Organització Social, Economia i Art a la Grècia Clàssica: Atenes i Esparta

Organització Social a Atenes i Esparta

Atenes: Estructura Social

La societat atenenca es dividia en tres grups principals:

• Ciutadans: Propietaris de terres, conreades per esclaus (o no). Tenien els mateixos drets polítics, tant si eren rics com pobres, i podien participar en el govern de la polis.
• Metecs (Forasters): No eren considerats ciutadans i, per tant, no tenien drets polítics. En cas de guerra, havien de defensar la polis. Eren homes lliures, però no podien ser propietaris de terres, per això la majoria eren artesans o mercaders.
• Esclaus: No eren propietaris ni tenien terres.

Esparta: Estructura Social

La societat espartana també es dividia en tres grups:

• Iguals (Espartans purs): Dirigien els exèrcits i vivien de petites possessions de terra treballades pels ilotes.
• Periecs: Residien als afores de la ciutat. Es dedicaven a l'agricultura, l'artesania i el comerç (activitats que no podien fer els Iguals). Tenien l'obligació de servir com a soldats d'Esparta, però no gaudien de la llibertat política.
• Ilotes: Estaven al servei de l'estat espartà; no eren considerats esclaus en el sentit estricte, sinó terra adscrita a l'estat.

L'Economia a la Grècia Clàssica

Agricultura Mediterrània

L'agricultura intensiva i permanent de Mesopotàmia i Egipte no era possible a Grècia. La terra dels camps mediterranis és seca i poc profunda i no es podia cultivar contínuament: calia deixar-los descansar i llaurar-los sovint. L'agricultura es fonamentava en el conreu de:

• Blat
• Vinya
• Olivera

El Comerç i les Colònies

L'agricultura va deixar de ser la principal font de riquesa a les polis gregues. L'artesania i el comerç es van convertir en activitats econòmiques complementàries gràcies a la colonització (segle III aC). Les colònies eren independents, però els seus habitants es consideraven grecs i hi van mantenir la llengua, la cultura i la religió. Les ciutats d'origen importaven de les colònies:

• Esclaus
• Productes de primera necessitat
• Matèries primeres

Les Rutes Comercials per la Mediterrània

Els navegants feien servir tres rutes principals per travessar la Mediterrània:

1. Ruta del Nord: Unia la península Balcànica, la Itàlica i la costa sud de l'actual França fins a Emporion.
2. Ruta del Sud: Costejava el litoral fins a les Columnes d'Hèrcules (estret de Gibraltar).
3. Ruta de les Illes: Travessava la Mediterrània pel centre seguint una cadena d'illes: Xipre, Creta, Malta, Sicília, Sardenya, Còrsega i les Balears.

L'Art a la Grècia Clàssica

L'Arquitectura

El Temple és la principal construcció de la Grècia Clàssica. Tots els temples seguien el mateix model: planta rectangular dividida en dues o tres cambres, delimitada per una porxada de columnes que aguanten un enteulament, i al damunt, una teulada de dos vessants. Les diferències entre els temples afecten la proporció. Hi ha tres estils bàsics:

• Dòric (segle VI aC)
• Jònic (segle VI aC)
• Corinti (segle V aC)

Una característica dels temples és la seva policromia, tot i que s'ha perdut. Els temples formaven part de conjunts escultòrics i arquitectònics més amplis, com l'Acròpolis d'Atenes.

Entre les construccions gregues també cal destacar:

• Àgora: Plaça principal de les polis, centre de la vida política, del comerç i de les festes.
• Teatre: Es divideix en tres parts: graderia, orquestra i escenari.

Detall de les parts del Teatre

• Graderia: On se situa el públic. Es divideix en sectors i grups de graderies separats per passadissos. Per arribar al seient hi havia escales. A la primera filera hi havia un mur que separava les graderies de l'orquestra.
• Orquestra: On actuen els músics i el cor. Tenia forma circular o més gran que un semicercle. Entre l'orquestra i l'escenari hi havia un passadís per on solia entrar/sortir el públic.
• Escenari: On apareixen els actors des de la part posterior. Solia tenir dos pisos amb nínxols adornats amb estàtues. A les seves columnes s'hi enganxaven decorats. En algunes escenes hi havia pantalles giratòries per canviar de decorats i plataformes mòbils per traslladar actors, d'altes, que pujaven i baixaven per representar l'efecte de volar.

L'Escultura

L'escultura grega es divideix en tres períodes:

• Arcaic: Escultures rígides i hieràtiques, rostres inexpressius, amb influència oriental (Mesopotàmia, Pèrsia).
• Classic (segle VI-IV aC): Es dona molta importància a la representació perfecta del cos humà, amb preferència per la representació del cos masculí. Es presta molta atenció a les proporcions considerades correctes i harmòniques entre les diferents parts del cos (Exemples: Dorífor de Policlet, Discòbol de Miró i Hermes amb Dionís infant de Praxíteles).