Ordre Internacional i Globalització: Conceptes Clau

Ordre Internacional i Globalització

Thin order (Maull): estructura bàsica de governança per a les relacions internacionals, caracteritzat només per normes i cooperació limitada. Thick order: Xarxa robusta de normes compartides, regles, institucions i cooperació, prioritzant la justícia, la cooperació i la pau.

Ordre internacional globalitzat. Els estats globalitzats són les unitats. Aquests encara tenen una agenda nacional i objectius (les seves accions es poden entendre en el nivell de la política nacional). Barreja de l'ordre internacional que regula les relacions amb normes i institucions + sistema globalitzat que reflecteix la interconnexió econòmica i cultural global. En conseqüència, la globalització influeix en l'estructura de l'OI dels Estats, mentre que aquests tenen un impacte en els processos globalitzats.

Globalització: ampliació, aprofundiment i acceleració de la interconnexió mundial en tots els aspectes. La globalització no elimina l'estat, sinó que canvia el seu rol i responsabilitats.

Sobirania (concepte que defineix la independència d'un estat i la seva autoritat sobre territori i població). Basat en el reconeixement mutu entre estats. Art. 2.1 (igualtat sobirana), 2.7 (no intervenció assumptes interns), 2.4 (prohibició ús de la força contra integritat). Carta ONU 45.

Norma fonamental 14-89: sobirania com a principi bàsic que defineix la independència d'un estat i el seu control sobre territori i població. Tots els estats són iguals i sobirans.

Responsabilitat 89-2008: la sobirania no només dona poder als estats, sinó també la responsabilitat de protegir a la població. La CI pot intervenir si un estat no aplica la R2P (Responsabilitat de Protegir).

Controvèrsia 2008: Debat de mantenir la sobirania total o de cedir poder a organitzacions internacionals. EUA i Rússia prenen decisions unilaterals mentre que d'altres col·laboren.

L'ordre internacional es basa en:

• Estats (jerarquia i pluralisme (legitimitat basada en normes compartides, capacitats, recursos tangibles i intangibles, gestió diferenciada))
• Institucions (multilateralisme (coordinar polítiques entre tres o més estats) i governança (actuar davant desafiaments globals cooperant, descentralitzada, horitzontal i desenvolupament de normes). Conseqüències: governança transestatal, paper més rellevant de la societat, governança privada)
• Idees i Valors (solidarisme: legitimitat basada en valors compartits, sense autoritat formal)

Percepcions de la Globalització

• Hiperglobalistes: final de l'estat nació. La globalització està eliminant el poder de l'estat-nació. Per què? Perquè l'economia global està integrada als estats que ja no tenen control sobre polítiques econòmiques. Decisions globals preses per l'OMC o l'FMI.
• Escèptics: la globalització depèn de tots. La globalització està exagerada i diuen que els estats segueixen sent els actors principals. Per què? Perquè els estats continuen controlant les fronteres, decidint polítiques comercials i regulant l'economia.
• Transformacionalistes: transformació del poder estatal i política mundial. La globalització no canvia els estats, però els transforma. Per què? Ara els estats es comparteixen amb altres actors globals (ONG). Desdibuix d'afers internacionals i nacionals. Món en xarxa, no tan importants les fronteres.