Organització Política de Roma: Monarquia, República i Imperi

L'Organització Política de l'Estat Romà

Tradicionalment, la història de Roma s'ha dividit en tres etapes, tenint en compte el sistema polític que hi hagué en cadascuna d'elles. Així, parlem de:

• Una primera època monàrquica, en què el poder estava concentrat en mans d'un rei.
• La segona etapa correspon a l'època de la República, caracteritzada per una major democratització del poder polític.
• Finalment, cal parlar de l'època imperial, en què el poder tornà a concentrar-se en mans d'una persona, en aquest cas, l'emperador.

Organització Política durant la Monarquia (fins al 509 aC)

En els primers temps, a Roma hi havia una monarquia electiva i vitalícia. El rei era el cap polític de la ciutat: ell governava, feia justícia, dirigia l'exèrcit i presidia el Senat i l'assemblea.

Malgrat el poder absolut del rei, quan calia prendre decisions importants, aquest sempre consultava el Senat, que estava format pels caps de les famílies patrícies, d'aquí que els senadors rebessin també el nom de patres. La seva missió era assessorar el rei quan aquest ho sol·licitava; per tant, només es reunia quan el rei ho volia.

En temps de Ròmul, les famílies patrícies es van distribuir en tres tribus (dues d'origen llatí i una d'origen sabí), i cadascuna estava formada per deu cúries.

• Els homes adults de les trenta cúries es reunien en assemblea, els comicis curiants, i a petició del rei, l'aconsellaven sobre qüestions de caràcter polític.

En morir Anc Marci, fou nomenat rei l'etrusc Tarquini el Vell i, a partir d'aquest moment, el model polític que hi havia hagut fins aleshores es transformà. Els reis etruscos arribaren al poder mitjançant la violència, sense tenir en compte la decisió del Senat ni la de l'assemblea.

Servi Tul·li va modificar el sistema de participació política, que fins aquell moment es basava en el llinatge, i el supedità a la riquesa de cadascú, tot distribuint els ciutadans en cinc classes o nivells econòmics.

Organització Política durant la República (509 aC - 27 aC)

L'abolició de la monarquia va comportar una situació política ben diferent. El sistema monàrquic vitalici fou substituït, al principi, per dos cònsols, escollits cada any per l'assemblea de la ciutat, formada per patricis.

Els plebeus pressionaren per aconseguir una igualtat de drets i, després d'uns dos segles, es va arribar a un equilibri polític entre les dues classes. En l'època de la República, per tal d'evitar el poder personal, hi hagué les institucions polítiques següents:

• Les magistratures.
• El Senat.
• Els comicis o assemblees.

Les Magistratures Romanes

Els magistrats eren ciutadans (al principi només podien accedir a les magistratures els patricis, posteriorment també els plebeus) que ostentaven un càrrec públic d'una manera gratuïta. Totes les magistratures tenien unes característiques comunes:

• Els magistrats eren elegits pel poble reunit en assemblea. Les eleccions de gairebé totes les magistratures es feien al mes de juliol, però el magistrat escollit no entrava en funcions fins l'any següent.
• Pel que fa a l'edat, quan un ciutadà romà arribava a la majoria d'edat, adquiria el dret de votar i també el de ser candidat.
• La carrera política, anomenada cursus honorum, era progressiva, i calia passar per les magistratures següents (seguint aquest ordre): qüestura, edilitat, pretura i consolat.
• Cada magistratura era respectada per dos o més magistrats, amb igual autoritat i amb dret de vetar-se mútuament. Per tant, les decisions s'havien de prendre amb l'acord de tots aquells que exercien una mateixa magistratura (col·legialitat).

De magistratures, n'hi havia d'ordinàries, quan la situació política era estable, i d'extraordinàries, quan hi havia una situació de perill imminent.

Magistratures Ordinàries

Els cònsols (consules)

N'hi havia dos i representaven la màxima autoritat civil i militar. Convocaven i presidien el Senat i, en general, s'ocupaven de la direcció de la vida política. Quan un cònsol deixava de ser-ho, acostumava a ser nomenat governador provincial (proconsul).

