Organització Política i Internacional: Estats, ONU i UE

Escrito el 25 de Junio de 2025 en catalán con un tamaño de 5,31 KB

Tipus d'Estats segons la Religió

Estats laics: Els ciutadans poden professar la religió que vulguin. Hi ha separació entre l'Estat i la religió.
Estats confessionals: Hi ha una religió oficial que gaudeix d'amplis privilegis. Als països democràtics està permesa la pràctica d'altres religions (Regne Unit, Suècia, etc.). A la majoria, està prohibida la pràctica d'altres religions.
Estats teocràtics: Hi ha una religió oficial, i els llibres sagrats esdevenen lleis. Els càrrecs religiosos tenen molt poder polític. Està prohibit practicar altres religions.

L'administració central: S'estén per tota l'àrea territorial. Les seves institucions són de caràcter nacional: parlament, govern i tribunal superior.
L'administració regional: S'estén per l'àrea territorial que li pertoca. Les seves decisions només afecten el territori que representen. Exemples de governs regionals són les comunitats autònomes, i poden elaborar lleis. En canvi, els governs municipals (ajuntaments) no poden fer lleis.

Es va fundar l'any 1945 a San Francisco (EUA).
Té la seu a Nova York (EUA).
Actualment formen part de l'ONU 193 països.
Té 3 objectius principals:
- Defensar els drets humans.
- Mantenir la pau.
- Treballar en la cooperació internacional.

Hi ha 5 estats (EUA, Xina, Rússia, França, Regne Unit) que poden vetar les decisions que es prenen.
No té finançament propi ni exèrcit.

Quan hi ha un conflicte greu entre països, l'ONU hi intervé.
Només s'utilitza la força en cas de legítima defensa, en cas d'agressió o per ajudar els pobles.
Els països membres estan obligats a resoldre els conflictes pacíficament i a posar les seves forces armades a la disposició del Consell de Seguretat per restablir la pau on s'hagi infringit.
El dret d'ingerència suposa la intervenció d'un estat mitjançant la força sense el seu consentiment per protegir la població.
Les forces armades de pau de l'ONU són els anomenats cascos blaus i les formen els militars dels exèrcits dels països que integren l'ONU.

Després de la Segona Guerra Mundial, es reprèn la idea de crear una organització internacional per fomentar la cooperació entre els països europeus per consolidar la pau i competir units contra els EUA i la URSS.
1951: Bèlgica, RFA, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos creen la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer).
1957: Signatura del Tractat de Roma, on es consoliden la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i l'EURATOM (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica), i s'establiren:
- Lliure circulació de béns, serveis, treballadors i capital.
- Establiment del dret comunitari, lleis comunes d'obligat compliment a tots els estats membres.

1993: Va entrar en vigor el Tractat de Maastricht i la CEE es va anomenar UE (Unió Europea).
2002: Entra en vigor l'euro.
2009: El Tractat de Lisboa estableix la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (dignitat, llibertat, igualtat, ciutadania i justícia).
2010: S'estableix l'Estratègia Europa 2020, on es van proposar:
- Generar un model econòmic sostenible socialment i ambientalment.
- Fomentar la qualitat educativa, la investigació i la innovació.
- Lluitar contra la pobresa, la segregació i els desequilibris en el repartiment de la riquesa.
- Homogeneïtzar les polítiques fiscals i pressupostàries per enfortir l'euro.
Actualment hi formen part 28 països.

La Constitució de 1978 defineix Espanya com:

L'Estatut d'Autonomia és la norma institucional bàsica que defineix els drets i deures dels ciutadans catalans.

La capital de Catalunya és Barcelona.
Actualment Catalunya està formada per 948 municipis, 42 comarques, 7 vegueries i 4 províncies.
El municipi és l'ens local bàsic. El territori municipal el conforma el terme municipal i el govern d'aquest terme correspon a l'ajuntament.

Etiquetas: