Organització i Principis de l'Administració Pública Espanyola

Àmbits d'Estudi de l'Evolució Administrativa

Hi ha dos àmbits que estudien l’evolució de l’organització administrativa:

• Teoria de l'Organització (s. XX)

  Planificació dels objectius que es volen aconseguir (diversos models de gestió i organització depenent dels objectius que es vulguin obtenir).

• Teoria de la Gestió Pública

  Ha passat per diferents fases, algunes tendències més liberalitzadores i de convertir serveis en gestions públiques. Hi ha models d’AP que han conduït cap a la privatització de serveis, alguns que no, èpoques de més o menys funcionaris, etc.

3.1. La Personificació Jurídica de l'Administració Pública

La personalitat de l’Estat com una sola unitat jurídica té plena capacitat d’operar en el Dret Internacional, on es relaciona amb altres Estats i Organismes internacionals. A diferència del Dret Intern, on s’ha constituït la personalitat jurídica de l’Administració Pública.

• L'AP actua amb personalitat jurídica única (Art. 3.4 Llei 40/2015 i Art. 2 Llei 26/2010).
• Control Judicial: L’AP és controlada pels Tribunals de Justícia (Art. 106.1 CE).
• Principis Organitzatius: Principis de l’organització administrativa (Art. 103 CE).

Pluralitat d'Administracions Públiques Integrants

L’Administració Pública s’integra per una pluralitat d’Administracions Públiques:

• Administració General de l’Estat (AGE)

  Estatal: central o perifèrica. Té personalitat jurídica originària, no depèn de cap altra. Sorgeix jurídicament de la CE com a acte fundacional d’un Ordenament.

• Administració de les Comunitats Autònomes (CCAA)

  Central o perifèrica. Persona jurídica superior que no depèn de cap altra i està separada formalment de l’Administració de l’Estat pel principi de competència, sense perjudici de la necessària relació pel principi de coordinació. Gaudeix de personalitat jurídica que sorgeix directament de la CE quan s’ha actualitzat el procés autonòmic en els corresponents Estatuts d’Autonomia.

• Administració Local

  Integrada pels Municipis, Illes, Províncies i Entitats Locals Menors (inframunicipals), Comarques i Àrees Metropolitanes. Gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. Personalitat jurídica plena en Municipis i pròpia en Províncies.

• Administració Institucional

  Exemples: RENFE, Banc d’Espanya. Organismes autònoms de caràcter administratiu, comercial, industrial, financer i entitats públiques empresarials. Són ens públics que existeixen gràcies a una altra Administració a través d’un acte singular o eventual a la llei i exerceixen funcions específiques de les administracions territorials.

• Administració Corporativa

  Exemples: Col·legi d’Advocats de Barcelona, Universitats. Corporacions de dret públic representatives d’interessos professionals o econòmics. La personalitat jurídica els l'atribueix la llei.

• Entitats de Dret Públic

  Amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents d’una AP (Art. 2 Llei 40/2015).

Nota: Tant l’Administració de l’Estat com l’Administració Autonòmica tenen una Administració Central (conselleria) i una Administració Perifèrica (delegacions).

3.2. Regulació de l'Organització Administrativa en el Dret Espanyol

L'organització administrativa consisteix en l'ordenació de mitjans personals, reals i financers per al compliment més eficaç de les funcions encomanades a una entitat.

Fonts de Regulació

La regulació de l’organització administrativa es distribueix en la Llei, la CE i els Reglaments:

• Constitució Espanyola (CE): Regula els principis de l’organització administrativa (Art. 103.1 CE), preveu el règim de creació d’òrgans administratius i estableix la reserva de la llei per a la regulació dels òrgans més rellevants de l’Administració.
• Llei: Si una matèria no s’inclou en la reserva de la llei, es pot regular igualment per una norma d’aquest rang; en aquest cas només seran possibles els reglaments executius. L'Art. 5.2 de la Llei 40/2015 atorga la potestat organitzativa a les AP.
• Reglaments Organitzatius: Es consideren independents i amb efecte ad intra; organitzen la seva pròpia Administració i tenen un límit en la llei, excepte els reglaments executius que desenvolupen lleis que contenen disposicions organitzatives, però que poden ampliar el que desenvolupen de la llei.

3.3. Principis de l'Organització Administrativa i Tècniques de Competències

L'Art. 103.1 CE estableix que: “L’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei”.

1. Eficàcia, Economia i Eficiència

   Obliga l’Administració a obtenir resultats amb el màxim d’economia de tràmits, despesa i temps possible.

2. Jerarquia Administrativa

   Perquè es pugui parlar de jerarquia administrativa (s’afegeixen consellers pel principi de jerarquia) són necessàries dues condicions:

   1. L’existència d’una pluralitat d’òrgans amb competència material segons el nivell dins l’estructura organitzativa.
   2. La garantia, mitjançant un conjunt de poders (potestat de direcció, de vigilància i inspecció, disciplinària, i de resolució del recurs d’alçada), de la prevalença de la voluntat de l’òrgan superior sobre l’inferior, de manera que el superior pugui en qualsevol moment dirigir i substituir l’activitat de l’inferior, així com modificar-ne i anul·lar-ne les actuacions.

8