L'Organització Escolar: Gestió, Lideratge i Marc Legal Educatiu

L'Organització Escolar com a Realitat Complexa

L’organització escolar estudia l’escola com a realitat complexa, formada per: persones, normes, estructures i relacions orientades al projecte educatiu. No es limita a l’estructura formal, sinó que analitza el clima, els conflictes, la coordinació i la presa de decisions. L’objectiu és millorar la qualitat educativa mitjançant la planificació, la gestió i el lideratge.

Nivells d'Anàlisi del Sistema Educatiu

El sistema educatiu s’analitza a tres nivells:

• Macro: Lleis i polítiques educatives.
• Meso: El centre com a organització, amb els seus projectes i normes.
• Micro: Les aules, les relacions i les pràctiques quotidianes.

Teories de Gestió Aplicades a l'Educació

Les escoles han incorporat teories del món empresarial:

• Gerència Científica: Organització rígida i jeràrquica.
• Relacions Humanes: Importància de la motivació i el grup.
• Teories de la Conducta: Necessitats, lideratge i rols.
• Teoria de Sistemes: Interdependència i equifinalitat.

El management contemporani defensa organitzacions flexibles, adaptables i centrades en les persones.

Cultura i Projecte Educatiu de Centre (PEC)

Avui, el centre no és un conjunt d’aules aïllades, sinó una organització col·laborativa amb múltiples professionals i relacions amb l’entorn. Té una cultura pròpia (valors, creences, maneres d’actuar) que influeix directament en el funcionament i els resultats educatius. El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és l’expressió formal d’aquesta cultura.

Orientacions i Reptes de la Cultura de Centre

Els centres poden estar orientats a:

• L’estructura.
• Els resultats.
• Les persones.
• La societat i el creixement.

Avançar cap a una cultura basada en el centre (no només en l’aula) implica treball col·lectiu, coordinació docent i responsabilitat compartida. Factors com l’individualisme docent o l’anarquia organitzativa dificulten aquest procés.

El Lideratge Pedagògic i Compartit

El lideratge eficaç no és autoritari ni només administratiu, sinó que ha de ser pedagògic, compartit i orientat a l’aprenentatge. El director o l’equip directiu ha d’inspirar, facilitar el treball col·lectiu i crear una cultura de confiança i innovació.

Evolució Històrica i Marc Legal del Sistema Educatiu

De l'Activitat Privada a la Responsabilitat Pública

L’educació esdevé institució quan l’activitat privada passa a ser responsabilitat pública de l’Estat. L’escola neix en resposta a necessitats socials (alfabetització, preparació per al treball, progrés) i es caracteritza per ser obligatòria, gratuïta, planificada i regulada. El procés s’accelera amb la Il·lustració i la Revolució Francesa, que associen educació amb progrés i ciutadania. L’escola obligatòria implica una estructura administrativa, currículums, inspecció i un sistema públic.

Inicis i Innovacions a la Història Educativa Espanyola

A la Península Ibèrica, el desenvolupament educatiu va ser lent i marcat per la precarietat, però hi va haver iniciatives innovadores com l’Escola Graduada de Pal o institucions influenciades pel krausisme, com la Institución Libre de Enseñanza. Figures com Guillem Cifre de Colonya van defensar una educació laica, coeducativa, experimental i vinculada a la natura. L’evolució de la formació professional culmina amb la integració universitària dels estudis de mestre i la creació del màster.

Fites Clau en la Història del Sistema Educatiu Espanyol

L’evolució històrica del sistema educatiu espanyol, des de la Constitució de 1812 fins a la Llei Moyano (1857), mostra com l’Estat assumeix el control de l’educació, amb un fort pes religiós i un biaix de gènere. La II República suposa un gran avanç: escola pública, laica, gratuïta, coeducació i millora de la formació docent. El franquisme trenca aquest model amb un sistema centralitzat, ideològic i confessional.

Principals Lleis Educatives Contemporànies

Les principals lleis educatives contemporànies són:

• LGE (1970): Introdueix l’EGB i l’educació obligatòria fins als 14 anys, tot i que va patir un alt fracàs escolar.
• LOGSE (1990): Amplia l’obligatorietat fins als 16 anys (ESO) i aposta per l’atenció a la diversitat i l’autonomia pedagògica.
• LOE (2006): Encara vigent en part, posa el focus en la qualitat, l’equitat, les competències bàsiques i l’esforç compartit.
• LOMLOE (2021): Reforça els principis anteriors, posant èmfasi en la inclusió i la funció social de l’educació.

El Reglament Orgànic de Centres (ROC)

El Reglament Orgànic de Centres (ROC) centra l’organització mitjançant òrgans de govern (direcció, consell escolar, claustre) i òrgans de coordinació (CCP, departaments, equips docents, tutories). Aquesta estructura garanteix la participació democràtica, la coordinació pedagògica i el bon funcionament del centre. L’autonomia dels centres permet adaptar l’educació al context, sempre dins del marc legal.

Documents Clau per al Funcionament del Centre

Els centres funcionen mitjançant documents clau:

• El Projecte Educatiu de Centre (PEC): Defineix la identitat i els valors.
• La Concreció Curricular.
• El Pla d’Atenció a la Diversitat.
• El Pla d’Acció Tutorial (PAT).
• El Projecte Lingüístic.
• Les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFIC).

A nivell anual, es gestionen la Programació General Anual (PGA), el pressupost i la memòria. Aquests documents aporten coherència, continuïtat i intencionalitat a l’acció educativa.