.

L'Organització de Catalunya en Comarques

A Catalunya, el catalanisme polític va rebutjar sempre la divisió provincial del 1833 que implicava el centralisme d'estat. Les Bases de Manresa, que al 1892 expressaren les aspiracions autonomistes de Catalunya, van establir que la divisió territorial de Catalunya havia de ser la comarca.

Al 1931, Catalunya va accedir a l'autonomia i la Generalitat va constituir una Ponència d'estudi de la divisió territorial de Catalunya. Aquesta Ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques agrupades en 9 regions. Es van triar noms que responien a criteris històrics i denominacions tradicionals (Bages, Penedès, Empordà, Vallès…), però també calia posar nom a comarques que no en tenien o que no estaven ben definides. Aquest va ser el cas de les comarques que adoptaren el nom de la seva capital (Solsonès, Ripollès…), noms històrics (Priorat i Urgell) o bé noms inventats (Garrotxa).

Aquesta divisió comarcal es va aprovar oficialment al 1936 i només va estar en vigor fins al 1939, quan la derrota de la Guerra Civil Espanyola va abolir les llibertats i l'autogovern de Catalunya.

La Constitució espanyola del 1978 reconeix a les comunitats autònomes el dret de crear una organització territorial pròpia. La Generalitat de Catalunya va estructurar el territori del país en comarques, a partir de l'organització comarcal de la Generalitat en l'època republicana.

La divisió comarcal té els seus fonaments jurídics en la Llei de l'organització comarcal de Catalunya del 1987, modificada el 2003. Aquí la comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial, formada per l'agrupació de municipis contigus, amb una personalitat jurídica pròpia. La llei estableix que cada comarca ha de tenir un consell comarcal format per consellers i conselleres elegits entre els regidors i les regidores dels diversos municipis de la comarca, i amb competències en algunes matèries. En termes generals, correspon a les comarques exercir les competències.

La divisió comarcal del 1987 es diferencia de la de 1936 per la creació de tres comarques: El Pla d'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça. Una altra novetat va ser el reconeixement de la personalitat pròpia de la Vall d'Aran amb la creació del Conselh Generau d'Aran, organisme autònom amb àmplies competències que administra aquesta comarca.

L'any 2015, hi va haver dues variacions al mapa comarcal de Catalunya: el reconeixement de la comarca del Moianès, amb capital a Moià; i l'aprovació de la Llei del règim especial d'Aran. Segons aquesta llei, Aran va deixar de ser una comarca per convertir-se en una entitat territorial singular.

Així doncs, actualment Catalunya està dividida territorialment en 41 comarques i l'entitat territorial singular d'Aran.