Organització de l'Estat i les Autonomies: ONU, Democràcia i Poder

Organitzacions Dependents de l'ONU

Relacionades amb l'ONU, es van crear altres organitzacions amb la finalitat de desenvolupar objectius concrets. Dues de les agències més remarcables:

UNICEF (Fons Internacional de les Nacions Unides per a la Infància), creada per protegir la infància i la joventut.

UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura), té com a finalitat assolir la pau i el benestar social a través de la cultura.

Estat Espanyol i Comunitats Autònomes

La Constitució afirma que Espanya és un estat unitari, però no centralista, i reconeix el principi d'autonomia a cada comunitat, delegant-hi una part de la sobirania de l'Estat. També preveu que les comunitats autònomes, a través dels seus estatuts d'autonomia (llei bàsica que regula el funcionament de la comunitat), puguin assumir competències en altres àmbits: agricultura, ramaderia, etc.

Tribunal Constitucional

Encarregat de resoldre els conflictes que puguin sorgir entre l'Estat i les comunitats autònomes relatius al repartiment de competències.

L'Estat de les Autonomies

Amb la creació de les comunitats autònomes, i dues ciutats que també tenen un règim especial d'autonomia, Ceuta i Melilla. Per poder exercir les seves competències, totes les comunitats autònomes tenen els seus propis òrgans o institucions d'autogovern:

• Parlament: elegit pels ciutadans de la comunitat cada 4 anys. Aquesta institució és l'encarregada de dictar les lleis de la comunitat autònoma i controla el president i el govern.
• President: elegit pels membres que formen el parlament.
• Govern: s'encarrega de fixar les polítiques que s'han de seguir.
• Administració: formada per un conjunt d'òrgans que tenen com a funcions aplicar les polítiques dictades pel govern.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979 i 2006)

El 1971, l'Assemblea de Catalunya (conjunt de forces polítiques catalanes oposades al règim franquista) va demanar el reconeixement nacional del poble català i, com a conseqüència, el dret d'escollir lliurement el futur polític. En el període de transició democràtica dels anys setanta, es va restablir un model d'autogovern autonòmic, amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979. L'any 2003, es va impulsar la reforma de l'estatut per tal d'adaptar-lo. El 18 de juny del 2006, el nou estatut va ser aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya.

Institucions d'Autogovern: La Generalitat

Constituïda per:

• Parlament: format per 135 membres, elegits pels ciutadans majors de 18 anys. És l'encarregat de legislar, d'aprovar els pressupostos i de controlar el govern.
• Presidència: elegit pel parlament, màxim representant de l'Estat espanyol a Catalunya i passa comptes de la seva activitat davant el Parlament català. És el cap responsable del Consell Executiu.
• Consell Executiu: integrat pels consellers, té funcions executives i administratives.

La Generalitat també la integren altres cossos, com el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges.

Poders Efectius de la Generalitat de Catalunya

L'Estatut d'Autonomia assegura que la Generalitat té competències exclusives en diverses àrees, entre les quals destaquen: organització de les institucions d'autogovern, el desenvolupament del dret català, la cultura, el patrimoni històric i artístic, l'administració local, etc.

Municipis

La unitat territorial bàsica a partir de la qual es defineix l'organització territorial de Catalunya. L'administració municipal exerceix en tot l'àmbit territorial en el qual un Ajuntament té competències. El govern d'un municipi és responsabilitat de l'Ajuntament, i està format per l'alcalde i els regidors.

Comarca

Entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis. Té una personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer les seves polítiques. Les funcions administratives i de govern corresponen al Consell Comarcal, que està constituït per regidors dels municipis que formen la comarca.

Estat

Conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder. Format per:

• Població: les persones que viuen en un territori d'un estat tenen una sèrie de drets i obligacions que afecten per igual a tots els ciutadans.
• Territori: la possessió dels estats sobre la qual exerceixen el poder.

Poder de l'Estat

: te la funcio de dictar lleis, fer complir les lleis i governar.

L'exercici del poder: als estats denocratics actuals, l'elecció dels governants la fan els ciutadans + grans de 18 a., pq la sobirania(l'exercici del poder), resideix en el poble.

Estat democratiac: quan els ciutadans/es participen en les tasques del govern. La democracia es directa quan els ciutadans, reunits en assemblea o x mitjà d'1 referendum, prenen decisions. Com q aixo es dificil de dur a terme, sol ser representativa(els ciutadans designen x mitja d'eleccions els ki exerciran la sobirania en el seu nom. Les persones elegides formen el parlament, q elabora i aproba les lleis i elegeix al president del govern i els titulars d'unes altres institucions.

Eleccions democratiques: han de ser lliures, plurals(han de presentar diferents opcions als electors), s'han de fer x sufragi universal(han de participar tots els ciutadans majors de edat sense cap tipus de discriminacio x raons economikes o de sexe i han de ser periòdikes(q es sometin cada sert temps).

Partits politics: son els canals( amb diferenta opinio, un dels altres) a traves dels quals els ciutadans solen participar en la vida politica. Presenten als ciutadans els seus programes, q recullen els objectius q es proposen assolir al poder, i els candidats/es que concorren a les eleccions, i els ciutadans amb el seu vot elegeixen una de les opcions politikes.

Divisio de poders: existeix en els regims democratics pq no hi hagi cap institucio q acapari tot el poder. La divisio de poders es la seguent:

Poder legislatiu(Parlament): elebora les lleis, exerceix el control sobre el poder executiu, aprova els pressupostos generals i elegeix el president del govern./Poder executiu(Govern): reglamenta i executa les lleis i estableix les prioritats i els objectius del govern./Poder judicial(Tribunals): independencia judicial, castiga les infraccions de les lleis i arbitra en els conflictes entre les parts.

Diferent tipus d'Estats democratics:

Monarkies parlamentaries: en akests estats,la maxima autoritat es el rei, xo la sobirania la t el poble.

El rei regne xo no governa i ha de jurar fidelitat a la constitucio, el seu carrec es vitalici i hereditari.

Republica parlamentaria:en akest estats kes funcions de cap d'Estat la fa el president de la republica, que es elegit x la ciutadania. El govern de l'Estat keda a les mans del 1er ministre o president del g.

Estat liberal: procura no interferir en l'economia de les empreses ni en les relacions socials.

Estat social: defensa la necessitat d'intervenir en alguns ambits economics i socials.

Estat centralista: quan les decisions k afecten les regions o els territoris k intervenen l'Estat les pren el govern central./Estat descentralista: quan el comparteix amb els diferents teritoris k l'integren,als quals delega competencies.

Estats no democratics:quan el poder l'exerceix una sola persona o un grup privilegiat, k decideix segons els seus interessos. Tipus:

Monarkia absoluta: quan el rei concentra tot el poder (dicta lleis, governai jutja) o elegeix directament les persones k han d'exercir akestes funcions en nom d'ell.

Dictadura:regim en el qual una persona, amb el suport d'un partit politic, d'un grup etnic o de l'exercit, governa amb un poder absolut.