Organització i Estudi del Cos Humà: Malalties, Anatomia i Fisiologia

L'Organització del Cos Humà

Exercicis Tema 1

1. La mitosi és un tipus de reproducció asexual en què una cèl·lula es divideix en dues cèl·lules filla, que tenen la mateixa informació genètica i les mateixes característiques que la cèl·lula mare.
   VERDADER.
2. El conjunt de mecanismes que l’organisme utilitza per mantenir l’equilibri del seu medi intern s'anomena:
   HOMEOSTASI.
3. Els sistemes són conjunts de teixits anatòmicament identificables i que exerceixen una funció específica.
   FALS. (Els sistemes estan formats per òrgans.)
4. El colze és distal respecte al canell.
   FALS. (El colze és proximal respecte al canell.)
5. L'estern es troba en posició medial:
   VERDADER.
6. La columna vertebral és caudal respecte als pulmons:
   FALS. (La columna vertebral és dorsal respecte als pulmons.)
7. La diferència entre malaltia autoimmunitària i immunodeficiència és que en les malalties autoimmunitàries el sistema immunitari ataca cèl·lules del seu propi organisme, perquè no les identifica com a pròpies. En una immunodeficiència, en canvi, el sistema immunitari no respon davant la presència d'agents patògens.
   VERDADER.
8. La substància blanca està formada per axons. Té una funció de processament de la informació i generació de respostes:
   FALS. (La substància grisa té la funció de processament.)
9. Els receptors sensitius interns són terminacions neuronals que formen part del sistema nerviós central. Capten estímuls del medi intern, com la concentració d'oxigen, el pH, etc.
   FALS. (Formen part del sistema nerviós perifèric.)

L'Estudi del Cos Humà

Exercicis Tema 2

1. L’anatomia humana és la branca de la ciència que té per objecte l’estudi de l’estructura del cos humà i els seus components.
2. La fisiologia humana és la branca de la ciència que es dedica a l’estudi de les funcions dels òrgans i aparells del cos humà per separat i en el seu conjunt.
3. L’anatomia patològica estudia els canvis macroscòpics i microscòpics que causa la malaltia en l’estructura dels òrgans.
4. La fisiologia patològica o fisiopatologia estudia les alteracions del funcionament dels diferents òrgans durant la malaltia.
5. La topografia corporal ens proporciona les eines necessàries per descriure de forma precisa i inequívoca les estructures anatòmiques i les relacions que hi ha entre elles.
6. La posició anatòmica estàndard és aquella que, per convenció, s’aplica per a l’estudi anatòmic del cos humà.
7. Pla frontal: és una «làmina» imaginària vertical que travessa el cos de costat a costat.
8. Pla sagital: és una «làmina» imaginària vertical que travessa el cos del davant al darrere.
9. Pla transversal: és una «làmina» imaginària horitzontal que travessa el cos en horitzontal.
10. BIPEDESTACIÓ: DRETA. DECÚBIT PRON: ACOSTAT BOCA AVALL. FOWLER DE CÚBIT SUPÍ: AMB EL TRONC I EL CAP ELEVATS 45 GRAUS. TRENDELENBURG: DECÚBIT SUPÍ EXTREMITATS ELEVADES 30 GRAUS.
11. L’abdomen està format per una capa muscular que delimita la cavitat abdominal, que està recoberta interiorment per una membrana anomenada PERITONEU.
12. La cavitat abdominal és l’única cavitat que no té un recobriment ossi de protecció que la delimiti.
13. La salut és, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties.
14. Els determinants de la salut són els diferents factors que influeixen en el nivell de salut d’una persona.
15. PIAMARE ÉS LA MENINGE INTERNA QUE PROTEGEIX EL SNC (ENCÈFAL I MEDUL·LA ESPINAL).
16. Els accidents vasculars cerebrals (AVC) o ictus són interrupcions del reg sanguini en alguna part del cervell, la qual cosa provoca hipòxia a la zona afectada.
17. El cap es divideix en tres zones: crani, cara i coll.
18. POCA ORINA: OLIGÚRIA.
19. MATRIU EXTRACEL·LULAR: És el medi en el qual es troben les cèl·lules. Està formada per:
    • Proteïnes fibroses: Moltes d’elles amb funció estructural i de suport, com el col·lagen o l’elastina.
    • Substància fonamental: Té consistència de gel i és el medi que engloba les proteïnes fibroses.
20. Els teixits: El conjunt format per totes les cèl·lules amb un mateix tipus d’especialització s’anomena teixit.
21. La patologia és la branca de la medicina encarregada de l’estudi de la malaltia.
22. L’etiologia estudia les causes de la malaltia.
23. La patogènia estudia el mecanisme d’acció: el que succeeix al cos des del primer contacte amb l’agent etiològic fins al final de la malaltia.
24. L’etiologia és la branca de la medicina que estudia les causes de les malalties.
25. Microorganisme patogen. És un microorganisme que causa una determinada malaltia. Si penetra en un organisme, provocarà aquesta malaltia. Per exemple, si el virus de la grip infecta una persona, li causarà la grip.
26. La patogènia estudia el conjunt de mecanismes biològics, físics o químics pels quals es desenvolupa la malaltia.
27. La semiologia és la part de la medicina que estudia les manifestacions clíniques de les malalties.
28. El conjunt de signes i símptomes que manifesta una persona s’anomena quadre clínic.
29. La fase prepatogènica és aquella en què es desencadena la malaltia, per l’exposició a un agent patològic.
30. La fase patogènica és aquella en la qual l’agent patogen està actuant i ja provoca alteracions a nivell de cèl·lules, teixits o òrgans, però encara no s’observen manifestacions clíniques.
31. La fase clínica s’inicia quan la persona comença a presentar símptomes i signes clínics.
32. Aquests signes i símptomes s’anomenen pròdroms i són inespecífics: malestar, febre, cefalea, etc. Permeten identificar l’inici d’una malaltia, però no identificar de quina.
33. ANAMNESI: És una entrevista en la qual es pregunta a la persona malalta sobre la seva història clínica, hàbits de vida i antecedents familiars, amb l’objectiu d’apropar-se a un diagnòstic.
34. Les anàlisis clíniques de mostres biològiques (sang, orina, esput, femta, exsudats, etc.). N’hi ha de diversos tipus: estudis de bioquímica clínica, immunologia, genètica, microbiologia o parasitologia. Per a cadascuna d’elles, es poden aplicar diferents tècniques i estudiar nombrosos paràmetres.
35. La membrana plasmàtica:
    És l’embolcall extern que delimita la cèl·lula. És una capa prima que separa la cèl·lula de l’exterior i que està formada per:
    • Una bicapa lipídica
    • Proteïnes
    • Colesterol
36. Molècules inorgàniques: Entre elles destaquen l’aigua i diverses sals minerals.

