L'Organització de la Societat: Estructura i Drets Humans

Organització de la societat

L’ésser humà viu en societat: tendeix a viure en grup i formar part d’una comunitat de persones, la societat. La unitat bàsica de la societat humana és la família.

Motius per agrupar-se

Existeixen diversos motius per agrupar-se:

• Necessitat d’aprendre els uns dels altres: aprenem del nostre entorn, ningú aprèn sol.
• Necessitat de sobreviure i cooperar: la cooperació fa que el grup sigui més eficaç i més fort. Per exemple, a l’institut cooperem per educar els joves i a una empresa per produir.

L’escola i la família són agents fonamentals en el procés de socialització (procés d’aprenentatge, qüestionar-se les coses, costums, valors i normes).

Establiment de normes

Per viure en societat calen un conjunt de normes i costums que serveixen per portar un ordre i una organització: la convivència. En cada grup, cada individu ocupa un estatus (una funció) determinat. Per exemple, a l’institut es pot ser professor o alumne; a la família es pot ser mare o pare, fill o germà...

Els membres de cada grup han d’acceptar un paper, funció o rol, comportant-se d’una manera determinada. Per tant, cada grup ha de tenir unes normes que depenen dels objectius que es vulguin assolir. Si no es compleixen les normes, la convivència del grup pot estar en perill.

Estructura de la societat

L'organització de la societat és fonamental. Cada grup té una funció que ha de complir si vol que el conjunt funcioni. Aquesta organització s’anomena estructura social. Dins una societat, no tots gaudeixen de la mateixa consideració, riquesa i poder, sinó que es divideixen de forma jeràrquica (estratificació social): faraó, sacerdots i alts funcionaris, guerrers, escribes, comerciants, artesans, camperols i esclaus.

Desigualtats econòmiques: treball i riquesa

Les societats tradicionals es fonamentaven en la diferència; no es podia tractar de la mateixa manera un noble que un camperol. En una societat moderna, en principi, tots tenim els mateixos drets i deures per llei. Tots som diferents però iguals.

El gran problema és la riquesa, que trobem mal repartida, de manera desigual, i això té com a conseqüència desequilibris socials importants. Els governs han de minimitzar aquestes diferències entre rics i pobres. Els ciutadans han de tenir igualtat d’oportunitats per estudiar i aconseguir una bona feina per poder accedir a una qualitat de vida millor.

Les classes socials

En les societats modernes, cada persona ocupa un lloc en una escala social segons la professió i el nivell de riquesa. Parlem de classes socials (alta, mitjana i baixa).

La societat de consum és aquella societat amb un alt nivell de consum derivat d'una ànsia de posseir béns, no per cobrir les necessitats bàsiques, sinó pel plaer de posseir-los.

Societats riques i societats pobres

La riquesa es mesura amb diversos indicadors de desenvolupament:

• La renda per càpita: indica la riquesa d’un país dividida entre el nombre d’habitants.
• IDH (Índex de Desenvolupament Humà): recull dades com l’esperança de vida, el nivell d’alfabetització, l’accés a l’educació o les prestacions sanitàries.

Un estat pot tenir una renda per càpita elevada però la riquesa pot estar acumulada en mans d’una minoria (com en països productors de petroli). L’IDH té en compte aspectes bàsics per al benestar de la societat (educació, sanitat); per tant, reflecteix amb més exactitud les relacions de les societats amb la riquesa o la pobresa.

Diversitat cultural i ètnica

Les diferències culturals són aquelles diferències entre els grups humans per alguns trets culturals com: la llengua, l’economia, l’organització política o la religió.

Diversitat de cultures a Europa

Els pobles europeus es diferencien els uns dels altres per la llengua i la religió. A Europa es parlen 70 llengües; la major part són llengües indoeuropees (anglès, català), encara que trobem també llengües no indoeuropees com el basc.

Les religions són majoritàriament monoteistes. Hi predomina el cristianisme en les diferents branques (catòlics, protestants, anglicans i ortodoxos), però també trobem l’islam i el judaisme.

La desigualtat entre homes i dones

La igualtat econòmica entre homes i dones està encara molt lluny de ser una realitat. En moltes zones del món, les lleis són diferents per a homes i dones i sempre és la dona la que pateix discriminació.

A Occident, en els països més desenvolupats, la discriminació laboral es fa evident en l’escassa presència de dones en llocs d’alta responsabilitat i les grans diferències de salari entre homes i dones. Històricament, les dones han estat les encarregades de fer les feines domèstiques i tenir cura dels fills i les persones grans. A les tasques de la llar no se’ls dóna la importància que mereixen.

Els drets humans

El primer dels drets és la vida, però no sempre es respecta: la pena de mort és vigent en molts països, la tortura es continua practicant i les guerres són una realitat per a milions de persones.

Les guerres i la fam han provocat desenes de milions de refugiats, dels quals el 75% són dones i infants. En altres països es produeix l’explotació de nenes i nens: treball infantil, prostitució, militarització de nens i adolescents, i altres atemptats als drets de les persones.