Ordenació del Territori: Conceptes Clau, Etapes i Tendències Actuals

1) Què entenem per ordenació del territori? Quines accepcions pot tenir?

L'ordenació del territori identifica què hi ha i com es distribuiran i regularan les activitats humanes en un espai determinat segons els objectius plantejats. Gira entorn a tres elements: les activitats humanes, l’espai en què s’ubiquen i el sistema que configuren entre els dos. L'ordenació del territori estableix unes normes per aconseguir una adequada relació entre la població i les infraestructures que conté el territori i també pot delimitar els usos del sòl.

Altres accepcions que pot tenir:

• Disciplina i política interdisciplinària (polítiques socials, econòmiques, culturals i ecològiques) i global que pretén un desenvolupament equilibrat de les regions.
• Adaptació del territori a les necessitats humanes.
• Afrontament d’objectius llunyans i no només considerar problemes actuals.

2) Explica quines són les principals etapes en l’elaboració de qualsevol pla d’ordenació del territori (planificació).

Les etapes principals en la planificació territorial són:

ANÀLISI TERRITORIAL:

Implica el coneixement i la interpretació de la realitat per a detectar els possibles problemes d’una àrea determinada.

DIAGNÒSTIC:

Es plantegen els objectius de futur per solucionar els problemes detectats.

PROGNOSI:

Es fan propostes i es plantegen alternatives a aquestes per assolir els objectius marcats. S’han de dur a terme les actuacions i transformacions necessàries a través d’inversions públiques o privades. Caldrà fer una revisió del pla cada cert temps per veure si els resultats són o no els esperats.

3) Explica quines són les 5 modalitats o tipus d’ordenació del territori.

Les cinc modalitats principals són:

• POLÍTICA REGIONAL: Política que es fa sobre les regions per corregir les desigualtats.
• PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA: Plans amb l’objectiu de superar la problemàtica d’una zona.
• PLANIFICACIÓ TERRITORIAL: Normatives que suposen una regulació fixa dels usos del sòl.
• PLANIFICACIÓ SECTORIAL: Normatives que suposen una regulació fixa dels usos del sòl.
• PLANEJAMENT URBÀ: Normatives que suposen una regulació fixa dels usos del sòl.

4) Segons O. Nel·lo, quins són els tres fenòmens o tendències que predominen actualment en les dinàmiques territorials?

DISPERSIÓ:

La millora de la xarxa de comunicacions i infraestructures, el fàcil accés al cotxe i els habitatges més barats han incrementat el creixement de baixa densitat en àrees metropolitanes. Això comporta una sèrie de problemes:

• Ocupació de molt de sòl.
• Empobriment dels valors paisatgístics.
• Fragmentació dels espais naturals.
• Augments dels costos de serveis urbans (enllumenat, transport públic, xarxa de clavegueram...).
• Augment del consum energètic.

ESPECIALITZACIÓ FUNCIONAL:

Es detecta una separació d’usos (comerç, residència, indústria, oci...); cada zona o espai té una funció concreta dins el territori. Problemàtica:

• Priva a les ciutats de la vida urbana (p. ex., perjudica al petit comerç).
• Pèrdua d’identitat de les ciutats (p. ex., tots els afores de les ciutats són iguals).
• Intensificació dels desplaçaments.

AUGMENT DE LA SEGREGACIÓ SOCIAL:

Es dóna una separació social en funció del nivell econòmic. Els immigrants ocupen els centres de les ciutats i antics llocs residencials ara desocupats.

5) Quina és la diagnosi de les transformacions territorials que fa Nogué en els àmbits territorial, ambiental i paisatgístic? I quines en són les causes?

Les transformacions territorials plantegen nous problemes i donen al territori un valor altament econòmic. La diagnosi que en fa Nogué és la següent:

ÀMBIT TERRITORIAL:

• Desordre per manca de referent polític.
• Urbanització difusa a les perifèries. P. ex., cada ciutat reserva una superfície per fer-hi un polígon industrial, sigui aquest necessari o no. Per evitar això és important fer una planificació urbanística a escala supramunicipal. El desordre del territori encara és pitjor perquè ens hem centrat en ordenar la ciutat. A nivell de territori s’ha creat el PEIN, però s’ha de millorar.