L'Estudi de la Malaltia

Exercicis Tema 3

1. Crisi asmàtica greu en una persona amb asma durant un episodi de contaminació ambiental elevada → Multifactorial.
2. Reacció cutània deguda al contacte amb una substància a la qual la persona és al·lèrgica → Endògena.
3. Dificultats respiratòries causades per la inhalació de fum durant un incendi → Ambiental.
4. Marca si es tracta d'un signe o d'un símptoma, les diferents manifestacions de malaltia:
   • Malestar general: Símptoma.
   • Hiperglucèmia: Signe.
   • Febre: Signe.
   • Vertigen: Símptoma.
   • Hematoma: Signe.
   • Hipotensió: Signe.
   • Sensació de debilitat: Símptoma.
   • Mareig: Símptoma.
5. Verdader o fals:
   La diferència entre malaltia autoimmunitària i immunodeficiència és que en les malalties autoimmunitàries el sistema immunitari ataca cèl·lules del seu propi organisme, perquè no les identifica com a pròpies. En una immunodeficiència, en canvi, el sistema immunitari no respon davant la presència d'agents patògens.
   RESPOSTA: Verdader.
6. Indica en quina fase de l’evolució de la malaltia tenen lloc els següents fets:
   • La persona afectada no mostra manifestacions clíniques ni tampoc alteracions a nivell de cèl·lules, teixits o òrgans → Fase prepatogènica.
   • Apareixen els primers signes i símptomes, que són inespecífics i indiquen l’inici de la malaltia → Etapa prodròmica (fase clínica).
   • La persona afectada no mostra manifestacions clíniques, però sí que hi ha alteracions a nivell de cèl·lules, teixits o òrgans → Fase patogènica.
   • Apareixen els símptomes i signes característics de la malaltia, la qual cosa permet identificar-la i establir-ne el tractament → Etapa clínica.
7. Què són els pròdroms?
   Alguns exemples són: malestar, febre o cefalea.
8. Marca l'opció correcta respecte a les proves de screening o cribatge:
   (Falten les opcions)
9. Com s'anomenen les següents tècniques d’electrodiagnòstic?
   • Tècniques d’electrodiagnòstic que registren l'activitat elèctrica de grups de músculs → electromiogrames.
   • Tècniques d’electrodiagnòstic que registren l'activitat elèctrica del cor → electrocardiogrames.
   • Tècniques d’electrodiagnòstic que registren l'activitat elèctrica de les neurones de l'encèfal → electroencefalogrames.
10. En què consisteix un tractament simptomàtic?
    Només alleuja les manifestacions clíniques.
11. Marca la opció correcta sobre els accidents cerebrovasculars o ictus:
    L'ictus hemorràgic o hemorràgia cerebral es deu a la ruptura d’un vas sanguini, que provoca una hemorràgia cerebral i deixa una zona del cervell sense irrigació. (Falten les altres opcions)