Organització municipal. Òrgans de govern, òrgans necessaris i òrgans complementaris. Competències del municipi

president del govern, parlament o òrgans anàlegs a les comunitats autònomes, etc.) - La delegació ha de ser publicada en el diari oficial corresponent. Quan un òrgan pren una decisió sobre una competència que té, ho ha de fer constar a través d’una resolució. No es poden delegar competències exercides per delegació (redelegar). La delegació és pot revocar en qualsevol moment i el titular pot adquirir de nou la seva competència, sempre publicant-ho en el diari oficial corresponent. 

2- Avocació de competències:

un òrgan superior exerceix la competència d’un òrgan que li està per sota jeràrquicament, per un expedient determinat que ha de resoldre. Les avocacions tenen un caràcter temporal.

3- Encàrrec de gestió:

un òrgan titular li encarrega a un altre que faci una tasca de resoldre afers que afecten a aquell òrgan perquè formen part del seu exercici, i no del òrgan afectat.

4- Delegació de signatura:

un òrgan permet que un altre d’inferior, signar la seva resolució.

5- Suplència:

mecanisme per a què en absència del titular de l’òrgan, aquest no quedi paralitzat.

3.4 PRINCIPIS DE LES RELACIONS INTERADMINISTRATIVES:

Totes les administracions tenen tractes entre elles perquè les seves actuacions han de ser coherents.

Principi de coordinació:

engloba la idea de la coherencia en l’actuació de les administracions, buscant sempre l’interès general. Aquest principi s’emplea a través del principi de cooperació voluntària. Aquests òrgans assumeixen interessos específics per actuar en comú. Hi participen membres dels diferents òrgans que aproven plans d’actuació, etc.

Principi de col·laboració:

exigeix menys voluntat de col·
Laboració. És un deure que tenen les administracions amb les altres administracions, de col·laborar entre elles. Es plasma en la necessitat de subministrar informació a les altres administracions, crear i mantenir sistemes de col·laboració permanents (tècniques de col·laboració). 

3.5 ÒRGANS ADMINISTRATIUS: CONCEPTE I CLASSES:

La teoria de l’òrgan administratiu: una administració està composta per diferents òrgans. Aquestes administracions tenen atorgades unes competències que llavors encarreguen als diferents òrgans. Poden ser de 2 tipus:

1- Unipersonals:

el titular de l’òrgan és una persona. Per exemple: El ministre es el titular del ministeri. En els òrgans hi treballa més gent a part del titular, però aquest últim s’encarrega de dirigir-los i sempre té l’última paraula. (Dicten resolucions)

2- Col·legiats:

formats per una pluralitat de persones amb condició d’igualtat. Prenen decisions entre ells sense cap mena de jerarquia. Per exemple, un consell de ministres. (Dicten acords). 

3.6 COM FUNCIONEN ELS ÒRGANS COL·LEGIATS?

Cada òrgan administratiu té una normativa d’aplicació. La Llei 40/2015 defineix el funcionament dels òrgans col·legiats, però a més a més, aquest té la seva pròpia normativa.

Els òrgans col·legiats han de seguir una serie de previsions per a poder actuar:

1. Constituir-se (triar-ne els membres).
2. S’ha d’enviar a cadascun dels membres, una convocatòria que haurà de contenir la data i l’hora de la reuníó, i a més, un ordre del dia (temes, punts que es tractaran al dia), que s’haurà d’haver enviatamb antel·lació.

3

Han de reunir/tenir la documentació necessària per a l’ordre del dia.

4

Hi ha d’haver un quòrum per a què l’òrgan es pugui constituir.
5. Per a poder arribar a acords, s’exigeix com a mínim la presència del president i del secretari, i de la meitat dels membres.

6

Les sessions dels órgans col·legiats poden ser presencials o a distància, sempre i quan els mitjans tècnics empleats garanteixin la identitat dels membres.

7

Els acords es votaràn per majoria simple, però cada normativa podrà establir règims de majoria si ho creuen convenient.
8. S’ha de permetre que els membres formulin vots particulars.

9

S’haurà de realitzar un informe sobre la sessió, que l’elaborarà el secretari, en el qual s’expliquin quins acords s’han pres, el nombre d’assitents que hi ha hagut, els punts principals de les deliberacions i acords que s’han près, etc. Els membres l’hauràn de llegir i votar i /o demanar que modifiqui. Si no es respecten aquestes previsions, els acords podríen ser declarats nuls.