L'Organització del Lèxic: Derivació i Influències Lingüístiques
Enviado por Cleo y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,25 KB
L'organització del lèxic
Una família lèxica està formada a partir d'un lexema comú. El procés de formació s'anomena derivació.
Un camp semàntic està format per un conjunt de paraules que pertanyen a una mateixa àrea de significat.
L'hiperònim: terme general que inclou en el seu significat el d'altres termes més concrets.
L'hipònim: termes inclosos en l'hiperònim.
La derivació
La derivació consisteix a afegir a una paraula primitiva un prefix o sufix o ambdós.
El element comú que comparteix la paraula primitiva és el lexema.
Les llengües romàniques i el llatí vulgar
Les llengües es classifiquen en diferents famílies segons les semblances entre si o segons la llengua de la qual provenen. La nostra llengua és una llengua romànica. La conquesta de territoris suposà la implantació en aquests de la seva llengua, la cultura i de les seves institucions, s'anomena romanització.
Altres llengües que van influir en la nostra
- Les llengües que es parlaven abans de l'arribada del llatí, com l'iber o el basc.
- Les llengües dels pobles que enviaren a la península quan el llatí evolucionava vers la nostra, com la germànica, han deixat paraules en àrab.
Els textos objectius: són quan descrivim alguna cosa tal com és, sense cap opinió.
Els textos subjectius: són quan descrivim una cosa donant l'opinió o les apreciacions personals de l'emissor.
Les 4 grans cròniques
La història era una manera de justificar la política d'un monarca, d'infondre l'orgull nacional entre la població, de prestigiar una dinastia, i es componia d'elements religiosos. Eren redactades a l'estil subjectiu. Als segles XIII i XIV destaquen les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramón Muntaner i Pere III. Escrites en prosa i en llengua llatina. Caràcter heroi difós pels joglars:
- Fomentar el patriotisme
- Exaltar l'esperit nacional al voltant d'un heroi
- Justificar la política dels reis d'Aragó
- Donar una visió providencialista de la història (mostren com Déu fa costat a les pretensions polítiques d'aquests reis)
- Fomentar la religiositat
- Intenció moralitzadora
- Intentar un didactisme
JAUME I o LLIBRE DELS FEITS
És un recull de confessions d'un home d'estat. Parla dels seus avantpassats, de la conquesta de Mallorca i de València.
- Llenguatge popular i improvisat
- Participació directa en allò narrat
- Esperit militar i heroic
- Sentiment religiós i providencialisme: referències de devoció religiosa i manifestacions que la voluntat divina és favorable a les accions del rei.