Orfeu i Juli Cèsar: Mites i Història de la Roma Antiga

Orfeu:

El descens al món subterrani:

Orfeu era fill d’Eagre i de la musa de la música, Cal·líope. Era dotat de la música i el consideraven l’inventor de la cítara. El seu cant i la seva música provocaven l’amansiment de les feres del bosc. Va descendir a l’infern en busca d’Eurídice, la ninfa morta mossegada per una serp (la seva estimada). La llegenda explica que va commoure amb el seu cant a Hades i a la seva esposa. Aquests van deixar que la noia tornés a la superfície amb la condició que, en el viatge de tornada, Orfeu no miressin enrere. Al final, Orfeu va girar el cap, i la ninfa va ser arrosegada per Hades als inferns. Orfeu va mantenir-se fidel a Eurídice. Segons el mite, va ser assassinat per un grup de dones tràcianes.

Juli Cèsar:

Va néixer l’any 100 aC en el si d’una família patrícia, la gens Julia, que es vanagloriava de descendir ni més ni menys que de Juli, segons explica la tradició, era net de la deessa Venus. Abans d’assolir els 16 anys, va ser anomenat flamen dialis (gran sacerdot de Júpiter). A través del matrimoni de la seva tia, la poterna Julia, va entrar en contacte directe amb el consolament polític de Roma. Juli Cèsar va exercir diversos càrrecs en la seva llarga carrera política. Va ser tribú militar, edil, pontífex màxim, pretor i procònsol a Hispània.

Els integrants del triumvirat estaven integrats per Pompeu, el cònsol Cròs i Cèsar. El triumvirat era un govern a l’ombra que prenia decisions en secret de gran transcendència per la vida política.

La guerra de les Gàl·lies

En 7 anys (entre els anys 58 i 50 aC), Cèsar va sotmetre l’anomenada Gàl·lia Transalpina (França, Bèlgica i part dels actuals Països Baixos, Suïssa i Alemanya).

Cèsar relata, en l'obra “Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies”, la conquesta romana com una intervenció per afavorir les tribus gales davant de les incursions dels germans de més enllà del Rin. En realitat, estava enfortint la seva pròpia posició política i militar en formar un exèrcit que li protegís la Gàl·lia Narbonesa (sud-est de França) i cercava les fronteres naturals cap al nord. Cèsar va dur a terme, entre els anys 53 i 54 aC, incursions a l’altre costat del Rin. Va manar construir un pont de fusta sobre el riu. Per temor a les diferents tribus que poguessin auxiliar els gals, va liderar dues expedicions a Britània (Anglaterra) i va derrotar el líder brità Cassivelaune. Hi va haver una revolta general a la Gàl·lia, dirigida per Vercingetòrix, líder de la tribu dels arverns. Va estar a punt d’acabar amb el domini romà. Els rebels van ser derrotats a la batalla d’Alèsia, després d’un setge impressionant.