L'organització político-administrativa de Catalunya

L'establiment de l'autonomia política

: L'Estatut del 1932: La proclamació de la Segona República Espanyola i l'aprovació de la Constitució del 1931 conclogueren al reconeixement per a Catalunya d'un govern autonòmic, la Generalitat de Catalunya, que possibilità l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del 1932. L'Estatut definia Catalunya com una regió autònoma dins de l'Estat espanyol i considerava llengües oficials el català i el castellà. La Generalitat obtenia competències plenes respecte al dret civil català i al règim administratiu. Aquest Estatut, però, fou suprimit pel general Franco. En el període de transició democràtica, la demanda d'autonomia prengué força amb l'Assemblea de Parlamentaris Catalans (1977). Després de diverses negociacions, es va aconseguir restablir un model de govern autonòmic. Els Estatuts dels anys 1979 i 2006: L'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat l'any 1979 definia Catalunya com una nacionalitat i reconeixia la Generalitat com la institució política de l'autogovern. A més, atorgava al català el caràcter d'idioma oficial, juntament amb el castellà, dotava el govern d'amplies competències i plantejava la possibilitat de disposar d'una policia pròpia.

L'any 2003 el Parlament de Catalunya va impulsar la reforma de l'Estatut d'Autonomia per tal d'adaptar-lo a les noves necessitats de la Catalunya actual. Després d'un llarg i dificultós debat al Congrés dels Diputats, el 18 de juny del 2006 el nou Estatut va ser aprovat en referèndum. El nou Estatut, vigent des del 9 d'agost del 2006, defineix Catalunya com a nació, amplia notablement les competències de la Generalitat i estableix uns nous principis de finançament autonòmic. Aquest Estatut està pendent de la resolució del Tribunal Constitucional als diversos recursos presentats.

Les institucions de l'autogovern de Catalunya:

la Generalitat: L'Estatut d'Autonomia de Catalunya defineix les institucions polítiques en què es basa l'autogovern de Catalunya. Descriu els seus poders i competències i estableix les seves relacions amb l'Estat espanyol. La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern, i integra el Parlament, el President i el Consell Executiu o Govern. El Parlament, que exerceix la funció legislativa. És l'encarregat d'aprovar els pressupostos de la Generalitat i de controlar i impulsar l'activitat política i de govern. El President de la Generalitat, que és el elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel rei, exerceix funcions representatives i governatives: d'una banda, és la representació més alta de la Generalitat i l'ordinària de l'Estat a Catalunya; a més, li correspon mantenir relacions amb les altres institucions de l'Estat i amb la resta de les comunitats autònomes. També li pertoca convocar les eleccions al Parlament. D'altra banda, el President és també el cap responsable del Consell Executiu, de manera que estableix les directrius generals de l'acció de govern i en coordina el programa legislatiu. El nombre de departaments o conselleries és variable segons les necessitats de cada període legislatiu. La Generalitat també està constituïda per altres cossos, com el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges, que defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans.

Els poders efectius de la Generalitat:

La Constitució espanyola, com ja saps, estableix els principis necessaris que atribueixen a les comunitats autònomes una sèrie de competències, és a dir, poders d'actuació normativa o executiva, que permetin el seu autogovern. A partir d'aquí, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que la Generalitat de Catalunya té tres tipus de competències: -Les exclusives, les quals la Generalitat disposa de tota capacitat de decisió -Les concurrents, en què l'estat i la Generalitat disposen de les mateixes funcions - Les compartides, en què l'Estat i la Generalitat, disposen de diferents tipus de poder. Les competències exclusives són les que donen idea de l'abast de l'autonomia de Catalunya: l'organització de les institucions d'autogovern; el desenvolupament del dret català; la cultura; el patrimoni històric; artístic; monumental, arquitectònic, geològic i científic; arxius, biblioteques i museus; administració local; urbanisme, ordenació del territori, obres públiques, carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports; turisme; explotació dels recursos hídrics; cambres de comerç, d'indústria i navegació i de la propietat; benestar social; joventut; esports i lleure, etc. La Constitució espanyola exerceix el control d'alguns d'aquests temes. La Generalitat també té capacitat d'actuació, tant legislativa com executiva, sobre altres àrees com la regulació del crèdit, la banca, les assegurances, la mineria i l'energia, i la protecció del medi ambient. A més, és responsable de la correcta aplicació dels convenis internacionals en les àrees sobre les quals exerceix la competència. La Generalitat té també la capacitat legal de signar acords amb altres comunitats autònomes de l'Estat en aquells temes sobre els quals té competència exclusiva. Els ingressos de la Generalitat provenen en gran part de les transferències que li cedeix l'Estat en funció dels serveis i de les competències que li han estat traspasades. La Generalitat de Catalunya també pot establir les seves pròpies taxes i impostos, emetre deute públic i accedir a crèdits.

L'organització territorial de Catalunya

: La Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya preveuen l'organització territorial de la nostra Comunitat. Segons la Constitució, el territori català està organitzat actualment en 4 províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona; segons l'Estatut d'Autonomia del 2006, Catalunya té capacitat per organitzar el seu territori en comarques i municipis. La comarca és un ens local de caràcter territorial format per l'agrupació de municipis. Té una personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer polítiques en qüestions i àmbits determinats. Durant la Segona República es va proposar la divisió territorial de Catalunya en 38 comarques, feta amb criteris d'àrees de mercat i de sentiment de pertinença de la gent. Aquesta divisió es va modificar lleugerament l'any 1988 amb la creació de tres noves comarques: l'Alta Ribagorça, el Pla de l'Estany i el Pla d'Urgell. A Catalunya els municipis es van crear durant l'Edat Mitjana com a resultat de l'organització de comunitats veïnals que es van començar a ser regulades al segle XIII. A l'actualitat hi ha un total de 946 municipis i la divisió municipal ha variat poc els darrers anys. La tendència és gairebé sempre la segregació de municipis més que no pas la fusió, tot i que fa temps que queda pendent un procés de racionalització del mapa municipal de Catalunya. Per sota d'aquest ens local hi ha les entitats municipals descentralitzades, que, tot i ser part d'un municipi i dependre'n, constitueixen nuclis separats, regits per una junta de veïns i tenen una certa autonomia