Organització política i territorial d'Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,87 KB
CCAA: Entitat territorial amb capacitat d'autogovern.
Cómo se financian las CCAA? Es financen amb el règim foral, al País Basc i Navarra, i amb el règim comú a la resta. Canàries, Ceuta i Melilla tenen un tracte especial. - Quina norma tenen les CCAA d'Espanya? Explica-ho. L'Estatut d'autonomia, és la norma bàsica de les CCAA, és el marc jurídic que permet legislar i elaborar lleis a les comunitats autònomes, l'estatut fa referència a que cap CCAA pot estar per sobre de la constitució.
Institució: Parlament de Catalunya (legislatiu), Generalitat (executiu) Tribunal Superior (judicial).
Competències: Transferides (exclusives), Plenes (transferides per la CCAA i no depenen de l'Estat), Compartides (infraestructures…).
-Quin tipus de fronteres hi ha? Terrestres: naturals (pirineus) i contraactuals (Portugal) les contraactuals són acords, no hi ha cap frontera física*. Marítimes (jurisdiccionals). Aèries (aquella porció de l'atmosfera que està sobre un estat, coincideix amb la marítima i la terrestre i està controlada pels controladors aeris). Amb quants països delimiten les fronteres terrestres espanyoles? Amb 5 països
Aigües jurisdiccionals (fronteres terrestres)? Les aigües soberanes de cada país on es pot explotar l'activitat econòmica (ex; pesca). Consta de 12 milles des la costa endins
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ): és l'òrgan màxim de govern de jutges i magistrats. El formen el president i 20 membres (vocals) designats per les Corts (4 anys). És un òrgan constitucional, col·legial i autònom, integrat per jutges. La seva funció principal és jutjar i fer executar el que s'ha jutjat.
-Què és el Defensor del poble? És una institució designada per les Corts que té com a missió protegir i defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans davant l'activitat de l'Administració Pública. A més, controla que l'Administració serveixi els interessos generals amb objectivitat i amb submissió plena a la llei i al dret. (Angel Gabilongo)
- Què és un Estat? És una entitat jurídica administrativa, delimitada per unes fronteres amb entitat jurídica pròpia.
Que és un govern? és l'òrgan que representa el poder executiu, format pel president i els ministres. S'ocupa de dirigir la política de l'Estat, administrar recursos, establir la defensa nacional i les relacions exteriors, i executa lleis i promulga decrets.
Moció de censura: Retirada de la confiança al president del Govern, l'ha d'adoptar la majoria absoluta dels diputats i ha d'incloure un candidat a la Presidència.
Moció de confiança: Quan la presenta el president del Govern per dissoldre les Corts, com també pot provocar noves eleccions.
Què és el president autonòmic? Representa la comunitat autònoma i forma i dirigeix el govern. És elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel Rei.
Què són les polítiques regionals? Són el conjunt d'intervencions públiques encaminades a millorar la distribució territorial de l'activitat econòmica, a fomentar el desenvolupament de les regions més endarrerides i a reduir-hi les desigualtats entre elles pel que fa a la renda i a l'ocupació.
Que són les Corts Espanyoles i com s'organitzen? És l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat. Són bicamerals, el formen el parlament i el senat. Parlament: es la cambra legislativa, representa el poder legislatiu i la Sobirania Nacional. Controlen els actes de govern sota el model parlamentari. El formen els diputats, triats per sufragi universal, cada 4 anys (350 escans).
Senat: és la cambra de representació territorial, existent en els països amb sistemes bicamerals que representa les diferents CCAA. Els senadors són triats per sufragi universal cada 4 anys. Ratifica les lleis aplicades al Parlament.
Congrés dels Diputats (cambra baixa): representa el poble espanyol i té el poder de legislar, de discutir, aprovar i derogar les lleis. Discuteix i aprova els pressupostos generals de l'Estat. (350 membres, escollits per sufragi universal cada 4 anys.