Els pretors (praetores)

Eren els responsables de l'administració de la justícia. Solia haver-n'hi un per als plets entre ciutadans romans (urbanus praetor) i un altre amb jurisdicció fora de la ciutat.

Els edils (aediles)

S'ocupaven de l'administració municipal (organització de les festes i dels jocs públics, supervisió dels mercats).

Els qüestors (quaestores)

Administraven el tresor públic (aerarium), recaptaven impostos, controlaven els comptes públics i dirigien l'arxiu oficial.

Els censors (censores)

S'encarregaven d'elaborar el cens dels ciutadans, que es feia cada cinc anys. Tenien cura de la moral pública i controlaven els costums dels ciutadans. Eren elegits entre els excònsols; per tant, era un càrrec honorífic.

Els tribuns de la plebs (tribuni plebis)

No eren pròpiament magistrats del poble, sinó de la plebs. Bàsicament, s'encarregaven de defensar la plebs contra els abusos de les magistratures patrícies.

Hi havia dues magistratures extraordinàries, que només s'elegien en situacions de perill per a la ciutat.

El Senat Romà

En oposició al caràcter temporal de les magistratures, el càrrec de senador era vitalici. Al començament de la República el nombre de senadors es va fixar en 300, però la llista va anar augmentant fins a 600 en temps de Sul·la i fins a 900 en època de Juli Cèsar.

D'aquests senadors, més de la meitat eren d'origen plebeu (conscripti) i la resta, d'origen patrici (patres). El terme patres conscripti designava els senadors en general.

El Senat era el màxim òrgan de representació republicana, i els senadors eren els qui ratificaven totes les decisions legislatives i executives.

• Les sessions del Senat eren convocades pels cònsols, els pretors o els tribuns de la plebs, i tenien lloc a la Cúria Hostília, al fòrum de Roma. Totes les sessions eren presidides pel magistrat que les convocava.

Els Comicis o Assemblees Populars

Els ciutadans romans es reunien en assemblees i intervenien directament en la política de l'Estat. Les dues funcions principals de les assemblees eren elaborar i aprovar les lleis i elegir els magistrats. Hi havia tres tipus d'assemblees:

Els comicis curiats

Era l'assemblea per cúries, formada per ciutadans patricis, la qual, amb la constitució republicana, va quedar reduïda a certes formalitats religioses i polítiques.

Els comicis centuriats

Era l'assemblea de tot el poble, patricis i plebeus, distribuïts segons la seva fortuna en cinc classes o nivells econòmics, i cada classe en centúries. Era l'assemblea més activa: ratificava les declaracions de guerra, elegia certes magistratures del cursus honorum i dictava penes de mort.

Els comicis tributs

Era l'assemblea del poble per tribus, distribuïdes en funció del seu lloc de residència. Era l'assemblea més eficaç quant a tasques legislatives. Aquesta era l'única assemblea en què es podia votar per grups i es considerava el vot globalment.

Organització Política durant l'Imperi (27 aC - 476 dC)

Durant l'època imperial, que va durar més de cinc-cents anys, el poder polític tornà a concentrar-se en mans d'una sola persona, en aquest cas, l'emperador.

El final de la República va arribar després d'un segle d'enfrontaments polítics, cops d'estat i dues guerres civils: la que enfrontà Cèsar contra Pompeu.

Els antics òrgans de poder van anar desapareixent progressivament, tret del Senat, que va conservar certes competències en matèria de legislació.

Les funcions consultives que havia tingut a l'època republicana van passar al nou òrgan consultiu creat per l'emperador, el consell imperial (consilium principis), format per persones de confiança de l'emperador que l'assessoraven en afers administratius, judicials i militars.

A més, l'emperador va nomenar els seus propis funcionaris, que exercien les competències polítiques quan ell no podia fer-ho personalment.

Funcionaris Imperials Clau

El prefecte del pretori (praefectus praetorio)

Era el cap de la guàrdia imperial i el braç dret de l'emperador.

El prefecte de la ciutat (praefectus urbi)

Supervisava l'administració municipal i la policia.

El prefecte dels queviures (praefectus annonae)

S'ocupava de l'aprovisionament de la ciutat.