L'organització de l'Església: carismes, magisteri i laics

Els carismes a l'Església

Els carismes són qualitats o dons especials per exercir una funció dins de l'Església. Hi ha dues categories principals:

• Religiosos i religioses: Són cristians cridats a seguir Jesús d’una manera original. S'hi consagren a través d'unes promeses que els comprometen a guardar castedat i obediència. Ho posen tot en comú i existeixen comunitats arreu del món dedicades a l'ensenyament, l'atenció a la marginació social o la vida de pregària.
• Laics: La seva funció és ser testimonis i anunciadors dels valors cristians en les realitats del món. Aquesta responsabilitat es duu a terme de forma personal o associada. Un laic ha de ser fidel i conscient de la seva pertinença a l'Església.

El magisteri de l'Església

Per assegurar la transmissió de la fe apostòlica a l'Església, els successors dels apòstols (els bisbes, i entre ells el bisbe de Roma, el papa) tenen la missió d'ensenyar-la i vetllar-hi. Aquest magisteri s'exerceix de diferents maneres:

• Concili ecumènic: És una reunió de tots els bisbes, convocats pel papa, per tractar qüestions que afecten la vida de l'Església. Quan exerceixen la seva missió de decidir en matèria de fe, moral i disciplina, s'anomena concili. S'han celebrat 21 concilis ecumènics. També hi ha concilis provincials, que reuneixen els bisbes d'una mateixa província eclesiàstica, i el Sínode de bisbes, que aconsella el papa sobre temes importants.
• El papa: Com a bisbe de Roma i successor de sant Pere, té l'encàrrec de confirmar en la fe els altres cristians. Ho fa de dues maneres:
  • Magisteri ordinari: És la manera habitual d'ensenyar. Utilitza documents diversos, més extensos o més breus. Un dels més importants és el Catecisme de l'Església Catòlica (1993).
  • Magisteri infal·lible: Es produeix quan es fa un acte definitiu sobre una veritat de fe. S'han de donar tres condicions: que declari explícitament que vol definir una veritat de fe, que ho proposi per a tota l'Església i que es refereixi a matèries de fe o costums.
• Els bisbes: Ensenyen la fe de manera coordinada amb els altres bisbes i amb el Sant Pare a través de diversos escrits. Són mestres de la fe.
• El sentit de la fe del poble cristià: L'Església, en el seu conjunt, no pot equivocar-se en matèria de fe. Aquesta infal·libilitat del poble de Déu es manifesta de forma solemne a través d'un concili.

Organització de l'Església

L'estructura de l'Església ha evolucionat al llarg del temps, especialment a partir del Concili Vaticà II.

Estructura tradicional (fins al Concili Vaticà II)

L'organització era principalment jeràrquica:

• Papa
• Cardenal
• Bisbe
• Preveres
• Religiosos
• Laics

Estructura postconciliar

Després del Concili, es posa més èmfasi en la noció de Poble de Déu, amb una organització que inclou:

• Poble de Déu (tots els batejats)
• Diaques
• Preveres
• Col·legi Episcopal (el conjunt dels bisbes amb el papa)

Qui són els laics?

Els laics constitueixen la immensa majoria de l'Església. La seva missió, acompanyats pels pastors, és:

• Construir una Església oberta.
• Fer el món més proper al Regne de Déu.
• Ser testimonis de l'amor de Déu en la vida quotidiana.

La diòcesi: organització territorial

Una diòcesi és un territori sota la jurisdicció d'un bisbe. Dins d'una diòcesi s'organitzen diferents àmbits o delegacions pastorals, com ara:

• Vida consagrada
• Pastoral de la salut
• Ensenyament
• Missions
• Catequesi
• Apostolat seglar