Circumscripció electoral: és el conjunt d'electors agrupats a una base territorial, a partir del vot els quals es procedeix a la distribució d'escons.
Quin tipus de règim polític és Espanya? España està regida per una Separació de poders; executiu, legislatiu i judicial, és una monarquia parlamentària; regulada per una Constitució, és una Nació en la qual els ciutadans trien els seus representants amb el sufragi universal. Constitució: la norma bàsica de l'estat.
Què és el sufragi universal? Consisteix dotar el dret a vot a tota la població adulta (+18) d'un Estat democràtic.
Provincia: És una divisió administrativa territorial on s'organitzen alguns estats. Té una agrupació de comarques amb 8 vegueries. És crea al 1833 per Javier de Burgos que estableix la divisió en províncies (Lleida,Girona,Tarragona i Barcelona).
Comarca: És una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de diferents municipis amb personalitat jurídica pròpia. Creada a l'any 1892.
Municipi: És l'entitat politicojurídica en què es divideixen els estats, aquesta integrada per una població assentada en un espai geogràfic, amb normes jurídiques pròpies i un òrgan de govern que és l'ajuntament
Vegueria: És un territori regit per un veguer amb una agrupació de comarques (8 comarques). Qué són la Vegueria de Barcelona, Vegueria de Tarragona, Vegueria de Girona, Vegueria de Lleida, Catalunya Central, Terres de l'Ebre, Alt Pirineu i el Penedés.
Que formen les vegueries i que funcions fan? Les formen els elegits entre els alcaldes i regidors de la propia vegueria. Fa la funció de prestar l'assistència jurídica i administrativa, recaptar tributs i executar infraestructures generals, obres i equipaments.
Cómo se financia Cataluña? El règim comú es basa en la igualtat dels serveis públics fonamentals, una convergència més gran de les comunitats autònomes, un sistema financer més dinàmic i estable i uns recursos addicionals que l'Estat ha d'aportar d'una manera gradual.
La llei d'Hondt: és una llei de la llei vigent que posteriorment al recompte de vots adjudica els escons a cada partit en funció de les paperetes obtingudes, això afavoreix als més votats i perjudica als menys votats. Si el partit més votat no aconsegueix la majoria dels diputats, normalment, s'ajunta amb altres partits o governa en minoria.
Comunitats autònomes: La Constitució del 1978 va reconèixer que Espanya era un Estat unitari no centralista i va obrir la possibilitat que les nacionalitats i les regions espanyoles disposessin d'un principi d'autonomia.
Poder local municipal: és elegit democràticament segons el principi bàsic de la sobirania nacional, cada 4 anys els ciutadans elegeixen els regidors.
Partits judicials: a Espanya són la unitat territorial en que s'organitza l'administració de la justícia, estan integrats per un municipi que pertanyen a una mateixa província i són limítrofs.
President de la Generalitat: és elegit per el Parlament entre els seus membres i nomenat pel rei, exerceix funcions representatives i governatives: d'una banda representació més alta de la Generalitat i ordinaria de l'Estat de Catalunya.
Zones perifèriques peninsulars: a Catalunya i el País Basc van tenir una trajectòria més dinàmica a partir del desenvolupament de la indústria tèxtil i de siderúrgia, cosa que va afavorir el creixement d'una burgesia industrial urbana.
Espais marginals: sense modernitzar: Andalusia, Extremadura, Galícia i Castella, es la població de les quals buscava una sortida emigrant cap a Amèrica.
Pols d'industrialització: Madrid, Barcelona i Bilbao.
Crisi econòmica mundial: va afectar d'una manera més directa i específica al sector secundari perquè va plantejar unes transformacions radicals de les pautes de producció, de localització i d'estructura industrial.
Zones d'Urgent Reindustrialització: va ser la resposta a la crisi econòmica de la dècada del 1970, ZUR pretenia diversificar la producció amb l'objectiu de crear ocupació estable.