ÀMBIT AMBIENTAL:

• No s’han encarat amb fermesa temes com la planificació sostenible, la política energètica, la mobilitat, la contaminació, estudis d’impacte ambiental...
• Cal fer una avaluació ambiental de cada pla urbanístic que es faci.

ÀMBIT PAISATGÍSTIC:

Es creen paisatges homogenis i estàndards a causa del procés de metropolinització.

La causa és un territori en ebullició; un elevat increment de la urbanització dispersa que comporta la saturació espacial, l’ús del transport privat, etc. L’ebullició del territori ha estat afavorida per:

1. Una manca de consciència territorial, paisatgística i ambiental.
2. L’incompliment de les normes.
3. La forta pressió que exerceix el sector immobiliari.

6) Quines són les causes dels conflictes al voltant de temes que afecten el territori en les darreres dècades?

• Creixement i preocupació per la qualitat i el sentiment d’identitat.
• Crisi de confiança en formes institucionals d’expressió i representacions ciutadanes.
• Mancances de polítiques territorials aplicades des de l’administració.

Normalment els conflictes neixen amb un det. projecte que amenaça la qualitat de vida. Es forma un moviment que s’hi oposa a fi de defensar el seu entorn/qualitat de vida. Aquest fenomen és l'efecte NIMBY i apareix amb el rebuig local davant un fet/projecte d’interès general.

7) Explica quines podrien ser les característiques d’un model territorial alternatiu al que tendeix a dibuixar-se a partir de les dinàmiques predominants?

Les propostes del model alternatiu per fer front a la dispersió, l’especialització i la segregació social són, respectivament:

• La compacitat: creixement urbà contigu i divers, diferenciant l’espai obert del construït i respectant el paisatge.
• La complexitat: valoració positiva de la riquesa d’usos i de la vida urbana.
• La cohesió social: entendre les ciutats i pobles com espais de convivència i de redistribució social.

El model alternatiu proposa crear una xarxa articulada de ciutats i pobles relativament densos, rics tant en funcions diverses com en convivència cívica, i crear una xarxa d’espais urbans d’alta qualitat.

8) Què vol dir l’afirmació de Ramon Folch de què el territori és un sistema? Quines implicacions té?

Segons Ramon Folch: “Compartir un territori no equival a percebre’l de la mateixa manera. Per això hi ha moltes formes d’interpretar la realitat territorial, moltes aproximacions sectorials diferents. Aquest llibre tracta de mostrar la complexitat sistèmica del territori, per damunt de reduccionismes o iteracions. Experts de molt divers origen professional reflexionen sobre conceptes emergents que permeten veure sistèmicament, i sobretot concebre holísticament, un nou espai per a uns nous temps.”

El manifest per una nova cultura del territori ens pot ajudar una mica més; entén per territori:

• Una realitat complexa i fràgil que conté valors ecològics, culturals i patrimonials.

10) Què és una unitat d’actuació en el planejament i gestió urbanística? Com es defineix i per a què serveix?

Unitat d’actuació = polígon d’actuació; Polígon d’actuació: Àrea específica de terreny sobre la qual s’actuarà. Ha de permetre que tots els propietaris implicats tinguin un tracte equitatiu. Una vegada definit l’espai sobre el qual s’actuarà, és necessari posar d’acord tots els implicats en la manera com s’executaran les obres.

11) Quines són les tres classes de sòl segons el seu règim jurídic?

Les tres classes de sòl segons el seu règim jurídic són:

• SÒL URBÀ: Compta amb els serveis urbanístics bàsics i 2/3 parts edificades. Es distingeix entre sòl urbà consolidat i no consolidat, sent aquest últim no urbanitzat.
• SÒL URBANITZABLE: Sòl considerat necessari per garantir el creixement de la població i l’activitat econòmica però que encara no ha estat urbanitzat.
• SÒL NO URBANITZABLE: Terreny no edificable per ser agrícola, amb risc per d’edificació o dins del domini públic. També tenen valor natural o paisatgístic, agrícola, històric que compten amb alguna figura de protecció legal i els altres que estableixi el municipi per garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida per aconseguir un model sostenible.