Organismes bentònics: zonació, productors primaris i algues marines

Els organismes bentònics (I)

Divisió bentònica

Zona supramareal: és la zona que mai queda submergida per l’aigua del mar; és on actuen les marees.

Zona intermareal o litoral: molt restrictiva per als organismes que hi són presents; les comunitats són poc diverses i sovint afectades per les tempestes marines. Zona que engloba les marees.

Zona submareal: s’estén fins al límit de la plataforma continental; els organismes no sempre estan permanentment submergits i la llum no arriba sempre fins al fons. A aquestes zones hi ha moltes més partícules en suspensió.

Entorn costaner

Els sistemes costaners són molt sensibles als impactes antropogènics. Pel que fa a la pesca, hi ha una sobreexplotació i una contaminació per abocaments de residus, contaminació industrial i agrícola, aqüicultura activa, turisme i activitats recreatives, construccions humanes, dinàmica de platges, l’explotació de gasoil i l’extracció de sorra, el tràfic de vaixells i l’eutrofització.

Zones mortes costaneres: concentració d’O2 massa baixa i les espècies no hi poden sobreviure; això està lligat amb l’eutrofització. Hi ha poc O2 perquè són zones on desemboquen rius que porten molts nutrients i matèria orgànica, cosa que obliga els microorganismes a fer la respiració. El canvi climàtic pot augmentar aquest fet.

Per evitar tot això podem fer una agricultura més sostenible, reduint l’aportació de nutrients i matèria orgànica al mar.

Gran heterogeneïtat ambiental

• Profunditat
• Temperatura
• Disponibilitat de la llum
• Grau d’immersió (intermareal vs submareal) i hidrodinamisme

L’hidrodinamisme determina la zonació de la fauna i la flora.

La llum en profunditat va disminuint, i d’aquesta depenen alguns organismes; la temperatura i també el tipus de substrat (rocallós, sorrenc).

Tipus de substrat

A Catalunya el dominant és la sorra i el fang, però el més estudiat és el substrat sorrenc o fangós. (imatge) llims i argiles. Els substrats sorrencs tenen més oxigen, hi pot circular aigua i nutrients; en canvi els fangosos acumulen molta matèria orgànica i tenen poca porositat.

Tot això provoca una elevada pressió en la predació i la competició.

Productors primaris bentònics

Restringits a zones eufòtiques: regions intermareals i submareals.

La zonació es determina per:

• La capacitat d’absorbir longituds d’ona molt particulars (zona submareal).
• Resistència a l’acció de l’onatge (zona intermareal).
• La tolerància a la dessecació durant l’exposició de les marees (zona intermitja).
• Pasturatge selectiu pels herbívors.
• Pasturatge selectiu pels herbívors.

Algues marines (macroalgues)

En aigua freda, costes sovint escombrades (per exemple, els boscos d’algues marines), en costes rocoses poc profundes, en aigües submareals; formen pastures marines intermareals i submareals superficials i dures.

Praderies marines (fanerògames marines)

Veritables plantes amb flors. Es desenvolupen en ambients submareals poc profunds en entorns d’hidrodinamisme més tranquil.

Microorganismes

Diatomees, bacteris, fongs. Presenten-se al fons marí.

La diferència entre algues i fanerògames és que aquestes darreres són plantes amb arrels i teixits diferenciats; en canvi una alga és molt més simple.

Algues

• Macroalgues = membres del regne Protista.
• En general, s’adhereixen a un substrat.
• En general > 1 cm de longitud.
• Obtenen els nutrients dissolts a l’aigua d’inundació → no tenen sistemes d’arrels complexos.
• No tenen àmplies estructures de suport (l’aigua és molt més densa que l’aire).
• Sintetitzen compostos secundaris → dissuaden depredadors.
• Algunes espècies incorporen carbonat de calci en els seus teixits com a defensa contra la depredació (algues coral·lines).
• Pigments fotosintètics similars als de les plantes superiors i mateix producte d’emmagatzematge (midó).
• Utilitzen més la llum vermella i blava que la llum verda.
• Són abundants en aigües poc profundes, intermareals i submareals → disponibilitat de la llum.
• Capacitat limitada per emmagatzemar nutrients → sovint associades amb ambients contaminats o amb riques subministrament de nutrients orgànics i en aigua salobre.

Exemples: Ulva lactuca, Codium spp., Cladophora.

Algues brunes (Phaeophyta)

• Dominen en ambients intermareals i submareals poc profunds i en totes les latituds.
• Les espècies més grans es troben en aigües fredes i en ambients rics en nutrients.
• Obtenen el seu color de xantofil·les i carotens → absorbeixen millor l’extrem vermell de l’espectre.
• S’estenen des de petites formes filamentoses fins a les grans algues marines de l’oceà (per exemple, algues gegants com Macrocystis, sovint > 15 m).
• Ficocoloides contenen agents col·loïdals → protecció contra ones de xoc i ajuda a la retenció d’aigua.

Exemples: Padina pavonica, Fucus vesiculosus, Colpomenia sinuosa.

Algues vermelles (Rhodophyta)

• Trobades en ambients intermareals i de poca profunditat en totes les latituds.
• És el grup més divers d’algues marines de l’oceà → major riquesa en aigües temperades i tropicals.
• Obtenen el seu color de la ficoeritrina.
• Varietat de formes filamentoses i d’aparença prima i tènue.
• Inclou algues coral·lines.

Exemples: Corallines, Cystoseira mediterranea, Nemalion.