Organització Política de la República Romana: Senat, Magistratures i Assemblees

El Senat Romà: Poder i Influència

El Senat era una assemblea formada per 300 a 600 exmagistrats, escollits pels censors de manera vitalícia. Consistia en una reunió de moltes persones on es controlava l'exèrcit i es duia a terme la política exterior. Només es podia accedir al Senat quan una persona (rica) havia aconseguit completar el cursus honorum, i per tant ja estava educada, preparada i amb l'experiència necessària en política.

Competències del Senat

• Política exterior.
• Control dels afers militars.
• Finances públiques.
• Religió.
• Funció consultiva per a qualsevol magistrat que proposés una llei.

El seu prestigi, continuïtat i experiència van fer que tingués un govern efectiu. Va anar guanyant poder fins a controlar tot el món romà, tot i que ningú els controlava a ells. Cal dir que el Senat va començar sent un element de la política romana i va acabar sent el màxim poder.

La Carrera Política: El Cursus Honorum

La carrera política estava reservada a homes de bona família adinerada. Requerien les millors escoles, escola d'oratòria, aprenent la capacitat de convèncer, atraure gent, parlar i escriure. La carrera tenia un ordre (ordinària):

1. Quaestor: S'encarregava de les finances. Si ho feia bé durant 1 any, podia pujar de lloc. N'hi havia 1 per cada municipi.
2. Aedilis: Administració municipal. S'encarregava de l'administració del municipi i que les carreteres estiguessin en bon estat. 1 any i pujava.
3. Praetor: Justícia. Administrava la justícia de la ciutat; 2 per ciutat controlaven els judicis.
4. Consul: Magistrat suprem, cap de l'exèrcit, coordinava tots els magistrats i era president del regnat. Dirigia l'exèrcit. Després de ser-ho, podia ser proconsul, però ja no formava part del curs.

Càrrecs Fora del Cursus Honorum

• Censor: S'encarregava del cens i dels costums, i del recompte de població. Havia d'haver completat tota la carrera i havia de ser-ho durant 5 anys.
• Tribunus Plebis (Drets Plebeus): Lluitaven pels drets dels plebeus i estrangers.

Magistratures Extraordinàries i Característiques

En circumstàncies excepcionals de guerra perillosa o discòrdia civil, existia la figura del Dictador: magistrat únic amb tot el poder durant un màxim de 6 mesos. El Mestre de Cavalleria era el secretari del dictador, el seu ajudant, i tenia els mateixos drets que un pretor.

Característiques de les Magistratures

• Electivitat: Elegits pel poble romà en els comicis, tret del dictador i el mestre de cavalleria.
• Gratuïtat: Els càrrecs es consideraven un honor i no eren retribuïts.
• Anualitat: Eren elegits per 1 any, llevat del censor (1 any i mig, o 5 anys segons la font) i dels càrrecs extraordinaris.
• Col·legiats: Dos homes per càrrec, tret del dictador i el mestre de cavalleria. Les decisions es prenien per unanimitat i un sol membre podia vetar-les per evitar la corrupció.
• Cursus Honorum: Ascensió esglaonada. Havien de passar un mínim de 2 anys entre un càrrec i un altre.
• Inviolables.

Les Assemblees Populars

Les assemblees es reunien al comitium, al Fòrum. Oferien propostes a les assemblees en públic, i el que decidien anava al Senat, on podia ser aprovat o no.

Tipus d'Assemblees

1. Comicis Curiats: Es pertanyia segons l'origen familiar. Acabava desapareixent. El seu objectiu era ratificar els magistrats elegits per altres assemblees populars, mitjançant l'aprovació d'una llei curiada sobre el poder suprem.
2. Comicis Tributats: Segons la zona residencial. Escollien magistrats interns o al Tribunal de la Plebs.
3. Comicis Centuriats: Segons la riquesa. Els més rics escollien magistratures superiors com cònsol, proconsul, etc.

Locucions Llatines i Expressions

Frases cèlebres

• Nosce te ipsum: "Coneix-te a tu mateix". Plató posa aquesta frase en boca de Sòcrates. Amb aquesta frase es refereix a que recomana tenir cura d'esbrinar la condició, els defectes i qualitats d'un mateix.
• Ad kalendas graecas: L'emperador August utilitzava aquesta expressió. S'indica que alguna cosa no es realitzarà mai (fins a les calendes gregues, que no existien).
• Verba movent, exempla trahunt: Literalment vol dir "les paraules mouen, els exemples arrosseguen" = val més un exemple que mil paraules.
• In dubio pro reo: És una locució jurídica, que vol dir que en cas de dubte, a favor de l'acusat.

Exemples d'homòfons/homògrafs

EX 5: expectativa i expectació, prova i probabilitat, tacte i tactus, vacuna i vacum.

Locucions comunes

• Ad libitum: A voluntat, al gust.
• Ad hoc: Per això, per aquest propòsit.
• Ad litteram: Al peu de la lletra.
• Ad nauseam: Fins al tedi, fins a l'enuig.
• Ante meridiem: Abans del migdia.
• Per saecula saeculorum: Pels segles dels segles.
• Inter nos: Entre nosaltres.
• Per se: Per si mateix.
• Post mortem: Després de la mort.
• Post data: Després d'allò escrit.
• Per capita: Per cap.
• Post meridiem: Després del migdia.