Organització de l'Estat i Instruments en Crisis Alimentàries

Organització de l'Estat i Seguretat Alimentària

Organització de l’Estat – Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat – Secretaria General de Sanitat i Consum. Adscrita a l’AECOSAN, amb funcions de salut pública, alta inspecció i coordinació interterritorial.

Direcció General de Salut Pública, Qualitat i Innovació. Funcions sobre requisits higienicosanitaris de productes d’ús i consum humà, coordinació de la vigilància de la salut pública i epidemiològica.

Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN). Creada per RD 19/2014, de 17 de gener: Art. 2.2 la defineix com a Organisme Autònom amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat jurídica i d’obrar, diferenciat de l’Estat.

Instruments d’Intervenció en Crisis Alimentàries

Hi ha dos instruments principals:

1. Registres Públics:
   • Comunicacions pels agents agroalimentaris de situacions que puguin derivar en accions d’intervenció en matèria de seguretat alimentària.
   • Constància d’empreses i productes que requereixen autorització sanitària o estan obligades per raons de seguretat alimentària.
   • Registre d’aliments i pinsos de caràcter nacional, i de les empreses, establiments i instal·lacions que els produeixen, importen, transformen o comercialitzen amb els títols administratius habilitants.
2. Sistema Nacional Coordinat d'Alertes Alimentàries:
   • Objectiu: Protegir la salut humana i gestionar els riscos alimentaris per a la salut.
   • Competència de l’Estat: Coordinació d’un sistema en xarxa d’alerta en tot el territori nacional i integració en els sistemes d’alerta comunitaris i internacionals.
   • Informació protegida amb confidencialitat i secret professional.
   • Finalitat:
     • Intercanvi ràpid d'informació entre les autoritats estatals, autonòmiques i locals.
     • Informació al públic general sobre productes que puguin suposar un risc per a la salut, sobre el propi risc, i sobre les mesures adoptades per les autoritats o que s’haguessin d’adoptar per a la protecció dels consumidors.
     • Disposar d’un Pla general per a la gestió de crisi, especificant els procediments a dur a terme en la gestió d’aquesta.

Arbitratge en Conflictes de Consum

Sistema extrajudicial de resolució de conflictes entre consumidors i usuaris i empresaris. Resolució de reclamacions sense formalitats especials, amb caràcter vinculant i executiu per a ambdues parts, sempre que el conflicte no sigui sobre intoxicació, lesió o mort o hi hagi indicis racionals de delicte, inclosa la responsabilitat per danys i perjudicis directament derivada d’aquests.