Organització de les Esglésies Cristianes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,74 KB
1.8. Organització de les Noves Esglésies
Les noves esglésies cristianes van anar augmentant en nombre de manera progressiva i desenvolupant-se seguint les formes d'organització de l'imperi.
El cristianisme primitiu va ser un fenomen essencialment urbà. En el segle I d.C. les ciutats eren molt valorades per la societat de l'imperi romà com a símbol de cultura i prosperitat econòmica. A les ciutats és on es comerciaven els productes que s'importaven i s'exportaven per tot l'imperi, és on hi havia l'administració imperial, mercats, escoles, centres culturals, centres de poder i d'oci.
El cristianisme va anar creixent progressivament en seguidors a les ciutats fins a l'extrem que al segle IV d.C. tothom era cristià a les poblacions urbanes. Contràriament, als pobles i al camp en general, es va seguir practicant els cultes romans i això es mantingué fins als segles IX i X d.C., moment en què es pot dir que ja tot el territori de l'antic imperi romà era cristià. D'aquí ve que als no cristians se'ls conegués com a pagans o “habitants dels pagus” (pagus en llatí significa aldea, llogaret rural...).
El cristianisme, d'entrada va arrelar més entre les classes populars i els esclaus perquè era una religió que defensava la igualtat de tots els éssers humans com a fills de Déu i en aquells moments hi havia moltíssims esclaus, això els agradava molt perquè se sentien més dignificats.
Al capdavant de cada Església local hi havia un bisbe, successor dels apòstols, i un o més capellans depenent de la importància de la ciutat i del que fos necessari. S'encarregaven de les celebracions religioses i de mantenir units als creients. Les Esglésies locals es van organitzar en divisions administratives anomenades bisbats o diòcesis, seguint els noms de les divisions administratives romanes. D'aquesta manera algunes ciutats importants exercien una certa autoritat sobre algunes de les Esglésies locals veïnes.
Totes les Esglésies se sentien cèl·lules de la gran Església universal. Totes tenien les mateixes creences, els mateixos ritus i les mateixes normes morals arreu del món cristià. Sant Ignasi d'Antioquia va anomenar per primera vegada l'any 107 d.C. Església Catòlica a aquesta comunitat universal cristiana.
L'Església de Roma es va considerar des de finals del segle I d.C. com a “primera de les Esglésies”. Aquesta primacia es va reconèixer oficialment al sínode de Sàrdica l'any 343 d.C.